dissabte, 17 de març de 2007

TIRANT LO BLANC



Haig de reconèixer que sóc un enamorat d'aquesta novel·la. Des de la primera vegada que la vaig llegir sempre hi torne a cada cert temps. És cert que no totes les parts de l'obra són igual d'entretingudes, però les aventures de Tirant i Carmesina, em semblen d'una sensualitat extraordinària. Fruesc molt del registre literari, tan correcte i, malauradament, tan llunyà de la mitjana del nostre poble. Em fa molta ràbia quan pense com hem anat perdent paraules des del nostre català medieval fins a l'actualitat. És clar que cal salvar ací totes les excepcions honorables, com aquelles persones que, sense haver-lo estudiat, l'han mantingut per herència de pares i mares a fills i filles. Per qüestions de pura biografia personal, m'he criat en un ambient catalano-parlant de dues comarques ben diferents, la Safor i l'Alcoià. Això m'ha permès aprendre paraules i expressions de totes dues zones i que m'han fornit d'un vocabulari tradicional que trobe especialment interessant. Més avançat en el temps, m'he trobat amb el català de la Ribera, tot un descobriment. Quan compare aquests tres registres i el del Tirant lo Blanc, encara em sent orgullós de l'herència lingüística del meu país.