PASTÍS DE XOCOLATE DE LA MAITE
3 ous
1 Danone natural
1 mesura de iogurt d’oli
1 mesura de iogurt de sucre
1 mesura de iogurt de farina
250 g de xocolate “Valor” en pols
1 sobre de rent Royal
Es mescla tot i es posa al forn preescalfat +/- a 180 graus durant 25 minuts.
Aquesta és la seua versió. Tot i que els ingredients són els mateixos, jo l’he preparada d’una altra manera, a més d’afegir aquests altres tres ingredients nous:
Mantega per a untar
1 potet de sucre fi
1 puntadeta de sal
Encenem el forn a 180 graus amb la funció aire.
Aboquem el iogurt en un llibrell de vidre. Omplim una mesura de sucre i l’afegim al iogurt. Amb l’ajuda d’un batedor de varetes ho barregem tot ben mesclat.
Ara mesurem la farina i l’aboquem en un colador fi junt amb el rent i ho tamisem damunt de la mescla anterior. Novament ho mesclarem amb el batedor fins que estiga ben homogeni. Mesurem l’oli i ho mesclem fins que quede una mescla lluent d’un color groc verdós.
Pesem el cacau en pols i l'aboquem al colador i el tamisem també.
Amb el baterdor de varetes, com hem fet fins ara, ho mesclem tot de manera ben homogènia.
Trenquem els ous i en separem els rovells de les clares. Els rovells els afegirem, tal qual, a la mescla anterior i els hi barrejarem completament. En un altre llibrell, alçarem les clares a punt de neu amb la puntadeta de sal, fins que estiguen ben dures.
Amb una espàtula les aboquem a la mescla d’abans i, amb l’ajut del batedor de varetes, les hi anirem incorporant tenint cura que no s’abaixen massa i la mescla quede ben esponjosa.
Untem de mantega el motle i hi aboquem la mescla del pastís.
Col·loquem el motle sobre una safata plana de forn i l’enfornem.
Vaig mantindre’n la temperatura durant els 25 minuts que deia la recepta de la Maite però, en obrir el forn, vaig punxar el pastís amb un ganivet i encara no estava cuit. Per això, vaig abaixar la temperatura del forn a 120 graus, el vaig encendre només per davall, i el vaig continuar coent durant 35 minuts més i, llavors, ja estava ben cuit.
En estar fred el pastís, el desemmotllem sobre la safata on l'hem de servir. Agafem el sucre fi i l'empolsimem per damunt, i ja està.
Ha quedat un pastís molt tou, gens sec i abellidor.
24 comentaris:
Francesc, tens una sogra guapíssima! Per molts anys doncs a la mare de Oreto, que per cert díga-li si us plau que m'agrade moltíssim la samarreta que porta.
Més coses, a la Maite un petó per ensenyar-te aquesta recepta tan bona, mmm segur que ha de ser increíble.
Petons.
Francesc,
Em quedo amb les ganes de menjar d'aquest pastís. On hi ha xocolata sempre hi seria jo.
Les fotografies us mostren a tots tres molt feliços. Aprofiteu-ho!
Amics Vermells: la meua sogra és també molt llépola. Però es cuida. La samarreta que duu Oreto la vam comprar a Barcelona d'una botiga de Ciutat Vella que no recorde com es diu. ;D
Glòria: ben vinguda al club dels xocolaters!!! Per cert, que a la foto apareixen Oreto i els seus pares, els meus sogres. Ja veus quins sogres més eixerits que tinc. ;D
waw, quina pinta fa! mmm... Encara no són les 10:00, ja m'he desdejunat i tot i estic babejant, jajaja.
mmmmmmmmmmm... pastís de xocolaaaaataaaaaa.... (posar la veu de hommer simpon)
Felicitats a l'homenatjada! Segur que la teva sogra va quedar encantada amb aquest pastís que li vas fer, sobretot si també és llaminera. Deu estar ben orgullosa de tenir un gendre com tu ;)
Això si que és una bona corona! De xocolata per poder-la menjar i disfrutar. Felicitats!
Petons
M'apunto aquesta coca...ha d'estar boníssima!!!
Petunets,
Eva.
