Hui era el darrer dia que un company del departament continuaria al centre. Se'n va tot un any a Anglaterra, on viu la seua dona. És el Javier, una persona excel·lent, que tots apreciem. Per això ens vam posar d'acord per tal de fer-li un comiat. Així, he preparat aquesta focaccia. Fàcil i bona.
FOCACCIA D'OLIVES I FORMATGE
INGREDIENTS:
400 g de farina
25 g de rent
1 got i mig d'aigua tèbia
2 culleradetes de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga
1 polsim de sal
300 g d'olives gordals
250 g de formatges ratllats (Gouda, manxec, mozzarella).
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
400 g de farina
25 g de rent
1 got i mig d'aigua tèbia
2 culleradetes de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga
1 polsim de sal
300 g d'olives gordals
250 g de formatges ratllats (Gouda, manxec, mozzarella).
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 200 graus.
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.
Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara afegim la meitat d'oli i l'orenga a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant cinc hores com a mínim (l'he deixada dins del frigorífic durant 10 hores).
Untem una safata de forn amb una mica d'oli d'oliva de Beneixama. Damunt col·loquem un full de paper de forn. Tornem a untar amb una mica més d'oli. Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica més d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme. Tirem una miqueta més d'oli per damunt.
Agafem les olives i les trossegem alhora que els en llevem el pinyol. Les distribuïm per tota la superfície i pressionem una mica amb les mans per damunt perquè s'hi aferren bé.
Ara empolsimem per damunt el formatge ratllat.
Enfornem la safata i abaixem la temperatura de forn a 160º C i continuem coent-hi la focaccia durant 25 minuts. Ha de quedar cuita i daurada per damunt.
Quan ja l'he treta i estava tèbia, l'he col·locada en una safata folrada amb paper d'alumini i cap a l'institut!!! Ha estat un èxit. No n'ha quedat més que dos bocinets que li he guardat a Oreto.
Untem una safata de forn amb una mica d'oli d'oliva de Beneixama. Damunt col·loquem un full de paper de forn. Tornem a untar amb una mica més d'oli. Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica més d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme. Tirem una miqueta més d'oli per damunt.
Agafem les olives i les trossegem alhora que els en llevem el pinyol. Les distribuïm per tota la superfície i pressionem una mica amb les mans per damunt perquè s'hi aferren bé.Ara empolsimem per damunt el formatge ratllat.
Enfornem la safata i abaixem la temperatura de forn a 160º C i continuem coent-hi la focaccia durant 25 minuts. Ha de quedar cuita i daurada per damunt.
Quan ja l'he treta i estava tèbia, l'he col·locada en una safata folrada amb paper d'alumini i cap a l'institut!!! Ha estat un èxit. No n'ha quedat més que dos bocinets que li he guardat a Oreto.
.JPG)
.JPG)
18 comentaris:
Francesc,
Tot i que en aquest cas era per acomiadar a un bon amic, amb plats com aquesta focaccia, no m'estranya gens ni mica la cara de satisfacció que fa la colla.
Una abraçada
Es veuen ben contents!
Sobretot en Javier!
Xic, quines coques que ens fas!
Una focaccia brutal :)
És una llàstima que sigui per 'celebrar' un comiat però al cap i a la fí, aquestes coses passen i la millor manera és compartir alegria i...un platillo :)
Oh! Quin detall més maco!!
Em sembla a mi que la farem per casa aquesta focaccia!
Els hi va agradar, eh?
Muas!
per la cara de satisfacció, ja es veu que vas triomfar amb aquesta focaccia"
Segur que en Javier des d'Anglaterra enyorarà aquesta focaccia... i a tots vosaltres també! ;)
Josep: és que al Javier ens l'estimem molt. És molt bon xicot. I sí, va agradar a tothom.
Xavier: estava encantat amb la mini-festa sorpresa. Gràcies pel teu comentari.
Starbase: els comiats, amb bones menges, són més passadors.
