PA DE BANANA

El món dels blogs m'ha fet conèixer gent encantadora i amb la qual arribes a tindre unes afinitats que, altrament, desconeixeries. La gastrosfera catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és plena de blogs interessantíssims. Si, a més, arribes a ser amic dels qui regeixen algun dels blogs, la cosa encara és més engrescadora. Un dels blogs d'amics que més m'agraden (i que considere dels de referència, pel disseny, les receptes, la manera d'exposar-hi tota una filosofia del "bon viure") és el dels amics Txell i Quique, els "amics vermells", com els anomene de vegades. El seu blog, "LA CUINA VERMELLA", sempre ofereix propostes bones i divertides que engresquen. Ja fa un temps vaig veure una recepta que, no sols per la manera com s'explicava sinó per les magnífiques fotos que l'acompanyaven, em va cridar l'atenció: PA DE BANANA. L'altre dia em vaig trobar que uns plàtans havien madurat tant que ja quasi els podíem cantar les absoltes. De tot d'una em va vindre la imatge de la recepta de cals Vermells. Tot i amb això, com que ells, moltes vegades, solen usar ingredients "exòtics" que no puc trobar fàcilment a Beneixama, doncs, tot i seguir quasi fil per randa la recepta, hi vaig introduir algunes variacions que marcaré sobre la recepta original.

PA DE BANANA

INGREDIENTS:
3 plàtans madurs
3 ous
100 g de sucre
50 g de sucre morè (no n'hi vaig posar)
125 g de mantega pomada
270 g de farina
1 iogurt natural
2 cullerades petites d’impulsor (Royal)
1 cullerada petita de canyella en pols (la meua, de Ca Manolo Pepeldagres, la millor!!)
1 cullerada petita de pebre de Jamaica (es pot substituir per la mescla de nou moscada i clau)
la raspadura de pell de llima (n'hi vaig posar de "llima, a la valenciana", és a dir "llimona, a la catalana i mallorquina")
1 cullerada petita de suc de llima (el mateix que he escrit abans).

PREPARACIÓ:
Treure la mantega de la nevera unes hores abans per aconseguir la textura pomada. Pelar i aixafar els plàtans madurs amb una forquilla. En un bol a part, batre els ous i un cop desfets afegir el sucre blanc i el sucre morè (atenció, que jo no n'hi vaig posar!!!!), quan estigui ben amalgamat afegir la mantega pomada, el iogurt i el plàtan (si pot ser batre amb les barnilles elèctriques), incorporar la farina tamisada juntament amb el Royal, la sal, la canyella i el pebre de Jamaica (o la mescla de clau i nou moscada), la pell de llima i el seu suc. Remoure bé fins a obtenir una mescla ben homogènia.
Encendre el forn a 180 graus. Abocar la mescla en un motlle allargat i prèviament emmantegat. (en vaig usar un d'alumini d'1'5 l de capacitat) Enfornar-lo durant uns 55-60 minuts, depèn del forn. Comprovar amb un escuradenst llarg que s’hagi cuit.

He copiat la recepta tal qual ells la van publicar. Queda un dolç no gens embafós i boníssim. Tots els sabors es conjuminen sense que cap d'ells no destaque per damunt dels altres i, clar, s'ha de vigilar la quantitat que menges, per allò del règim. Vaig calcular que, un tall del pa de banana d'un centímetre de gruix vindria a tindre unes 200/220 kcal. Per tant, millor deixar-lo per al desdejuni. Això és el que vam fer. Ara, és MOLT difícil, quan és acabat de fer, resistir-se a la temptació de tastar-lo. Per no parlar de les aromes que deixa per la cuina mentre s'està coent al forn... Una idea que se m'ha ocorregut, per a la pròxima vegada que en faça és que no li aniria gens malament una cobertura de xocolata pura. Segur que la Glòria estarà d'acord amb mi.