Curiositats lingüístiques...
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí: 'el gordo', allà, i un femení: 'la grossa', ací.
De la dona de Sant Josep, els espanyols destaquen que siga 'Virgen' i nosaltres que siga 'Mare (de Déu)'.
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions', que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que
s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un
cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la 'sinistra'(esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista…
.JPG)
.JPG)
12 comentaris:
M'ha agradat molt el text!
Ei, Francesc! M'ha agradat molt este post. Tens raó, de vegades, fins i tot els filòlegs ens oblidem d'això.
Hui precisament, mentre caminava cap al gimnàs de bon matí, estava reflexionant sobre alguna cosa relacionada amb això.
I la cançó de La trinca és total, jajaja.
B7s
Una pregunta el otro día me encontre con esta expresión :
que si convenia renegava com un
oriol
Es un de texto de Josep Maria de Sagarra , esta entero en mi blog . ¿Sabes de dónde procede ?
Francesc,
Si, si que ho som de diferents, ni millors ni pitjors, simplement diferents. Lo de la traducció de "polaco" al Collins és ..... (prefereixo no fer comentaris)
Una abraçada
Je je je... m'he fet un tip de riure! Ara mateix me l'imprimeixo i me l'emporto a la feina... Genial!
I, a més, fa reflexionar, oi? Prefereixo mil vegades parlar català! ;)
La traducció de polaco al Collins, ni em sembla bé, ni malament, simplement és una traducció d'una realitat amb què es pot trobar un angloparlant. Hom no hauria d'enfadar-se per això. El mateix passa amb el castellà americà amb el concepte "gallego", o amb el terme "gavatx". Encara que puga doldre, és una realitat que cal explicar: només caldria ofendre's quan la definició o la traducció fóra ofensiva, i en el cas del Collins, no podia ser més neutra i concisa (malgrat que hauria estat bé posar-hi una nota d'aclariment).
Sara Maria i Teresa: internet té aquestes coses... ;D
Francis Black: He buscat al Diccionari Català Valencià Balear (més conegut per DCVB) l'expressió que demanaves i hi diu: "Renegar com un oriol: blasfemar rabiosament. Es diu perquè, segons creença popular, l'ocell anomenat oriol es posa a renegar quan tracten de prendre-li el niu.
Cult. pop.—A més de la creença que acabem d'indicar, existeixen un parell d'interpretacions humorístiques del cant de l'oriol. Segons uns pagesos, aquest ocell quan canta diu: “Pitja Pere! Pitja Pere!”, referint-se als fangadors i recomanant-los que pitgin amb la fanga. Segons altres, el cant de l'oriol equival a: “Són madures! són madures!”, perquè diu que quan ve aquest ocell, les figues ja solen esser madures". Ací et deixe la seua adreça perquè tu també el pugues consultar si et cal, d'acord?
http://dcvb.iecat.net/
Josep: Què hi farem!
Gemma: ja em diràs si els hi ha agradat.
Josep Vicent: coincidesc amb tu que li caldria una nota d'aclariment al Collins.
Està ben clar que si tot fossim igual, tots parlariem la mateixa llengua.
"Diveersos són els homes i diverses les parles peró, molts noms han convergit a un sol amor"
-Salvador Espriu-
Besades!!!
El mal, Francesc, és que, encomanats cada cop més per la influència de l’omnipresent castellà en TOTS els àmbits de la quotidianitat, cada cop són més els catalanoparlants que celebren “els Nadals” i toquen “fusta” en lloc de “ferro”, i potser per demostrar que la fama de gasius que tenim és un tòpic, s’utilitza a tort i a dret el recurridíssim verb “dar” castellà, evidentmen traduït, en expressions com ara “En aquest pis `li dóna´ el sol tota la tarda”, o en l’horrorosa “`dóna-li´a la tecla Alt”, fins al punt que pocs són els petons que es fan, sinó que ja es donen.
Glòria: m'ha agradat molt aquesta cita de l'Espriu. Si és que els catalanoparlants som la pera! Besades
Enric: a mi també em fa molta ràbia veure com anem malmetent el català. Supose que el que es tracta és que salvem els mobles encara que la casa se'ns ensorre una mica. Espere que tot plegat siga una situació passatgera. El nostre català ha aguantat molts segles i encara n'ha de sobreviure molts més. Una abraçada afectuosa.
I allí on ells hi diuen süeto (que em sembla que vol dir: subjecte) nosaltres diem: home lliure i independent; i on ells hi diuen: epanó (que em sembla que vol dir: franquista) nosaltres diem: Català.
Pol.
Pol: gràcies pel teu comentari. Hi ha algunes definicions que són diferents a cada llengua. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada