MARIA DEL MAR BONET A CATARROJA

El divendres passat, dia vint-i-sis, vam poder gaudir l'Oreto i jo (amb la bona amiga Teresa) d'un magnífic concert de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Feia més d'un mes i mig que en teníem les entrades i, la veritat, tenia moltes ganes d'escoltar-la. I també d'aconseguir que Oreto la puguera escoltar en directe (sempre es queixava que no l'havia mai sentit així).

Es tractava d'un dels concerts que està fent Maria del Mar Bonet per tal de cantar les cançons del seu disc "Terra secreta". El Teatre Auditori de Catarroja (TAC) era ple de gom a gom. Nosaltres estàvem a primera fila (realment, a la segona, però és que la primera estava sense ocupar), al centre. Es veia tot molt i molt bé.
A l'hora en punt va començar el concert. Una Maria del Mar molt sòbria, vestida de negre i acompanyada de quatre músics magnífics (el percussionista i el pianista eren increïbles!). La primera de totes, "País Secret", un poema de Robert Graves dedicat a les dones. Després, "La dansa de l'amor", "Per una cançó", "Mai donis per finit", "La rosa de l'adéu", "Merhaba", i totes les altres cançons que composen aquest disc magnífic.
I tot era un goig: la música, la veu. I és que escoltar Maria del Mar Bonet en directe és tocar el cel. Dir que m'ho vaig passar molt bé és quedar-m'hi curt. La seua veu, els seus gestos, la música dels instruments, creava un ambient màgic. Vam poder oblidar la grisor analfabeta que ens amenaça i em va arribar el pensament que, mentres tinguem persones com ella que eleven la nostra llengua i la nostra cultura a eixe nivell, encara tenim una esperança de sobreviure com a poble. De retruc, vaig pensar, també, en tot el que es perden aquells que ens negarien fins el dret a viure, si podien, només perquè ens estimem la nostra cultura i el nostre país. Aquest País que, on en dir "Bon dia" et responen amb un "Bon dia".
Per acabar, els bisos. El TAC s'omplia d'aplaudiments que eren desigs de més cançons. I ella ens va cantar, llavors, "La jota marinera", "Des de Mallorca a l'Alguer" (aquesta cançó va arrencar aplaudiments en aquelles estrofes que fan "Els mots que canta la gent: vives paraules que entenc, que tots parlam el mateix", la ciència feta música i bellesa). I encara en volíem més: aplaudiments, aplaudiments, i el TAC s'enfonsava!!! I va arribar l'última cançó, a capella, i ací Maria del Mar Bonet ens va dir que ens estimava d'una manera ben elegant, amb la lletra i la música de "So de pastera".
I així es va acabar aquest concert fabulós. De tornada, cap a casa, Oreto i jo seguíem com en un núvol, bressolats per la veu de Maria del Mar Bonet. Aquesta vegada, però, des del seu disc. I és que no ens cansem d'escoltar-la.

Heus ací el poema de Robert Graves:

PAÍS SECRET:

Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més ver
que aquest pàl·lid món extern:
-A mitjanit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre
i el visita d'amagat
-Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre, pren possessió.
-Llavors corre, vola o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol;
-Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre guaita,
i els peixos mengen de la seva mà.
-Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren
frescs a una badia tancada.
-Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme,
sobre la seva geografia.
Ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.
-M'ha promès, però, quan morí,
un lloc sota el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gencianes i violes
on de vegades ens trobàrem.