diumenge, 2 novembre de 2008

PASTIS ALS TRES XOCOLATES

L’altre dia Angelita, la dona que ens ve a casa a ajudar-nos a fer-la neta i endreçada, ens va dur uns dolços que havia preparat ella mateixa. De tots els que va dur, n’hi va haver un que vaig trobar particularment bo. Es tractava d’un pastís de tres xocolates que es desfeia a la boca. I és que el xocolate... està tan bo!!! Avui l’he fet per a celebrar el diumenge.


PASTÍS ALS TRES XOCOLATES

(Angelita Conca)

3 tetrabrics de ½ litre de nata per a muntar Hacendado

125 g de xocolate negre Hacendado

125 g de xocolate amb llet Hacendado

125 g de xocolate blanc Hacendado

4 sobrets de quallada Royal

Es posa a calfar la nata d’un tetrabric (se li’n lleva mig gotet per a desfer-hi la quallada) i se li afegeix el xocolate (negre, amb llet o blanc) i es va desfent fins que està ben mesclat. Ara desfem la quallada en la nata reservada. Es quedarà granillós. L’aboquem al perol del foc i passem el conjunt per la batedora per tal que no ixquen trossets. S’aboca a un motlle d’alumini, tipus plumcake i es deixa que es qualle. Mentrestant, es poden fer altres coses.

Quan ja s’ha quallat, es prepara el segon xocolate i es fa el mateix que abans, tot i que, en aquest cas, haurem de dissoldre dos sobres de quallada. Així fins que s’acabe de fer amb els tres xocolates.

S'ha de deixar quallar a la nevera com a mínim unes 6 hores, per tant, millor fer-lo d'un dia per a un altre.

24 comentaris:

CocinArte ha dit...

Francesc, hi queda algún trosset, per una amiga catalana molt xocolatera!! T'ha quedat molt rebé..i ha d'estar boníssim...

Núria

Me l'apunto per algun dia de festa

Francesc ha dit...

Núria: n'ha quedat un bon tros perquè és molt alimentosa i ens l'hem menjada després d'una magnífica paella feta pel meu sogre amb pollastre de casa. Salutacions

Sara Maria ha dit...

Una pregunta, es fan tres peces o una sobre l'altre? Petons

CocinArte ha dit...

Ole, ole....això es un dinar, si senyor!!

Maria ha dit...

Francesc, Oreto, he obert blog gràcies a tots aquells amics blogueros tan animats que us van fer gaudir d'un cap de setmana ben complet, momies incloses.
Els vostre pastís es ben fàcil i resulta segur. Quan de temps ha d'estar quallant-se entre capa i capa perquè no s'aixafin entre elles?

Francesc ha dit...

Sara Maria: es va fent cada capa l'una sobre l'altra.

Núria: després em queixe que la roba em minva...

Maria: entre capa i capa potser uns vint minuts o mitja hora. Salutacions.

xaro ha dit...

D'una xocoladicte com jo, ja pots pensar que aixó serà ràpidament copiat!!!!
Ptnts

Francesc ha dit...

Xaro: ben vinguda al club dels xocolataddictes. Salutacions

CocinArte ha dit...

pssssss...calla, no diguis això que algú et sentirà...es la roba que minva, segur!!jajajaja

Chis ha dit...

ai amics.. només puc dir una cosa: Visca el Mercadona! (o el maradona, com li diu la padrina)
A mi el menjar aquestes coses se m'ha acabat.

Francesc ha dit...

Chis: I com és això? Que t'has posat a règim? Bé, pel que fa al "Maradona", té de tot, de bo i de dolent. Hi trobe a faltar més varietat de marques que no siguen la "Hacendado". Salutacions

miquelet ha dit...

Vaig tastar aquest pastís a un bar a prop de ma casa i una amiga em va explicar la recepta. Les fotos aquestes m'han recordat que es fa imprescindible fer prompte el pastís.

Salut i bon profit.

Francesc ha dit...

Miquelet: ves-hi amb compte, és addictiu...

Glòria ha dit...

Aquesta no l'havia vist!!!. Jo també la vaig fer i saps d'on la vaig treure?, efectivament, del bloc de la Gemma!.

És boníssima però contundent, eh?.

Fins aviat

Francesc ha dit...

Glòria: hi tens tota la raó. És més que contundent! Amb un tall mitjà ja tens un sopar o un dinar. La nostra Gemma ens podria fer una enciclopèdia de rebosteria. ;D

Anna ha dit...

Aquest cap de setmana vaig estar a punt de fer aquest pastís però, quan ja tenia els ingredients, la meva sogra em va dir que ja havia comprat postres a la pastisseria... Ells s'ho van perdre!

Suposo que el proper cap de setmana ho tornaré a provar (si ningú se m'avança anant a la pasti). A veure si em queda tan bé com a voslatres!

Francesc ha dit...

Anna: ja ho tenen això, les bones sogres, que sempre pensen en endolcir-nos la vida. Ja em diràs com t'ha eixit (segur que beníssim). Salutacions

Vanesuky ha dit...

Hola, acabo de conèixer el teu bloc i tens coses super interessants!
Com aquest pastís, quin goig, quina pinta,... Et copio la recepta.
Un petonet.

Gemma ha dit...

Un altre pastís per a xocoaddictes... em sembla que ens haurem d'inscriure tots els blocaires junts a xocoaddictes anòmims, je je je...

Francesc ha dit...

Gemma: La veritat és que trobe que el teu és més bo. Si el féra ara, el faria amb una base com la teua. Besades

La cuina vermella ha dit...

Francesc, mare meva!
Aquest és el que vam menjar al Madrid-Barcelona, el recordes???
T'ha quedat fantàstic.
Molts petons bonics!

Francesc ha dit...

Amics Vermells: doncs, no hi havia caigut. Era bo, la veritat. Besets!!!! ;D

Mercè ha dit...

Visca els pastissos de xocolata!!! Quina gana! Me'n menjaria un trosset ara mateix!

Francesc ha dit...

Mercè: A mi també em passa.:) Gràcies pel teu comentari.