COCA DE LLANDA O BOVA

La coca de llanda (també anomenada segons els llocs com a "coca morena" (a Tavernes de la Valldigna), "coca bova", o "cóc ràpid" (a Vinaròs)) és una d'eixes coques senzilles de fer i tradicionals que s'han anat fent al llarg dels anys i ha format part de molts berenars i altres celebracions diverses. Com que és molt tradicional, també és una coca que té moltes versions. Aquesta que us propose no és una que jo haja fet mai. És d'un reboster fantàstic que la va posar un dia a la xarxa. Es diu Carlos Valencia. Ara ja no s'hi pot trobar, però vaig tenir la sort de trobar-la reproduïda en un altre blog. És boníssima i sempre ix bé.

COCA DE LLANDA O BOVA

INGREDIENTS:

3 ous

2 gots de sucre

1 got de llet sencera o semidesnadata

1 got i mig d'oli d'oliva de Beneixama

1 llimó ratllat

1 iogurt de llimó

500 g de farina

3 paperets dobles de gasosa "El Vesubio"

Canella (de Ca Manolo)

Sucre per empolvorar

Mantega per a untar el motlle

Més farina per a empolsimar

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire.

En un llibrell, batem els ous. Hi afegim el sucre i tornem a mesclar bé. Afegim ara la llet i barregem bé. Continuem amb l'oli i també. Ratllem el llimó i l'afegim a la barreja anterior junt amb el iogurt del mateix sabor. Ara mesclem els paperets dobles de gasosa amb la farina i els cernem sobre els ingredients anteriors i mesclem tot bé.

Dipositem el llibrell una estona a la nevera (això farà que la coca puge més encara, però, si volem, podem saltar-nos aquest pas).

Untem la safata amb mantega i la folrem amb paper de forn, tant a la base com a les vores. Convé que el paper isca una mica per damunt dels límits del motlle. Untem novament el paper amb més mantega i l'enfarinem. Peguem uns colpets suaus al motlle col·locat capgirat perquè amolle la farina que sobre.

Aboquem dins de la safata de forn el contingut del llibrell. Empolvorem per damunt amb més sucre i canella. A una altura mitjana-baixa, enfornem el dolç.

Deixem coure la coca durant uns quaranta minuts. De tota manera, cada forn és un món, i convé que l'anem mirant de tant en tant. A poc a poc, la coca anirà adquirint una saborosa crosteta daurada i l'olor que s'escamparà per la cuina serà tota una temptació. És molt important no obrir el forn per a res mentre s'hi està coent la coca. Això faria que se'ns abaixara del tot i que no tinguera tan bon aspecte.

Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem la coca dins, amb el forn mig obert, durant uns deu minuts. Això farà que la coca es mantinga ben amunt. Ara ja només ens cal deixar-la que es pose a temperatura ambient i passar un gust menjant-nos-la.

El dia que la vam fer no la vam tastar, era ja quasi hora de sopar. Al dia següent, però, ens en vam menjar uns bons talls sucada en xocolate desfet. BRUTAL!!!

Pel que fa a la canella, va a gustos. A mi m'agrada molt i solc posar-n'hi bona cosa. Per a mi, la millor, és la de Ca Manolo. Acabada de moldre, olorosa i seductora. Res a veure amb la que venen ja mòlta en potets de vidre.