diumenge, 28 de març del 2010

BARCELONA-BENEIXAMA (I)

Aquest "pont" de sant Josep, l'Oreto i jo l'hem passat a Barcelona. Havíem de veure-hi un munt d'amics i hi coneixeríem "en viu i en directe" d'altres que només coneixíem "de blog". És curiós això del món blogaire. De vegades estàs més en contacte amb persones "a l'altra banda de la pantalla" que amb alguns dels teus veïns per falta de temps o de coincidència.
Aquesta vegada teníem molta il·lusió. Entre la Gemma i el Josep i la Glòria, ens havien preparat un munt de sorpreses: UNA CLASSE DE CUINA AMB LA MIREIA CARBÓ!!!!
Semblava impossible que puguérem arribar a participar en una classe d'aquestes de cuina que, fins a eixe moment, només havia pogut veure a través de les cròniques dels amics blogaires als seus blogs respectius.
A la parad de metro d'Universitat ens vam trobar amb la Glòria i el Josep i d'allà vam fer cap fins al Club Social Caprabo on es faria la classe de cuina. He de confessar que estava molt nerviós i emocionat per poder participar en aquell esdeveniment.
En arribar-hi, ens vam trobar amb alguns blogaires coneguts: la Gemma, la Sara Maria i hi vam conèixer d'altres (com la Gemma, de Canet de Mar) que, fins ara no els coneixíem. I, finalment, hi vam conèixer el Josep Bayé!!!


I en això que veiem la Mireia Carbó. Quin encant de persona!! A banda d'una cuinera excel·lent (us en recomanem els tres llibres de cuina que té publicats), té una vis còmica que fa que les seues classes resulten divertidíssimes. És molt i molt simpàtica i bonhomiosa. Ens va ensenyar a preparar "galets amb anxoves i espinacs" (la salsa és facileta del tot), "graten esponjós de bacallà al perfum d’all confitat " (sols l'oloreta ja deia "menja'm") i "carquinyolis" (senzillíssims de fer!!). A mesura que anava cuinant els plats, s'omplia tot d'una flaire que feia vindre una gana de por... El millor era que podíem tastar els plats acabats de fer. MMM!!!
Quan vam acabar la classe, ens van obsequiar a tots amb una bosseta de tela que tenia arròs del Delta de l'Ebre, una manyopla de tela, un receptari de l'arròs i una bossa amb minigaletes de règim.

Després de la classe ens vam repartir en cotxes i vam anar cap a la zona del restaurant on soparíem: Piazze d’Italia, al carrer de Casanova, número 94. A la porta ens hi esperaven altres dos blocaires amb els quals tenim una relació d'amistat molt intensa: Massitet i Quisumenja. Com que era una mica d'hora, vam fer un pica pica lleugeret en un bar proper.

Quan en va ser l'hora, hi vam entrar. El sopar va ser una passada de bo!!! Quin bon ull el de la Glòria i el Josep a l'hora triar el restaurant!!! D'entrants ens van traure porchetta, mortadel·la, amanida d'espàrrecs a la brasa i unes amanides amb mozzarella, tomata i carabasseta boníssimes. De plat principal, la majoria vam demanar Bis, que consistia en un risotto amb parmesà i un ravioli de carabassa. L'amic Massitet va preferir una pizza que feia molt bona cara. Les postres van ser ben diverses: panna cotta amb salsa de caramel, pastís de formatge, pastís de Nutella, tiramisú... Al final ens van traure uns licorets i tots tan contents, cap a casa.
El millor de tot: la companyia, l'amistat, la bona entesa i el gust de menjar plegats coses bones. Coses del món blogaire.
I encara em queda una altra crònica per fer.

Teniu cròniques molt millors que la meua ací:
Delícies del rebost
El café de nit
La cuina de casa
Olleta de verdures

10 comentaris:

Massitet ha dit...

No són molt millors que la teva, les cròniques!! Bé, en tot cas no la nostra!!
Ens fa molta il·lusió veure com us ho vau passar de bé a Barcelona. El vostre post transmet la vostra, d'il·lusió, i deixa veure clarament que tenieu moltes ganes de fer aquesta estada i que us ho vau passar bé amb la companyia de tots nosaltres.

I això, estimats nostres, per noslatres no té preu!!

Fins la propera, parella!

Marta Padenous ha dit...

Em vaig perdre la Carbó, llàstima! Però sort que no em vaig perdre la possibilitat de conèixer una parella tan trempada com vosaltres!
Ptnts
M

Q ha dit...

Francesc, Oreto, per on passeu deixeu una empremta preciosa! M'ha agradat molt la teua crònica i us he imaginat aprenent, gaudint de la classe com ningú, i de la companyia dels blocaires d'allà dalt.
Una besadeta als dos!

Sara Maria ha dit...

Sempre és un plaer rebre-us a Barcelona!!! Què bé ens ho varem passar!!!

Glòria ha dit...

I nosaltres encantats que us ho passéssiu tan bé, amb aquesta il·lusió ho varem preparar tot. A la propera, baixem els blocaires d'aquí dalt!

El cullerot Festuc ha dit...

D'això se'n diu aprofitar al màxim el pont!!!!! Per fi vau poder disfrutar de les mítiques classes de la Carbó! M'n alegro molt que us ho passessiu genial!
Petunets,
Eva.

Cuinagenerosa ha dit...

un plaer conèixer-vos per fi en persona, no és gens estrany que tingueu tants amics per aquí amb la bonhomia que destil·leu per tots els costats i la vostra amistat constant des de la distància.
tan de bo no triguem gaire a tenir una altra trobada una mica més llarga.
una abraçada

Mercè ha dit...

Quin pont més rodó!! Aprofitar el cap de setmana llarg per anar a Barcelona i de pas assistir a una classe de la Mireia Carbó! Genial!!
Petons!

Assur ha dit...

És que, amics: Amb vosaltres és impossible no passar-s'ho bé!

Francesc ha dit...

Massitet: compartir l'estada a Barcelona amb vosaltres va ser fantàstic. Gràcies per tot.

Marta: per a nosaltres també va ser un goig conèixer-te. Besades.

Queti B.: la veritat és que la colla blogaire de Barcelona són un 10 i la classe de cuina... d'antologia!! Besadetes, guapa!!

Sara Maria: nosaltre també. ;D

Glòria: gràcies per tot el que vau fer per nosaltres. Ho vam passar molt i molt bé. ;D

Eva: poder assistir a una classe de la Carbó era una cosa que no em podia creure que em passaria. Va ser genial!!!

Manel: ens va fer molta il·lusió poder posar "cara i ulls" a una bona colla d'amics i amigues de blog. Ens va fer molt contents conèixer-te. Gràcies pels teus elogis. ;D

Mercè: ni t'ho imagines!!! Barcelona * amics blocaires + la Carbó = una estada inoblidable.

Assur: ets molt generós, Enric. Gràcies. Amb tu, també. Besades per l'Anna Maria ;D