divendres, 15 de maig del 2009

PASTÍS DE LLIMÓ

Temps enrere, l’amic Enric (del magnífic bloc “Samfaina d’arts”) va preparar un dolç mallorquí extret d’un llibre anomenat “Els pastissos de l’Alfons Serrahima”. La introducció que va fer l’Enric d’aquest llibre em va picar la curiositat i em va fer moltes ganes de tindre’l. Per internet el vaig trobar en una llibreria i me’l van enviar ahir a casa.
El senyor Serrahima fa un recull de pastissos que han anat formant part de la vida de la seua família per circumstàncies diverses. Es tracta d’una mena de “memòries dolces” de la seua vida. Tot llegint el llibre t’adones de com és de diferent ser d’una família amb molta pela, sobretot pel que fa a la possibilitat de viatjar i conèixer persones que et vagen enriquint amb experiències noves. Pots descobrir-hi, també, com era la vida ociosa de la gent rica de Barcelona en unes èpoques determinades (l’estiueig, les minyones, les visites, el festeig...).En fi, visions d’un passat que no per ser llunyà deixa de ser curiós i sorprenent. Si voleu saber més coses d'aquesta família, només heu de consultar la recepta de l'Enric, perquè al seu bloc en dóna tot de detalls.
De totes les receptes dolces, n’he triat una que, inicialment, és de taronja, però que he preparat amb llima, perquè la mateixa recepta explicava que es podia fer igualment variant-ne els elements. Ja he comentat alguna vegada que els meus sogres tenen una llimera boníssima a l’hort i que ara en va plena. Per això he preferit fer-la de llimó.Ací va recepta, transcrita tal qual (llevat que, on a l’original diu “taronja”, jo hi pose “llimó”) de


PASTÍS DE LLIMÓ


INGREDIENTS:


PASTA:

150 g de mantega

150 g de sucre de llustre

150 g de farina

4 ous, rovells i clares separats

2 cullerades de rom o conyac

2 culleradetes de raspadures de llima

2 culleradetes de “Royal”

Una miqueta de vainilla en pols


GLACÉ

250 g sucre de llustre

3 ½ cullerades de suc de llimó colades


PREPARACIÓ


PASTA

Bateu la mantega fins que sigui una crema.

Afegiu-hi el sucre i, sense deixar de batre, els rovells, la farina, el “Royal” i tota la resta. Finalment, les clares a punt de neu.

Poseu-ho en un motlle rodó de 20 cm baix, ben untat amb mantega.

Forn elèctric: 200º C.

Forn de gas: termòstat 4-5

Temps: de 25 a 30 minuts.

GLACÉ

Barregeu bé el sucre i el suc de llimó.

Quan està fred el pastís, cobriu-lo amb el glacé i aplaneu-lo amb un ganivet mullat.

Això és el que deia la recepta. En un dels consells del llibre diu que s'ha de posar la safata de forn a sota del tot, amb un tros de paper d'alumini i la reixeta al mig del forn. I així ho he fet. Quan estava el forn a 200º, l'he abaixat una mica quan hi he introduït el pastís perquè s'hi coguera. S'hi ha estat coent durant 30 minuts només amb l'escalfor de davall.
Quant a la glaça, l’he preparada amb el sucre que indica la recepta però amb cinc cullerades de suc de llima, perquè amb les 3½ no la podia ni escampar. Com que m’agrada molt el sabor del llimó, n’he posat el doble de ratlladures. No tenia vainilla i no n'hi he posat.

Ha quedat un dolç boníssim. El sabor del bescuit, perfumadíssim de llimó, i la glaça amb el sabor tan intens de la llima són un plaer.


20 comentaris:

la vella carmanyola ha dit...

mmmm que bo! i amb la grassa?? quina passada!

Records

josep ha dit...

Francesc,
Això ha de ser brutal. Amb el que m'arriben agradar a mi els pastissos de llimona i taronja!!
Una abraçada

Núria ha dit...

Francesc, ja he tornat de les vacances i començo amb les visites, aquest pastís m'atreu molt...tindré que preparar-lo...Prometo mirar les altres entrades, amb més calma...

Petons
Núria

Mercè ha dit...

Francesc, quan vaig llegir el post de l'Enric em van venir ganes de veure aquest llibre, i ara tu! Quan vingui per Nadal l'hauré de buscar...
Aquest pastís de llimó ha de ser deliciós!! A més, la llimona a la glaça hi dóna un toc boníssim!
T'ha quedat genial!!
Petons!

Chis ha dit...

Ara que estic berenant, m'aniria beníssim tenir-ne un tall... mmm quina pinta!

Delfica ha dit...

mmmm, què bo bonissim!!!! Però el meu gust preferix la merenga al sucre.

enric ha dit...

Veig que us va interessar, i celebro que el trobéssiu, el llibre dels pastissos fet per un personatge a qui, com ens passa a gairebé tots els blocaires gastronòmics, l’afició a la cuina era una manera més de mostrar-se envers els altres, ja que, com ell, gairebé tots nosaltres estem en mons laborals distints i no ens mou l’èxit dels uns sobre dels altres.

En Lluís Serrahima es guanyava la vida com a joier i orfebre i, efectivament, provenia d’una família molt ben estant, però tot un exemple de compromís social, els fruits del qual van jugar a favor nostre a l’hora de mantenir la dignitat del nostre poble en una època d’escarnis cap a la nostra llengua i la nostra identitat, i diu tant d’ell, com a persona, imaginar-me’l plantant-se un davantal, a la cuina, i maldar, per exemple, perquè li pugessin ben fortes les clares a punt de neu del pastís que tenia pensat fer, per postres, a la família i als amics!

