He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
(1980)
.JPG)
.JPG)
8 comentaris:
Bon dia Francesc,
T'hem apuntat a la llista de la cadena de blogs.
Moltes gràcies per ser-hi, des del País Valencià! Aquesta Via de blogs, de moment, no ens l'han prohibit... ;)
Bé, volia dir-te que ja hi ets.
Que tens el número 301, que per formar part de la cadena del tot hauries de posar l'enllaç de qui et segueix, però encara no ha arribat.
Avui serem al carrer, a la Via, i no podrem estar pel blog, però quan tornem ens posem en contacte.
Gracies per ser-hi i per acompanyar-nos i per formar part de la nostra Via.
Bona Diada!
dons si,un dia historic !!
i que ha estat un plaer de compartir
com ho es compartir amb vosaltres a la via per la independencia als blogs
gracies
Bona Diada, Francesc! Som un poble tossut i acabarem decidint cap on volem anar!
Ahir vam fer història, una diada per recordar tota la vida!
Ahir va ser un gran dia!! impressionant!!!
Un gran dia de festa, el minut 17:14 va ser un moment realment màgic: Pensar que tota Catalunya quedava enllaçada de nord a sud! Felicitats a tots els qui ho vam aconseguir!
tanta gent ens hem agafat de les mans!!!!
Publica un comentari a l'entrada