divendres, 27 de juny del 2014

COCA DE CIRERES

Estem en un moment de l'any que les cireres estan en el seu màxim esplendor. N'hi ha de tota classe i són una temptació total, tant al natural com en diferents preparacions culinàries. Aquesta vegada em vaig decidir a fer-ne un dolç típic de Reus i d'altres zones del nord del País Valencià i del sud de Catalunya: la coca de cireres. Com que d'aquesta coca n'hi ha moltes de receptes n'havia de triar una així que vaig decidir-me per la que publicava l'amiga bloguera Dolça al seu blog "No tot són postres a la cuina".

COCA DE CIRERES



INGREDIENTS: 
Per a la massa:
500g de farina de força 
50g de mantega en pomada 
50g de sucre 
1 cullerada d'essència de vainilla (jo hi vaig posar mitja culleradeta de vainilla en pols
 2 ous 
150cc de llet 
1 polsim de sal 
1 cub de 25g de lleudo (=rent) fresc "Levital"

Per al recapte:
Cireres ben madures (1kg aproximadament)
8 cullerades soperes de sucre
Oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Desfem el lleudo en la llet tèbia.
Batem els ous, els barregem amb la mantega i el sucre. Hi afegim la sal. Després hi posem la llet amb el llevat i la mitja culleradeta de vainilla en pols i a poc a poc hi anem posant la farina de força. Quan vegeu que ja li falta poc ho acabeu d'amassar amb les mans.
Fem una bola i la deixem reposar una hora en un lloc tebi tapada per un drap de cotó. Jo vaig encendre prèviament el forn a 50º C, el vaig apagar i hi vaig deixar el llibrell amb la massa tal i com vos deia abans.
Passada l'hora de repòs i de puja de la massa, la traiem del forn i l'engeguem ara a 200º C.
Una vegada ha reposat i ha pujat de volum toca preparar la coca. En una safata de forn que haurem protegit amb un paper vegetal, estirem la massa. 


Hi posem les cireres al damunt, espolsem la superfície de la coca amb molt de sucre.

 

Ara li aboquem un raig generós d'oli d'oliva de Beneixama i l'enfornem.  





El forn ja el tindrem calent. La hi courem fins que vegem que està daurada (uns 20-25 minuts). 


Com sempre, anirem alerta que no se'ns creme, atés que cada forn és un món.
 

 
En estar cuita l'en traiem i quan estiga tèbia o freda ens la mengem. Queda una coca saborosíssima!! Per cert, com que les cireres tenen pinyol, hem d'avisar-ho abans de menjar-nos-la!! La raó per la qual no els el llevem és que, si ho fem així, tot el suc de la cirera s'escampa per la coca i la taca.

8 comentaris:

les receptes que m'agraden ha dit...

Quina coca més bona! no l'he fet mai de cireres, hauré de posar remei! Un petó!

"Les receptes que m'agraden""

Tapa't de tapes ha dit...

Ha tingut molt èxit aquesta coca, Francesc!! Veig que és fàcil de fer, t'ha quedat estupenda. Petons!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Francesc; si quant alguna cosa és bona, és bona al nord i el sud del país...
Jo també el vareig fer i aquí et deixo l'enllaç de la recepta, del pastís de cireres, per si el vols mirar.
http://menjadebacalla.blogspot.com/2014/05/pastis-de-cireres.html

La Dolça és molt i molt "dolça" amb tota la qüestió cocs.
Una bona recepta, tant per la Dolça com per tu.
Salutacions Francesc¡¡ :O)

La Cuina de l'Olga ha dit...

Oi que és boníssima?? Per mi, és una de les coques més impressionants de la nostra cuina!!!
Salut i petons,
Olga

Chus Castro ha dit...

Una coca amb un aspecte realment apetitós. I, a més, sense treure el pinyol de les cireres, amb el que costa! M'has convençut. Bon cap de setmana.

No tot són postres ha dit...

Gràcies Francesc!!!
Ptnts
Dolça

Francesc ha dit...

Pilar: si la fas, ja veuràs com t'agradarà molt!!

Marina: és súperfàcil!! I jo que sóc un pocatraça i mira què bona ha eixit!!

JosepB: aquesta no te la coneixia, amic!! Ara mateix me la mire!!

Olga: la nostra cuina té exquisideses tan bones!! Quina sort en tenim, eh?

Chus: alerta amb els pinyols!! És broma!! Per cert, hi ha lleva pinyols molt còmodes. Jo en tinc un, però aquesta vegada no el vaig fer servir.

Dolça: gràcies infinites a tu per compartir la recepta!! :D

Teresa ha dit...

M'heu fet entrar ganes de fer-ne una! aquesta temporada no m'he estrenat amb les coques de cireres, i s'acaben! No dubto que estava boníssima!