Elsfogonsdelabordeta: ja em diràs si t'ha agradat. Salutacions
Gemma: sí que els hi va agradar, sí. Quasi es mengen la safata i tot!!
Manel: hi va ajudar molt el fet que era l'hora del pati i tots teníem una gana de por...
Gemma: el bo del cas és que al Javier NO li agraden gens les olives ni els envinagrats. No els suporta. Ho va dir allà mateix. És una persona molt sincera. Però jo no ho sabia. Ell va agrair, sobretot, els detalls que li férem, el pensar en ell i demostrar-li que ens l'estimem com a company.
Francesc, cada dia que entre al teu bloc me'n vaig carregadet de fam i desesperat de cara al frigorífic o al forn per copiar-te les receptes i menjar-nos-les aviat, mentre, tu ens parles del teu règim.
Tu i la Queti, al pas que anem, ens posareu a punt per a l’hivern i ben lluïts!
Quina sort la dels companys que poden gaudir de la generositat que us caracteritza (ja saps per qui va el plural).
Una abraçada
Ei, xiquet!: Tres receptes sensacionals, i paraula (per a mi) nova:
Espera; deixa'm tornar a mirar com es diu que ja no me'n recorde...
Ja està: aladrocs!...
aladrocs aladrocs aladrocs aladrocs aladrocs aladrocs aladrocs aladrocs aladrocs (és que si no ho faig aixina, després me n'oblide).
De tots els comentaris (ja saps que m'agrada llegir-los sempre tots), em quede i faig meues les paraules que et diu en Francesc J. López: “Quina sort la dels companys que poden gaudir de la generositat que us caracteritza (ja saps per qui va el plural).” (Jo m'ho imagine.)
Una abarçada per a tu i per a l'Oreto, i que tingueu un bon curs!
Francesc: Moltes gràcies per les teues paraules. Sempre amables. La cuina, moltes vegades, dóna satisfaccions inesperades. Sobretot si la fas per amistat o per estimació cap a l'altra persona. En el cas del Javier és una persona encantadora a qui Oreto i jo apreciem bona cosa. Com a la Queti o a tu. La Queti, a més, té la sort que el seu marit és un supercuiner i li fa plats molt i molt bons. Espere que, en alguna trobada d'amics a València, també pugues tu gaudir-ne.
Assur: Estimat amic, no saps l'alegria que em fa comprovar que també gaudeixes molt amb el nostre català. I quan dic "nostre", no m'estic referint només amb el que parlem a València. Vull dir que trobe que tu i jo compartim la satisfacció de poder pouar de qualsevol banda els tresors que amaga aquesta llengua nostra. Al racó més impensat. Siga a l'Alguer, a Beneixama o a Girona. Pel que fa al tema "generositat", bé, ja saps que a mi la cuina m'agrada molt i gaudisc molt tant quan prepare els plats com quan veig la cara de satisfacció i complicitat de qui se'ls menja (jo també, eh?). Gràcies pel teu comentari. I tant de bo, com dius tu, tinguem un bon curs. Salutacions
No m'estranya que hagi estat un èxit. Aquesta focaccia té una pinta tremenda!!! I t'has atrevit amb la massa i tot...
Feu molt de goig a la fotografia i es nota que la focaccia va volar ràpidament.
Fins aviat!
Anna: la massa és molt fàcil de fer. No té cap mèrit. Si segueixes la recepta fil per randa sempre ix bé. I li pots posar per damunt tot el que vulgues. Gràcies pel teu comentari. Besades
No sembla massa dificil de fer i t´ha quedat fantasticaaaaa!!! Copio la recepta.
Tots els comiats son tristos, però amb una focaccia així, segur que no ho va ser tan
Una abraçada
Fàcil i bona, molt bona!
Blue Lady: gràcies!! Segur que t'ix millor que a mi.
Fem un mos: Hi tens tota la raó.
Illetapitita: Gràcies, guapa!! :D
També la vaig fer.He de dir que vaig posar alguna variant de la meva collita pròpia,però la explicació em va servir de molt.Gràcies per tot.
Publica un comentari a l'entrada