Francesc,
Diguis el que diguis, t'ha quedat amb una aparença magnífica.
Ah! per fi coneixem a la bona cuinera de la familia. Felicíta-la de la nostra part, per l'aniversari i per les receptes.
Una abraçada
Que guapos esteu tots tres!!
No en va quedar un troset per mi???
Te una pinta genial!!!!!
I els ous de l'altre post, la meva mare els feia casi iguals i estaven boníssims, ja no recordava aquesta recepta......
Ptnts (Tb per l'Oreto)
Ummm....
això això... s'ha de cuidar a la sogre.. i amb aquest pastís segur que ha quedat encantada!
Molts anys i bons a la teva sogra, la recepta l´apunto i el teu pas a pas en versió mini m´ha agradat força
Xix,
El teu sogre es veu tan jove que no sabia ben bé si eres tu...quan puguis penja un poster teu tipo "Boy de Play Boy-Geneer 2009".
El calendari ja me'l faré jo.
Besades!
Francesc, com cuides a la sogra!! Tu sí que en saps! ;) Un pastís molt bo que va a pendents!! :)
Senyora sogra d'en Francesc (i mare de l'Oreto, és clar!): Per molts anys, i moltes felicitats per aquesta filla i aquest gendre que tant s'estimen i l'estimen.
Com a filla de la cuinera em permet de dir: gràcies a tothom! Em feu fer tants somriures!
Teresa: no n'ha quedat ni un tros. :D
Chis: a mi també em passa com a tu. M'encanta el xocolate!!!!
Gemma: doncs, és una mica llaminera, però sap controlar-se amb el dolç i el xocolate, cosa que jo sóc incapaç...
Josep: gràcies! Ja li ho diré. Encara que crec que ella ja deu haver-ho llegit.
Eli: la veritat és que li va agradar. Per cert, m'agrada molt el títol del teu bloc. ;D
Maria José: és una mica laboriós fer-ne el pas a pas fotogràfic, però queda apanyadet. Gràcies pel teu comentari.
Glòria: tinc uns sogres molt joves. A més, no saps l'alegria que li donaràs al meu sogre quan ho llija ;D
Quant al calendari... ehem! Potser la guia "Mitxelín" m'ho voldria. Jo no tinc precisament un cos "danone", més aviat "botifarrós".
Mercè: tant el meu sogre com la meua sogra són un encanta. Intente fer-los la vida el més agradable que puc. S'ho mereixen.
Enric: quan la meua sogra llija el teu comentari, segur que farà un somriure beatífic de satisfacció complaguda. Gràcies ;D
Oreto: MUUUUAAAAC!!!!
Vore si demà vesprà tinc un ratet i prove a fer-lo...
Ei Francesc, he vist la foto del pastís de la Maite, en aquella taula verda de l'insti i la bossa de plàstic on ho va portar embolicat,jjje,i m'han vingut al cap els meus esmorzars damunt la taula verda de l'institut, amb la bossa de plàstic que embolica la safata...
El pastís molt xul·lo i segur que molt bó.
Com ens cuidem els profes, eh????
PTNTS
Dolça
Comtessa d'Angeville: quin honor del vostre pas pel meu bloc!!! Ja em direu si us n'ha eixit bo. ;D
Dolça: els "profes", com tothom sap, som una espècie a protegir i necessitem, de tant en tant, petits regals culinaris que ens alegren el viure. No trobes? Besades.
Tinc ara mateix eixe pastís al forn... només he tingut un problema, i es que el meu Supermix150compact Moulinex, que és el que gaste habitualment per a alçar les clares, s'ha negat a funcionar i no he tingut gens de gràcia per a alçar-les a mà... vamos, que s'han alçat però no del tot... Esperem que això no afecte massa al resultat final. En mitja horeta vorem com ha anat!
Comtessa d'Angeville: quina il·lu! Espere que t'isca bo. Ja m'ho diràs. D'acord? Salutacions.
ha eixit perfecte!!! Ja no en queda, n'he portat a tot el veinat!
Comtessa d'Angeville: enhorabona!!!! Visca! Molt bé!!! Salutacions
Publica un comentari a l'entrada