divendres, 8 de maig de 2009

DEMOCRÀCIA AL PAÍS VALENCIÀ?


Atés el comportament "democràtic" de les Corts Valencianes, m'he recordat d'aquest poema que el descriu tan bé:

DEMOCRÀCIA
(assaig general)

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.

Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,

o bé irritat, o de perdonavides,

i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers són canviats
i cal posar més èmfasi

per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.

--I jo?

--Un moment.

Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

de Martí i Pol

5 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Res més a afegir. Les paraules del mestre així ho afirmen.

maia ha dit...

No el coneixia aquest poema,i realment aquesta "genteta" em fan envermellir i sentir allò que diuen els castellans "verguenza ajena"...Salutacions

Belen ha dit...

Estem perduts....

dospoals ha dit...

EM fa la sensació que no hem canviat gaire des de Grècia ençà...

Francesc ha dit...

Amics Vermells: això mateix. ;D

Maia: sí que fan vergonya aliena, sí. Què hi farem!!

Belén: no encara. Podem fer alguna cosa si ens unim. La unió fa la força.

Dos Poals: no gaire, no. ;D