Aquest entrant de la Nit de Nadal va tindre molt d'èxit. No va ser una creació meua, me'n van servir un plat el dia del dinar de l'institut i vaig pensar a preparar-lo a casa per a l'ocasió. És laboriós de preparar, però resulta molt saborós.
XAMPINYONS AMB CEBA CONFITADA I SALSA ROCAFORT
INGREDIENTS:
Xampinyons
3 cullerades d'oli de Beneixama
Sal
Per a la ceba confitada:
Tres cebes blanques grosses
3 cullerades de sucre glacé
6 cullerades de mel de mil flors
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 puntadeta de pebre, canella i timó
2 cullerades de vinagre de Mòdena
Per a la salsa rocafort:
125 g de formatge rocafort
2 iogurts grecs "Danone"
1 culleradeta (de les de cafè) de vinagre de poma
2 cullerades d'aigua mineral
PREPARACIÓ:
Començarem amb la part més costosa, la ceba confitada. Per a això, pelarem les cebes i les tallarem a trossos ben menuts. En estar, posem en una paella antiadherent l'oli de Beneixama. En estar ben calent, hi aboquem la ceba capolada i la sal. Ara ara hem d'estar remenant sense parar durant ben bé una hora, a foc baix fins que la ceba comence haja perdut quasi tot el suc i comence a tenir un color marró daurat. En eixe moment, afegirem el sucre i el mesclarem ben mesclat. Seguidament la mel i el vinagre. Com que la ceba s'haurà reduït molt de volum, la podem passar a un cassó més petit. Encara haurem d'estar remenant amb un cullerot de fusta durant almenys una hora (o una hora i mitja) més perquè arribe a quedar com una melmelada. Quasi al final, hi afegirem la puntadeta d'herbes (amb moderació).
Prepararem ara els xampinyons. Els fem ben nets, sense gens de terra. Els tallem el peu a rodanxes primes i la resta en quatre quarts. En una paella antiadherent, posem els xampinyons a fregir. Quan hagen amollat l'aigua que trauen, els la llevem i continuem fregint fins que estiguen cuits però no gomosos.
Per a acabar, posem en una safata plana un llit de ceba confitada, els xampinyons i la salsa rocafort ben calenta per damunt. I ja està.
La combinació de sabors dels tres ingredients és molt agradosa i convida a menjar molt de pa.
5 comentaris:
Realment la combinació dels tres sabors ha de ser exquisida! Me l’apunto i tindré en compte tenir un bon pa per sucar-hi! Gràcies,
Una combinaciço boníssima! I tan pot servir com a aperitiu com per acompanyar un plat de carn...
Bon Nadal i feliç ant nou!
Espectacular, el plat! Llàstima que les quatre barres no siguen roges! ;)
Com bé diu Gemma, també és molt adequat per acompanyar carn. Gràcies per compartir-lo, amic!
veig que de l'institut a més de disgustos i enrabiades en treus coses bones, jejej!!!
BONES FESTES
PTNTS
DOLÇA
La cuina de l'Eri: doncs sí. Hi cal una barra de pa per sucar-hi. Te la menjaries sencera!! ;D
Gemma: això és com tu dius. Aprofita com a aperitiu o com a guarnició. Era molt bo. Molt bon any nou!!!
Queti: no han pogut ser vermelles perquè la salsa no ho permetia, però el seu esperit hi era. Besades, guapa!!!
Dolça: l'institut em dóna, sobretot, alegries... i molt d'estrès. Bones festes, bonica!!!
Publica un comentari a l'entrada