FOCACCIA DE PERNIL DOLÇ, CEBA I FORMATGES

Darrerament pot semblar que a casa només mengem focaccies, però no és cert. Si fóra així, ja no cabríem per la porta!!! El que passa és que no faig fotos de tot el que cuine, perquè, de vegades, també m'ixen "desastres". Com diu la meua tieta Leonor, "el qui pasta i ven, de tot se li contén". Aquesta focaccia d'avui té un motiu: la setmana passada venia a sopar la meua cosina Carmen, la de València.

Amb la meua cosina em porte beníssim des de sempre. Congeniem molt i molt i he viscut més d'una vegada a sa casa quan estudiava "les opos" i sempre hi vaig trobar el recolzament i la paciència que em calien. Tant Oreto com jo mateix ens l'estimem una cosa de no dir. És una cuinera excel·lent i hi ha plats, com ara la "titaina" o les carns en salsa que els fa bons com ningú. També sap cosir molt bé i fa unes coses de "patchwork" que són molt boniques. Sempre té mil detalls amb nosaltres (i amb tota la gent que coneix) i es fa de voler. Em feia il·lusió preparar-li una focaccia, i no volia repetir-ne la recepta. Com? Doncs, tot buscant ingredients pel frigorífic que puguen ser "combinables" i d'ací ha eixit aquesta recepta.

FOCACCIA DE PERNIL DOLÇ, CEBA I FORMATGE

INGREDIENTS:
400 g de farina
25 g de rent fresc
1 got i mig d'aigua tèbia
1 pessiguet de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga seca
4 tomates de la pera (o de la pruna)
3 cebes grosses
200 g de pernil dolç en peça
250 g de formatges diversos (emmental, gruyère, etc)
1 pessiguet de baies de pebre rosa
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Oli per a les mans (per poder escampar la massa millor)

PREPARACIÓ:

Tamissem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.

Passats dos o tres minuts, tamissem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara afegim 1 de les cullerades d'oli i l'orenga a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant cinc hores com a mínim.

Mentrestant, preparem el recapte. Pelem les cebes i les tallem a rodanxes fines. En una paella antiadherent posem a escalfar l'altra cullerada d'oli. Hi aboquem la ceba i l'anem sofregint a foc molt baix fins que quede ben dauradeta sense que es creme. En estar, l'en traiem i la reservem. Quan falten dues hores per a usar la massa, la traiem del frigorífic i la deixem a temperatura ambient perquè acabe de llevar. Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 240 graus. Untem una safata de forn amb una mica d'oli. Damunt col·loquem un full de paper de forn. Tornem a untar amb una mica més d'oli. Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme. Rentem les tomates i les tallem a rodanxes molt primes. Les distribuïm sobre la massa de la focaccia. Sobre un plat, ratllem el pernil dolç i el repartim sobre la massa. Fem el mateix amb els formatges. Ara empolsimem amb el pebre de baies rosa tenint cura que no quede tot en una banda. Per damunt, col·loquem la ceba que havíem reservat abans, també ben repartida.
Enfornem la focaccia durant uns vint o vint-i-cinc minuts i l'anem mirant de manera que quede el formatge, el pernil dolç i tot el recapte ben daurat, cuit i saborós. Aquesta "focaccia" no és preciasament "de règim", però la meua cosina Carmen bé es mereix una excepció. O no?