divendres, 14 d’agost de 2015

GEGANTS DE GEL

GEGANTS DE GEL




Què fa que una persona fuja de tot i busque l'última frontera? Un grup d'essers humans coincideixen, per raons diverses, en un cul de món. Cadascú porta al damunt una motxilla que és més o menys feixuga segons la pròpia trajectòria vital. És Nadal, a prop de Cap d'Any i no ho celebraran de manera tradicional.
Això que explique podria ser un resum molt succint del començament del llibre "Gegants de gel", perquè la història que ens explica Joan Benisiu, nom de ploma del nostre Josep Martínez Sanchis, és molt més complexa, més original, més polièdrica.
A partir de camins personals diversos, l'autor va teixint tot de vies que ens duen per la història, per altres llibres, per la música. Tot un univers de referències on, puntualment, podrem descobrir-hi algun detall de la pròpia experiència vital de l'autor i d'algun avantpassat seu que reconeixerem fàcilment. Tot molt ben lligat, sense que sobre ni hi falte res. Un veritable plaer literari que t'enganxa des del primer moment i et fa desitjar continuar llegint per tal de veure com acabaran les diferents històries que s'entrecreuen per conduir-nos a un final sorprenent.
L'autor fa un exercici de randa literària de boixets subtils i et mostra tot un munt de referències llibresques, musicals i històriques que ha anat destil·lant i ens en dóna petits tastets que guien la nostra lectura. Un camí que ens fa transitar per espais comuns i d'altres de ben particulars que l'autor ha anat assimilant al llarg d'una vida que intuïm voltada de llibres, de lectures curioses i de músiques més o menys conegudes. Tot plegat ben amanit per tal de fer-nos passar unes estones de lectura deliciosament distreta, amb la dosi adient d'intriga, misteri, enamorament, crims i un munt de tocs més.
He de confessar que me la vaig llegir d'una tirada. Em va enganxar des del primer moment i és d'aquells llibres que quedes molt satisfet quan l'has acabat i, alhora, una mica trist, també, per haver-lo acabat i no poder continuar llegint-hi més històries.
És un llibre recomanable per a l'estiu i per a qualsevol època de l'any. Fantàstic, Josep!

Imatge trobada a: www.ccma.cat

1 comentari:

amparo puig ha dit...

Me ha encantado el libro, un libro sin duda de mucho nivel. Sobre todo porque en una de sus últimas páginas "salgo yo", bueno más bien mi bisabuela.