MOUSSE DE TORRÓ

Nadal sempre convida a fer provatures a la cuina, i no m'havia de quedar jo sense fer-ne alguna de nova que fóra dolça. Enguany m'he encabotat a fer una mousse de torró i, com sol ser habitual en mi, vaig fer una recerca per la xarxa fins que vaig traure'n la meua versió. Una mica d'ací, una mica d'allà i ací va.

MOUSSE DE TORRÓ

INGREDIENTS:

Per a la mousse (n'ixen unes 8 copes tipus martini ben plenes):

450 g de torró de Xixona (1 pastilla i mitja)

360 ml de nata per a muntar (33% de greix)

5 fulls de gelatina

4 clares d'ou

1 pessic de sal

Aigua tèbia

Per a les teules de caramel:

6 cullerades de sucre

El suc de mig llimó

Ametla tallada a dauets (de la del "Mercadona")

PREPARACIÓ:

Posem a hidratar la gelatina en un gotet d'aigua tèbia. 

En una cassola d'acer inoxidable aboquem la nata i la posem a escalfar a foc baixet. Amb l'ajuda d'un rall ratllem el torró sobre la cassola on tenim la nata escalfant-se. Amb l'ajuda d'un cullerot anirem mesclant bé tot fins que en quede una mescla homogènia i, sobretot, sense que se'ns creme!!!

Escorreguem la gelatina i la mesclem amb la nata i el torró. Hem d'anar ben amb compte que no hi queden grumolls. Deixem ara que es refrede tot plegat una mica.
En un bol, aboquem les clares i hi afegim un pessiguet de sal. Les muntem a punt de neu fort (ja sabeu, d'allò que quan gires el bol no cauen...) i les anem incorporant amb cura a la mescla de torró, nata i gelatina, de manera que no perden tovor.
Ara és el moment d'anar omplint els gots o les copes que vulguem. En estar, les deixem al frigorífic durant unes hores perquè la gelatina faça el seu efecte i quede tot ben esponjat.
Mentrestant podem anar preparant les teules de caramel. Per a això, posarem una paella antiadherent a escalfar i hi torrarem una mica les ametlles tallades a dauets de manera que agafen coloret i no se'ns cremen gens. 
Ara li toca al sucre: primer de tot, preparem una safata plana folrada de paper d'alumini. Posem en un cassó d'acer inoxidable el suc de llimó i el sucre. El posem a escalfar i quan el sucre tinga un coloret daurat, bronzini, apaguem el foc. Ràpidament l'escampem sobre la safata folrada de paper d'alumini. Li tirem per damunt les ametlles daurades i deixem que es cristal·litze i es refrede. Hem d'anar alerta en dues coses: en no cremar-nos amb el sucre i en no fer les teules massa grosses. A mi algunes m'han quedat tan gruixades que podria haver-les usat com a arma de destrucció massiva.
En el moment de servir les copes, desapeguem amb cura el sucre del paper d'alumini i trenquem el sucre a trossos grans i els estaquem en la mousse. No convé fer-ho amb molta antelació perquè el sucre tendeix a dissoldre-s'hi al cap d'una bona estona.
Han quedat unes postres boníssimes i molt nadalenques. No serà l'última vegada que en faça.