Enguany hem cuinat part d'un "juancarlos" que pesava 21 kg!!!! Criat a casa, amb bones menges i sanes, ha tret unes cuixes que semblava un tiranosaure... Bé, el cas és que no ens l'hem pogut menjar de tot d'una. Ens hauria agafat un enfit de por. La recepta és de la meua sogra. Ens la vam menjar el dia de Nadal.
CUIXES DE POLIT AMB SALSA
INGREDIENTS:
2 cuixes de polit (=titot =gall dindi =indiot). Les del nostre "juancarlos" pesaven prop de tres quilos.
1 ceba
1 tomata
2 pastanagues
1 grapat d'orellanes
Oli d'oliva de Beneixama
Farina
Canella, pebre, gingebre (una puntadeta de cada, molt poca)
1 got d'aigua mineral
1 raig de vi blanc
PREPARACIÓ:
En estar, traiem les orellanes i triturem la resta de les verdures fins que en quede una salsa fina. Les orellanes les posem per damunt de la carn al moment de servir-la. És més bona si es fa d'un dia per a un altre i es torna a escalfar abans de servir-la a taula.
1 ceba
1 tomata
2 pastanagues
1 grapat d'orellanes
Oli d'oliva de Beneixama
Farina
Canella, pebre, gingebre (una puntadeta de cada, molt poca)
1 got d'aigua mineral
1 raig de vi blanc
PREPARACIÓ:
En una cassola fonda, posem un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama i el posem a escalfar. Enfarinem les cuixes de polit i les hi sofregim fins que queden ben daurades i sense cremar-se. Ara afegim l'aigua, el vi i la resta d'ingredients. Compte amb les espècies de no passar-nos-en. Salem i ho deixem coure, una vegada haja arrancat el bull, durant ben bé cinc hores a foc molt i molt fluix. El temps de cuita variarà segons la grandària i la duresa de la carn.
Durant el temps de cuita hem d'anar amb compte que no es quede sense brou en cap moment. Si cal, li podem posar una mica més d'aigua.En estar, traiem les orellanes i triturem la resta de les verdures fins que en quede una salsa fina. Les orellanes les posem per damunt de la carn al moment de servir-la. És més bona si es fa d'un dia per a un altre i es torna a escalfar abans de servir-la a taula.
11 comentaris:
Boníssima recepta!!!! quina pena menjar-vos en juancarlos... però és el que hi ha, no? ja m'agradaria a mi poder criar un fill d'ell i rostir-lo com ho heu fet vosaltres!!
Què l'any nou sigui bo per a tots!!!!
Que bó debia estar, en casa tambe preparem titot per Nadal.
Feliç 2011
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com/
ostreeeeeeeeeeeees un indiot de 21 kg? cagondell jo no n'he fet mai cap de tan gros, els meus arribàren a 14 quilos i ja els trobava enormes!!!
sou uns atxes!!!!
m'encanta la recepta!
Caram, quin pes! Jo no tinc una cassolà que aguanti aquest pes!
On es posi un rostidet com aquest... no hi ha res més bo. Felicitats per poder cuinar un polit criat a casa, quina sort!
hahahah, això sí que és mort al borbó, eh!!! hahahahah
Escolteu amics, aquest juanca té una pinta estupenda amb aquesta salseta, mmm, a més, s'albira des d'aquí que és tendre a més no poder.
Familia us estimem i us desitgem el millor d'aquest món només per a vosaltres!!
Hola Francesc!
Ara feia dies que no passava pel teu blog i ja veig que m'he perdut un munt de coses interessants. Menys mal que tinc uns dies de vacances per posar-me al dia (jeje!).
Pobre "Juanca"... Fa tan bona pinta així rostidet...
Petons!
I bon any 2011!!!!
En JuanCarlos devia ser també davanter centre titular per tenir unes cuixes de quilo i mig! Quina barbaritat!! :DD
Molt bon any :)))
Xicons!
Això sí que és un rostit de Nadal i tota la resta tonteries! Prenc nota de la recepta, perquè això ha de caure més prompte que tard!
Molt bon anyx nou, valencians estimats!
m'agrada aquest nom de polit, però encara més el de juancarlos! (i la recepta també, és clar)
que tingueu molt bona entrada d'any i sort el 2011!
21kg?????? Quina bèstia més grossa! No m'estranya que hagi necessitat 5 hores de cocció :)
I tampoc m'estranya que no us l'hageu pogut acabar, je je je...
És veritat que aquests guisats d'un dia per l'altre encara són més bons, la teva sogra és una gran cuinera.
Una abraçada i feliç 2011!
MaryLou: Bon any!!! A veure si l'any que ve rostim un felip!!! ;D
Teresa: ací fa dos anys que en preparem, de titot o polit. Té una carn molt saborosa.
Xisco: si l'haguessis vist viu i amb ploma, era tot un espectacle: gros!!!
La cuina de l'Eri: no teníem forn ni cassola per un animalot tan gros. Per això l'anem fent a poc a poc.
La cuina Vermella: has captat perfectament la "metàfora". Us desitgem un any nou ple d'èxits i bonhomia. Us estimem molt. Sou un luxe d'amics. Muacs!!
Massitet: moltes gràcies, estimat!! Ja veus que és una recepta molt senzilla, sense la sofisticació de les vostres, però gustosa. Besades i bon any nou!!!
Manel: gràcies Manel!! És una manera com una altra de fer broma!! Salutacions.
Gemma: bé, les cuixes "només" pesaven 3 kg!!! La resta del polit l'anirem consumint a poc a poc. De tot d'una fóra estat impossible!!! Besades
Publica un comentari a l'entrada