RAVIOLIS DE CEPS I ROVELLONS AMB BRULL

Ara fa uns dies, els amics del blog "Els fogons de la Bordeta", proposaven una deliciosa recepta, els "Raviolis de ceps", en el marc de la seua exitosa convocatòria "La recepta del 15", dedicada aquesta vegada als bolets. Hi havia vàries coses que m'hi atreien i, alhora, em frenaven de preparar-la. A la recepta es parla de "pols de ceps" i de "ceps congelats i frescos", a més d'una "màquina de fer pasta". Com solucionar-ho? Bé, la pols de ceps la vaig fer tot triturant ceps secs a la picadora. Els ceps congelats o frescos, introbables, per ara, a Beneixama, els vaig canviar per rovellons acabats de collir. La màquina de fer pasta ja era més complicat, però vaig pensar que potser podria solucionar-ho tot posant paper film sobre la taula, enfarinant-lo i tirant mà del corró i la força. De tot plegat en van eixir uns raviolis deliciosos però una mica més gruixats que els de la recepta original. Hauré de pensar a demanar per a Reis la màquina de fer pasta o esperar-me a alguna oferta...

RAVIOLIS DE CEPS I ROVELLONS AMB BRULL

INGREDIENTS:
3 cullerades de pols de ceps secs
2 rovellons grans
1 ceba petita
80 g de brull 0% de greix
8 fulletes de romaní fresc
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
200 g de farina
2 ous 

Per a la salseta:
1 ceba petita
1 culleradeta d'oli de Beneixama
4 cullerades de formatge 0% de greix
1 polsim de pebre blanc
1 cullerada de llet en pols descremada

PREPARACIÓ:
Primer de res, vaig començar per preparar la pasta. Vaig cerndre la farina sobre un llibrell barrejada amb la pols dels ceps. Després, hi vaig afegir els ous batuts al centre tot incorporant-los amb l'ajuda d'una forqueta, tal i com diu a la recepta original. Quan van estar tots els ingredients ben incorporats, vaig empolvorar la superfície de la taula amb farina i vaig abocar la massa. La vaig pastar durant ben bé vint minuts fins que va quedar elàstica. Com que no la podria gastar el mateix dia, vaig decidir embolicar-la amb paper film i congelar-la. No sé si això devia afectar al sabor, jo, sincerament, no ho vaig notar.

El dia que havia d'usar la massa, la vaig descongelar al frigorífic a poc a poc i la vaig estirar tot el que vaig poder sobre un tros de plàstic film enfarinat amb l'ajuda del corró. 
Per a fer el farciment, vaig tallar molt petita la ceba i la vaig sofregir a foc lent en una paella amb una cullerada d'oli de Beneixama. Quan ja estava quasi feta, vaig afegir-hi un dels rovellons tallat a dauets molt petits i les fulletes de romaní tallades a trossets de mil·límetre. Passats uns minuts, hi vaig afegir el brull i vaig deixar que tot anara agafant sabor. La combinació dels ingredients omplia la cuina d'unes olors molt i molt temptadores. 
El brull (o "brullo") és el que a d'altres llocs del català s'anomena "brossat" o "mató".

El plàstic que havia col·locat sota la massa, em permetia doblegar-la sense que es trencara i cobrir els muntonets de farciment. Amb els dits vaig pressionar al voltant del farciment i vaig tallar els raviolis amb el tallant redó.
Els vaig deixar assecar una mica sobre una reixeta i els vaig guardar en un pot a la nevera per a gastar-los al dia següent. Vaig cometre l'errada de no enfarinar-los prèviament, per la qual cosa em va costar Déu i ajuda de desenganxar-los del pot quan els vaig haver de gastar. I això que ho explicava la recepta original: "Enfarinem una mica cadascun dels raviolis per evitar que se'ns enganxin els uns amb els altres"... A la pròxima vegada que els prepare, ho tindré present.
Vaig tallar el segon dels rovellons a llenques molt fines, talment encenalls, i els vaig sofregir a foc viu primer i lent després en una paella amb una cullerada d'oli de Beneixama i un polsimet de sal.

Oreto va preparar una mena de "beixamel" tot sofregint la ceba petita tallada molt fina en la culleradeta d'oli d'oliva. Li va afegir el formatge 0% mesclat amb la llet en pols i el pebre blanc mòlt i de seguda va quallar i va agafar una textura molt i molt bona.

A l'hora d'emplatar, vam col·locar un fons de salsa i per damunt els raviolis i els encenalls de rovellons. Va resultar boníssim!!! Ara, estic segur que si haguera tingut els ceps i la màquina de fer pasta ben fina, encara hauria resultat més bona aquesta recepta.