diumenge, 18 de gener del 2009

PASTÍS DE XOCOLATE DE LA MAITE

Aquesta setmana ha estat l’aniversari de la meua sogra. Per això, per a celebrar-ho, he aprofitat per a fer la recepta del pastís de xocolate de la Maite que m’havia compromés a preparar i publicar ara fa un temps. La Maite és una companya del departament que ha estat substituint un altre company d’anglès durant el primer trimestre del curs. Ací teniu la foto del seu pastís i tot seguit la recepta tal i com me la va donar ella mateixa:A la foto de dalt: la meua sogra. A la de sota, Oreto amb els seus pares.

PASTÍS DE XOCOLATE DE LA MAITE

3 ous

1 Danone natural

1 mesura de iogurt d’oli

1 mesura de iogurt de sucre

1 mesura de iogurt de farina

250 g de xocolate “Valor” en pols

1 sobre de rent Royal

Es mescla tot i es posa al forn preescalfat +/- a 180 graus durant 25 minuts.


Aquesta és la seua versió. Tot i que els ingredients són els mateixos, jo l’he preparada d’una altra manera, a més d’afegir aquests altres tres ingredients nous:


Mantega per a untar

1 potet de sucre fi

1 puntadeta de sal



PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 180 graus amb la funció aire.

Aboquem el iogurt en un llibrell de vidre. Omplim una mesura de sucre i l’afegim al iogurt. Amb l’ajuda d’un batedor de varetes ho barregem tot ben mesclat.

Ara mesurem la farina i l’aboquem en un colador fi junt amb el rent i ho tamisem damunt de la mescla anterior. Novament ho mesclarem amb el batedor fins que estiga ben homogeni. Mesurem l’oli i ho mesclem fins que quede una mescla lluent d’un color groc verdós.

Pesem el cacau en pols i l'aboquem al colador i el tamisem també.

Amb el baterdor de varetes, com hem fet fins ara, ho mesclem tot de manera ben homogènia.


Trenquem els ous i en separem els rovells de les clares. Els rovells els afegirem, tal qual, a la mescla anterior i els hi barrejarem completament. En un altre llibrell, alçarem les clares a punt de neu amb la puntadeta de sal, fins que estiguen ben dures.

Amb una espàtula les aboquem a la mescla d’abans i, amb l’ajut del batedor de varetes, les hi anirem incorporant tenint cura que no s’abaixen massa i la mescla quede ben esponjosa.

Untem de mantega el motle i hi aboquem la mescla del pastís.

Col·loquem el motle sobre una safata plana de forn i l’enfornem.

Vaig mantindre’n la temperatura durant els 25 minuts que deia la recepta de la Maite però, en obrir el forn, vaig punxar el pastís amb un ganivet i encara no estava cuit. Per això, vaig abaixar la temperatura del forn a 120 graus, el vaig encendre només per davall, i el vaig continuar coent durant 35 minuts més i, llavors, ja estava ben cuit.

En estar fred el pastís, el desemmotllem sobre la safata on l'hem de servir. Agafem el sucre fi i l'empolsimem per damunt, i ja està.

Ha quedat un pastís molt tou, gens sec i abellidor.

24 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Francesc, tens una sogra guapíssima! Per molts anys doncs a la mare de Oreto, que per cert díga-li si us plau que m'agrade moltíssim la samarreta que porta.
Més coses, a la Maite un petó per ensenyar-te aquesta recepta tan bona, mmm segur que ha de ser increíble.

Petons.

glòria ha dit...

Francesc,
Em quedo amb les ganes de menjar d'aquest pastís. On hi ha xocolata sempre hi seria jo.
Les fotografies us mostren a tots tres molt feliços. Aprofiteu-ho!

Francesc ha dit...

Amics Vermells: la meua sogra és també molt llépola. Però es cuida. La samarreta que duu Oreto la vam comprar a Barcelona d'una botiga de Ciutat Vella que no recorde com es diu. ;D

Glòria: ben vinguda al club dels xocolaters!!! Per cert, que a la foto apareixen Oreto i els seus pares, els meus sogres. Ja veus quins sogres més eixerits que tinc. ;D

Teresa ha dit...

waw, quina pinta fa! mmm... Encara no són les 10:00, ja m'he desdejunat i tot i estic babejant, jajaja.

Chis ha dit...

mmmmmmmmmmm... pastís de xocolaaaaataaaaaa.... (posar la veu de hommer simpon)

Gemma ha dit...

Felicitats a l'homenatjada! Segur que la teva sogra va quedar encantada amb aquest pastís que li vas fer, sobretot si també és llaminera. Deu estar ben orgullosa de tenir un gendre com tu ;)

Laia ha dit...

