A mitjans de desembre de l'any passat, em vaig assabentar per la Gemma Clofent, la de "La cuina de casa" que havia eixit un nou llibre de cuina, anomenat "Us espero a casa", de l'escriptora Gemma Lienas. Una dona polifacètica, pel que es veu, ja que no només escriu magníficament sinó que és una gran cuinera. També ens explicava la G. Clofent que hi havia un concurs de cuina patrocinat per la mateixa Lienas basat en les receptes del seu llibre.
De tot d'una que vaig poder, me'l vaig comprar i, la veritat és que és un llibre que em va agradar molt des del principi. Pensava fer-ne una ressenya, però com que els amics de "El cafè de nit" n'han fet una magnífica, doncs, només cal que hi aneu i vegeu què n'han dit.
Del concurs no cal que us diga que, a hores d'ara, ja no hi arribe a temps. Però tot i això, em quedava amb les ganes de fer-ne una recepta. Xocolater com sóc, vaig triar-ne una de xocolate, la que l'autora anomena "Charlotte de xocolata". Jo l'he grafiada com a "carlota", tot seguint les recomanacions del Termcat.
Totes les receptes del llibre són bones de fer. Aquesta m'ha sorprés per la textura de "mousse" densa que té el xocolate. Boníssima!!! Si seguiu les instruccions de l'autora, no té cap problema. Per tant, les transcric tot seguint el que diu el llibre (pàgines 148-149):
De tot d'una que vaig poder, me'l vaig comprar i, la veritat és que és un llibre que em va agradar molt des del principi. Pensava fer-ne una ressenya, però com que els amics de "El cafè de nit" n'han fet una magnífica, doncs, només cal que hi aneu i vegeu què n'han dit.
Del concurs no cal que us diga que, a hores d'ara, ja no hi arribe a temps. Però tot i això, em quedava amb les ganes de fer-ne una recepta. Xocolater com sóc, vaig triar-ne una de xocolate, la que l'autora anomena "Charlotte de xocolata". Jo l'he grafiada com a "carlota", tot seguint les recomanacions del Termcat.
Totes les receptes del llibre són bones de fer. Aquesta m'ha sorprés per la textura de "mousse" densa que té el xocolate. Boníssima!!! Si seguiu les instruccions de l'autora, no té cap problema. Per tant, les transcric tot seguint el que diu el llibre (pàgines 148-149):
CARLOTA DE XOCOLATE
Per a 6 persones
220 g de xocolata negra
30 melindros
6 ous
30 g de mantega tova
30 g de sucre en pols
ELABORACIÓ:
1. Trencar els ous i separar-ne els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que la barreja es torni una mica blanca.
2. Fer fondre la xocolata al bany Maria amb 10 g de mantega. Treballar-ho bé amb una cullera de fusta perquè quedi una pasta llisa.
3. Afegir-hi, remenant de pressa, els rovells d'ou i, després, la mantega.
4. Batre les clares a punt de neu. Incorporar-les a la preparació: primer 1 cullerada i remenar-ho ràpidament; repetir l'operació amb una altra cullerada; després, barrejar-hi la resta de les clares amb moviments de dalt a baix, ben delicadament.
5. Agafar un motlle petit de suflé (d'uns 20 cm de diàmetre) i entapissar-ne el fons amb els melindros, posant la part bombada contra el vidre. Cal que quedin molt junts els uns amb els altres. Si cal, tallar-los, per omplir amb trossets els racons i que quedi ben compacte. Deprés es disposen verticalment per entapissar les parets del motlle. També han de quedar molt junts. Abocar-hi la mousse de xocolata a l'interior. Cobrir-ho amb els melindros amb la cara plana cap amunt. També han de quedar molt junts.
6. Posar-ho a la nevera, tapat amb un plat petit (que encaixi bé amb tota la superfície) i carregat amb un bon pes.
7. Deixar-l'hi durant almenys 12 hores.
8. L'endemà, desenganxar amb la pala flexible els costats i la part de sota. Col·locar damunt el motlle una safata de servir i capgirar-ho. Servir-la sola o amb crema anglesa. Aquesta recepta és molt adequada per a un berenar, tant amb criatures com amb adults.
L'aspecte final m'ha quedat una mica desballestat, perquè el "cul" del pastís se m'ha quedat apegat parcialment a la base. Potser, a la pròxima vegada que la prepare, hi posaré un redolí de paper per tal que siga més fàcil de desemmotllar.
Si haguera tingut maduixes, n'hauria posat per damunt i per les vores per tal que quedara més vistós.
Tot i que l'aspecte era, francament, millorable, tots l'hem trobat boníssim. El xocolate queda "especial".
220 g de xocolata negra
30 melindros
6 ous
30 g de mantega tova
30 g de sucre en pols
ELABORACIÓ:
1. Trencar els ous i separar-ne els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que la barreja es torni una mica blanca.
2. Fer fondre la xocolata al bany Maria amb 10 g de mantega. Treballar-ho bé amb una cullera de fusta perquè quedi una pasta llisa.
3. Afegir-hi, remenant de pressa, els rovells d'ou i, després, la mantega.
4. Batre les clares a punt de neu. Incorporar-les a la preparació: primer 1 cullerada i remenar-ho ràpidament; repetir l'operació amb una altra cullerada; després, barrejar-hi la resta de les clares amb moviments de dalt a baix, ben delicadament.
5. Agafar un motlle petit de suflé (d'uns 20 cm de diàmetre) i entapissar-ne el fons amb els melindros, posant la part bombada contra el vidre. Cal que quedin molt junts els uns amb els altres. Si cal, tallar-los, per omplir amb trossets els racons i que quedi ben compacte. Deprés es disposen verticalment per entapissar les parets del motlle. També han de quedar molt junts. Abocar-hi la mousse de xocolata a l'interior. Cobrir-ho amb els melindros amb la cara plana cap amunt. També han de quedar molt junts.
6. Posar-ho a la nevera, tapat amb un plat petit (que encaixi bé amb tota la superfície) i carregat amb un bon pes.
7. Deixar-l'hi durant almenys 12 hores.
8. L'endemà, desenganxar amb la pala flexible els costats i la part de sota. Col·locar damunt el motlle una safata de servir i capgirar-ho. Servir-la sola o amb crema anglesa. Aquesta recepta és molt adequada per a un berenar, tant amb criatures com amb adults.
L'aspecte final m'ha quedat una mica desballestat, perquè el "cul" del pastís se m'ha quedat apegat parcialment a la base. Potser, a la pròxima vegada que la prepare, hi posaré un redolí de paper per tal que siga més fàcil de desemmotllar.
Si haguera tingut maduixes, n'hauria posat per damunt i per les vores per tal que quedara més vistós.
Tot i que l'aspecte era, francament, millorable, tots l'hem trobat boníssim. El xocolate queda "especial".
3 comentaris:
A mi aquesta recepta també em fa "tilin", no crec que trigui gaire a fer-la.
Per cert, el concurs s'ha allargat fins el 31 de gener, de manera que encara hi ets a temps a presentar la recepta, afanya't ;)
Francesc, encara hi ets a temps de participar-hi! Han extès la data límit fins el dia 31! ;)
Pel que fa a la carlota... té una pinta espectacular, sobretot pels amants de la xocolata... quina salivera! ;)
Petons!
Francesc, te molt bona pinta aquesta carlota. Segur que estava bonissima.
Salut,
Pepin
Publica un comentari a l'entrada