Ja fa un temps vaig fer la "coca borratxa de pinya" tot seguint les indicacions de la Gemma Clofent i l'Eva als seus blocs respectius. És una coca fàcil que ix molt bona. Resulta que la vaig tornar a fer en anar a sopar a ca uns amics i... a la nostra amiga no li agradava la pinya. Bé, com que hui venien a dinar a ca nostra, vaig pensar de tornar-la a fer però en comptes d'utilitzar-hi pinya, hi he usat bresquilla (=préssec). Si voleu seguir la recepta original, només heu de clicar ací.Se m'havia oblidat esmentar que la meua amiga està embarassada, per això vaig decidir no posar-hi cap mena de licor i d'ací n'he tret el nou nom, per tal de fer una mica de broma.
COCA ABSTÈMIA DE BRESQUILLA
Les variacions respecte a la recepta original són les següents:1 pot de bresquilla (=préssec) en almívar.
1 pot de cireres confitades sencer.
Caramel fet a casa i no de compra.
Vaig començar per fer el caramel en un cassó i, en estar al punt, el vaig abocar al motlle de pastís tot fent moviments perquè es repartira per tota la superfície. Quan s'hi va solidificar (cosa de cinc minuts), vaig obrir el pot de bresquilla i vaig tallar les meitats de préssec en quatre parts. Les vaig anar col·locant tot seguint la forma del motlle. Després hi vaig col·locar un cercle de cireres confitades. Seguidament, hi vaig fer un altre mini cercle de huitens de bresquilla partits per la meitat i, finalment, més cireres confitades per tal de tapar el cercle més interior i petit.
La resta de la recepta igual, llevat que aquesta no duu alcohol i que vaig usar-hi, també, l'almívar de les cireres confitades. Ha resultat molt bona i no li calia l'alcohol.
.JPG)
.JPG)
14 comentaris:
Francesc; divertit de colors i de segur que també de gustos, doncs amb el caramel fet a casa, guanya força¡ Josepb -menja de bacallà-
Francesc, doncs t'ha quedat un pastís magnífic! Amb una varietat de colors molt bonic, digne de la primavera!! ;) Felicitats, perquè de ben segur que devia ser boníssim!
Francesc, aquesta segona versió supera mil vegades l'original! A part de boníssima, la presentació resulta espectacular, molt bonica de forma i de colors. La teva amiga devia quedar encantada amb tantes atencions :)
estimat, t'ha quedat preciosa, sembla un retrat primaveral, quants colors i textures diferents. M'encanta el títol que li has posat.
En fi, una abraçada ben forta amic.
Gràcies per la recepta, crec que m'agradarà més amb préssec que amb pinya.
Ho provaré aquest cap de setmana que tindré convidats.
Però em fa una mica de por que no se'm cremi la fruita ja que és el que toca la plata...
Algún consell?
Felícitats pel blog, és el primer cop que et comento.
Nyam, nyam, quina pinta! Amb licor o sense aquesta tarta ha de ser deliciosa.Espero que a la teva amiga li agradés la bresquilla...
Per cert, no coneixia aquest nom del préssec, és ben curiós. És possible que vingui de la bresca? Com que és dolceta...
Felicitats al pastisser!
Estava la mar d'intrigada per saber que era la bresquilla!!! jeje!! Segur que estava boníssima i la presentació espectacular...sembla una flor!!!
Petunets,
Eva.
Francesc,
Aquesta coca abstèmia, un éxit, clar que si la recepta l'han fet abans la Gemma i l'Eva, ja tens una garantia que la cosa funcionarà.
Una abraçada
Una pinta deliciosa, i amb les referències segur que està de somni.
T'he deixat un regalet al meu bloc, espero que t'agradi.
Un petó
Enviau-me'n un tall (grossss)!!!!
Josepb: canvia bastant en fer el caramel a casa respecte del comprat. És molt més gustós el casolà.
Mercè: la veritat és que era molt bo. Va tindre bona cosa d'èxit.
Gemma: gràcies pel teu comentari. La meua amiga es va quedar una mica sorpresa i encantada amb el dolç. ;D
Amics Vermells: sou un encant. Gràcies. Muac!!
Agnès: que sigues ben vinguda!! Pel que fa a la fruita, no es crema gens ni mica amb el sucre cremat. Amb la cuita al forn, els líquids van dissolent el sucre i queda amb un color daurat preciós. T'assegure que no es crema de cap manera.
Anna: doncs, jo també m'ho pensava per tal com ho explicava el DCVB: "BRESQUILLA f. || 1. Varietat de préssec, primerenc, més petit i més dolç que l'ordinari (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Alcoi, Biar); cast. durazno. Mores, préssecs i bresquilles, Serres Poes. 60.
|| 2. Bolet de l'espècie Agaricus Eryngii D. C. (val., ap. Archivo, vii, 352).
Etim.: derivat de bresca, per sa dolçor.". Tanmateix, tot consultant el DECLC de Joan Coromines, resulta que "bresquilla" és un mossarabisme valencià, és a dir, una paraula evolucionada del llatí que es parlava a València previ a la islamització i a l'arribada del català. Tanmateix, té el mateix origen llatí que "préssec".
Eva: ja ho veus, quines varietats tan boniques té el nostre català. ;D
Josep: aquestes dues grans rebosteres són, com tu dius molt bé, garantia quasi segura d'èxit. :D
Amics de La Quinta: gràcies pel vostre regal, tot i que trobe que és immerescut. Sou un encant.
Chis: ho sent, bonica. No en va quedar ni un bocí. Però a la pròxima vegada que la prepare, hi pensaré. Besades.
Que bonica que t'ha quedat amb tants colors, és una molt benvinguda a la primavera!
Salut!
molt bonica, la coca, i boníssima, només cal veure-la!
Ei Francesc, Entre les teves vacances forçoses i les meves ,feia un munt que no sabia res de vosaltres...me n’alegro que tot vagi bé. Aquest coca t’ha quedat impressionant.
Ptnts
Publica un comentari a l'entrada