T’hi has fixat que, al final del llibre, dóna tota una sèrie de consells, i un que em va semblar originalíssim és que per estovar la mantega depressa, es talli a bocins petits i s’utilitzi el secador dels cabells?...

Una fortíssima abraçada, amics!

maia ha dit...

Bo, bo i més bo!

La cuina vermella ha dit...

Oh, Francesc com ens agraden els pastissos amb glacejats, em semblen d'una exquisidesa sublim.
Aquest teu de llimó és refrescant i alhora distingit. Quina sort que els teus sogres tinguin un llimoner tan esplèndid. Ets el millor, sí senyor!!

Glòria ha dit...

Amb aquest post i rellegint el de l'Enric, m'heu fet agafar ganes de buscar aquest llibre. La recepta que has triat és molt encisadora, aquest pa de pessic sembla que el poguem olorar i la glaça amb els fruits de l'hort del sogre, devia quedar genial!

Una abraçada per a l'Oreto i tu!

Gemma ha dit...

Amb la glassa de llimona ha de quedar boníssim, segur!
Entre tu i l'Enric m'heu fet venir ganes a mi també de tenir el llibre... No passa d'aquesta setmana que el compri, a veure si també en faig una recepta tan bona ;)

Francesc ha dit...

La Vella Carmanyola: era boníssima, la glaça, sí. ;D

Josep: a mi m'agraden tots dos, però, si haig de triar, em quede amb els de llimona. M'agraden els sabors amb un puntet d'acidesa.

Núria: gràcies pel teu comentari. Ja ens diràs coses de les vacances,no? Besets.

Mercè: si pots aconseguir el llibre, beníssim. Té un munt de receptes dolces que semblen molt fàcils. Era la meua primera glaça i no va quedar del tot bé, quant a l'aspecte, perquè el bescuit va quedar amb uns bonyets a la superfície mals d'arrglar. Coses de la cuita, supose. Ara bé, de sabor... MMMM!!!

Chis: si hi haguera "teletransport instantani" te n'hi enviava un bon tall. ;D

Dèlfica: això de la merenga ha d'estar bé. Però a la recepta parlava de fer una glaça. De merengues no n'he fet mai, jo. Em sembla que ha de ser una cosa molt difícil perquè isca bé. Supose que és com tot: qüestió de provar-ho.

Enric: a les èpoques difícils per al nostre poble sempre hi ha hagut gent que n'ha mantingut la dignitat. Això demostra bé el nostre tarannà de resistents, malgrat tot. Quant als consells que dius, és cert, a mi també em va semblar curiosíssim el truc per a estovar la mantega. De tot d'una que vaig tindre el llibre a les mans me'l vaig llegir fil per randa. Jo en faig servir un altre: col·loque la mantega a trossets en un plat d'acer i el col·loque damunt d'un cassó amb aigua bullint. Al cap de pocs minuts la mantega ja s'ha estovat. Ara bé, cal anar molt amb compte que no es faça líquida. Salutacions i una abraçada

Maia: aquest pastís és un pecatòrum!! ;D

Amics Vermells: si us he de dir la veritat, aquest és un dels pastissos que no pot menjar-ne només un tall. La glaça té un saboret quan es fon a la boca que és massa per a la carabassa. Té un tast de pastisseria boníssim. Crec que això ho fa, també, el fet d'haver-hi usat ous fresquíssims i, sobretot, el sucre de llustre. Ja ho vaig notar amb la barreja de la mantega i aquest sucre, perquè quedava amb una finor molt suau. Besades i gràcies pels ànims. ;D

Glòria: és un llibre que val la pena tindre'l a casa. Sembla tan fàcil tot el que hi explica!! Besades

Gemma: ja li ho deia a la Glòria. Jo el vaig trobar en una cerca per internet, en una llibreria de vell. Tanmateix, en aquesta crec que no els en quedava cap. Si m'entere d'algun lloc on el tinguen, t'ho diré. Salutacions. ;D

Cuinagenerosa ha dit...

saps que tinc aquest llibre, i mai no li he fet gaire cas? entre tu i l'enric m'heu fet venir ganes de treure-li la pols.

Marta ha dit...

Ha d'ésser molt interessant aquest llibre, m'has obert la curiositat.

RUBEN ha dit...

Francesc! Espero impacientment que el llimoner que tinc al balcó comenci a donar llimones per fer aquest pastís tan suculent!

Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; -A la taula i al llit...- De segur que debia ser una "joia" de llibre per part del senyó Serrahima, i per part teva un pastís molt "dolç". Josepb -menja de bacallà-

Pepin ha dit...

Francesc, una pinta impressionant aquest pastís, segur que estava bonissim. Això de la glaça no ho hi fet mai però no entenc massa com la fas. Es barreja 250 gr. de sucre glass i 5 cullerades de suc de llima i ja està? No s'ha de batre? Nos'ha d'escalfar?

Salut
Pepin

Francesc ha dit...

Manel: val la pena traure-li la pols i fer-lo servir. És fàcil d'entendre.

Marta Rieradevallink: et dic el mateix que a l'amic Manel.

Rubén: ja em diràs que tal t'ix el pastís quan el faces.

JosepB: sí que és una joia de llibre. Val la pena.

Pepín: benvingut al bloc! Doncs la meua primera glaça ha estat aquesta. No cal escalfar res. Només posar el sucre de llustre en un plat i afegir-hi el suc de llima i anar barrejant ambdós ingredients amb una cullera i ja està. Salutacions

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Mare meva això és una passada!!! la glaça m´ha agradat força amb aquesta lluentor ummmm

Francesc ha dit...

Maria José: la glça va resultar boníssima. Salutacions