Això si que és una bona corona! De xocolata per poder-la menjar i disfrutar. Felicitats!
Petons

El cullerot Festuc ha dit...

M'apunto aquesta coca...ha d'estar boníssima!!!
Petunets,
Eva.

josep ha dit...

Francesc,
Diguis el que diguis, t'ha quedat amb una aparença magnífica.
Ah! per fi coneixem a la bona cuinera de la familia. Felicíta-la de la nostra part, per l'aniversari i per les receptes.
Una abraçada

xaro ha dit...

Que guapos esteu tots tres!!
No en va quedar un troset per mi???
Te una pinta genial!!!!!
I els ous de l'altre post, la meva mare els feia casi iguals i estaven boníssims, ja no recordava aquesta recepta......
Ptnts (Tb per l'Oreto)

Eli ha dit...

Ummm....
això això... s'ha de cuidar a la sogre.. i amb aquest pastís segur que ha quedat encantada!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Molts anys i bons a la teva sogra, la recepta l´apunto i el teu pas a pas en versió mini m´ha agradat força

glòria ha dit...

Xix,
El teu sogre es veu tan jove que no sabia ben bé si eres tu...quan puguis penja un poster teu tipo "Boy de Play Boy-Geneer 2009".
El calendari ja me'l faré jo.
Besades!

Mercè ha dit...

Francesc, com cuides a la sogra!! Tu sí que en saps! ;) Un pastís molt bo que va a pendents!! :)

enric ha dit...

Senyora sogra d'en Francesc (i mare de l'Oreto, és clar!): Per molts anys, i moltes felicitats per aquesta filla i aquest gendre que tant s'estimen i l'estimen.

Oreto Doménech ha dit...

Com a filla de la cuinera em permet de dir: gràcies a tothom! Em feu fer tants somriures!

Francesc ha dit...

Teresa: no n'ha quedat ni un tros. :D

Chis: a mi també em passa com a tu. M'encanta el xocolate!!!!

Gemma: doncs, és una mica llaminera, però sap controlar-se amb el dolç i el xocolate, cosa que jo sóc incapaç...

Josep: gràcies! Ja li ho diré. Encara que crec que ella ja deu haver-ho llegit.

Eli: la veritat és que li va agradar. Per cert, m'agrada molt el títol del teu bloc. ;D

Maria José: és una mica laboriós fer-ne el pas a pas fotogràfic, però queda apanyadet. Gràcies pel teu comentari.

Glòria: tinc uns sogres molt joves. A més, no saps l'alegria que li donaràs al meu sogre quan ho llija ;D
Quant al calendari... ehem! Potser la guia "Mitxelín" m'ho voldria. Jo no tinc precisament un cos "danone", més aviat "botifarrós".

Mercè: tant el meu sogre com la meua sogra són un encanta. Intente fer-los la vida el més agradable que puc. S'ho mereixen.

Enric: quan la meua sogra llija el teu comentari, segur que farà un somriure beatífic de satisfacció complaguda. Gràcies ;D

Oreto: MUUUUAAAAC!!!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Vore si demà vesprà tinc un ratet i prove a fer-lo...

No tot són postres ha dit...

Ei Francesc, he vist la foto del pastís de la Maite, en aquella taula verda de l'insti i la bossa de plàstic on ho va portar embolicat,jjje,i m'han vingut al cap els meus esmorzars damunt la taula verda de l'institut, amb la bossa de plàstic que embolica la safata...
El pastís molt xul·lo i segur que molt bó.
Com ens cuidem els profes, eh????
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Comtessa d'Angeville: quin honor del vostre pas pel meu bloc!!! Ja em direu si us n'ha eixit bo. ;D

Dolça: els "profes", com tothom sap, som una espècie a protegir i necessitem, de tant en tant, petits regals culinaris que ens alegren el viure. No trobes? Besades.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Tinc ara mateix eixe pastís al forn... només he tingut un problema, i es que el meu Supermix150compact Moulinex, que és el que gaste habitualment per a alçar les clares, s'ha negat a funcionar i no he tingut gens de gràcia per a alçar-les a mà... vamos, que s'han alçat però no del tot... Esperem que això no afecte massa al resultat final. En mitja horeta vorem com ha anat!

Francesc ha dit...

Comtessa d'Angeville: quina il·lu! Espere que t'isca bo. Ja m'ho diràs. D'acord? Salutacions.

Comtessa d´Angeville ha dit...

ha eixit perfecte!!! Ja no en queda, n'he portat a tot el veinat!

Francesc ha dit...

Comtessa d'Angeville: enhorabona!!!! Visca! Molt bé!!! Salutacions