Segur que la combinació li sorprendrà a més d'un, però vos puc assegurar que és deliciosa! De vegades, mescles dos ingredients i et pot eixir un nyap, però en aquest cas, no.
SÉPIA AMB POLLASTRE
INGREDIENTS:
2 sépies netes congelades
1 besanca de pollastre desossada
1 pit de pollastre desossat
4 cebes mitjanes
1 got de pésols congelats
1 got de brou de peix (en aquest cas, fet de bullir uns caps de gamba torrats)
4 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Per a la picada:
6 avellanes fregides
6 ametlles amb pell fregides
4 alls
1 bon pessic de julivert
1 galeta maria
Sal
2 cullerots del brou de la cuita
PREPARACIÓ:
Pelem les cebes i les tallem a mitges llunes fines. Posem en l'olla on courem tot l'oli d'oliva de Beneixama. Hi sofregirem la ceba, amb un polsim de sal, fins que estiga daurada i sense cap cremall. Per a això és important no deixar de remenar mentre la sofregim.
Tallem la sépia neta a trossos no massa grans. Si està encara una miqueta congelada, ens serà més fàcil fer-ne uns talls més o menys iguals. Tallem, també, la besanca i el pit de pollastre a trossos no massa grans tampoc.
Quan la ceba estiga al punt, hi aboquem el got de pésols congelats i no deixem de remenar fins que estiguen quasi cuits. En aquest moment hi afegirem la sépia i el pollastre i continuarem fregint-ho tot plegat sense parar de remenar fins que estiga tot ben sofregit. Ara li afegirem el brou de peix i taparem l'olla de pressió. Quan assolisca la pressió adient, n'abaixarem el foc i ho courem tot durant uns 40 minuts.
Mentrestant, prepararem la picada. En un morter posem sal (no massa), les avellanes, les ametles i els alls tallats a trossets menudets. Ho picarem tot i, al final, hi posarem el julivert i la galeta maria (pot ser de qualsevol altre tipus dolç, un carquinyoli, per exemple). Continuarem picant-ho tot amb la mà de morter fins que la picada tinga un aspecte homogeni.
Quan hagen passat trenta minuts de cuita, n'apaguem el foc i deixem que s'acabe de coure amb l'escalfor que ja té.
Obrim l'olla i en separem dos cullerots del brou i els afegirem a poc a poc a la picada per a deixatar-la. Quan estiga al punt, l'abocarem a l'olla i continuarem fent xup-xup durant cinc o sis minuts fins que el brou de l'olla s'espesseïsca una mica. Hem d'anar-hi alerta perquè, si ens en passem, se'ns pot cremar.
En estar, ho servim i a gaudir-ne. Queda una combinació molt saborosa, amb dues textures diferents: molt tendra la sépia i una mica més sencera la carn de pollastre. Com en molts dels nostres plats, la picada els hi dóna un punt deliciós.
4 comentaris:
La sèpia amb mandonguilles, és un plat tradicional, amb pollastre no l'he fet mai però estic convençut de que ha de ser igualment exquisit.
El què m'ha cridat l'atenció és la cocció a l'olla a pressió.
La idea que anotada, Francesc.
Salut.
Els fogons del pare: Hola Manel, no he fet mai aqueixes mandonguilles, però sempre me n'han parlat molt bé. El fet de fer-lo en olla de pressió és perquè la sépia sempre se'm queda gomosa si no la faig així. No li trobe el punt. Celebre que t'haja agradat. Salutacions.
Doncs mira....jo m'hagués plantejat mai que no lliguéssin! Si amb les mandonguilles lliga molt la sípia.....amb el pollastre penso que encara molt més!
Aquest plat fa molt goig! Boníssim, Francesc!
Petons,
Olga
La Cuina de l'Olga: Hi ha combinacions que, fins que no les proves, no en saps el què. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada