diumenge, 21 de novembre del 2010

LA TIETA MAME

LA TIETA MAME. Títol original: Auntie Mame. Patrick Dennis. Traducció: Francesc Parcerisas. Biblioteca Mínima, núm. 183. Ed. Quaderns Crema.

Patrick es queda orfe i, per desig del seu pare, passa a dependre de la seua tieta Mame. A partir d’ací, la seua vida canviarà de manera radical.
Es tracta d’un dels llibres més divertits que m’he llegit darrerament. En les quasi quatre-centes pàgines que té, s’hi va desgranant una crítica mordaç, intel·ligent i lúcida de la societat americana des d’abans de la crisi del vint-i-nou fins als anys setantes.
Les situacions més esbojarrades i ridícules serveixen per oferir una imatge descarnada d’alguns mites socials de l’època que han bastit tot un imaginari col·lectiu en eixes dècades.
Els diàlegs i les situacions descrites són d’una hilaritat desbordant, tot i que, per sota, traspuen totes les misèries d’unes classes socials que pugen i baixen en l’escalafó social tot dependent dels diners que es tenen (o no) i on la cultura, el saber fer i l’educació poden redimir, o tot el contrari, els seus posseïdors.
Enmig de tot plegat, Patrick i la tieta Mame viuen un munt d’aventures i circumstàncies, de vegades còmiques, de vegades tràgiques, que fan que aquesta novel·la no decaiga en cap moment. El final, com no podia ser d’una altra manera, sorprenent. I és que hi ha vicis i virtuts que no canvien mai. Es transformen i s’adapten a cada circumstància vital.

dimecres, 17 de novembre del 2010

CA MASSITA: VINARÒS, PA I DOLÇ

Fa unes setmanes vam fer un curs sobre l'ensenyament de la llengua catalana com a idioma estranger que se celebrava a Vinaròs i a Morella respectivament. Com que ens havíem de quedar a Vinaròs, no podíem deixar de visitar el forn de "Ca Massita" i conèixer per fi eixe obrador on es fan pans i dolços saborosíssims. No de bades aquest forn és un dels qui han aportat receptes per al llibre "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs", del qual ja vaig parlar en un post anterior. Doncs bé. Ja érem a Vinaròs, a una hora ben tardana i, malgrat tot, encara vam poder conèixer eixa nit l'Helena "Massita" i el seu marit Sergi.
Al dia següent, però, amb una mica més de temps, vam poder fer la visita al forn de "Ca Massita", situat a la Plaça dels Tres Reis, número 3, de Vinaròs. Com no podia ser d'una altra manera, en un forn on es fan productes boníssims i de qualitat més que reconeguda, la clientela era un no parar. El forn ple de gent de gom a gom i la pobra Helena patint de no poder-nos fer tot el cas que volia... I allí vam tornar a veure el Sergi, un empleat seu i, el més important, la Salin, la mare de Massita i Massitet. Quin goig de dona!!! Ens va contar mil i una anècdotes d'un forn que té molts anys de vida i ha fet les delícies de generacions i generacions de vinarossencs i vinarossenques. Una de les que recorde és la que explicava que, al forn vell, les dones duien el pa pastat de casa i, de vegades, amb el que tenien a casa feien una coca de recapte; si era època de pebres o d'albergínies, doncs d'això, que tenien sardines, doncs, sardines... i amb això amanien el dinar.
El Sergi, molt amablement, ens va ensenyar tot l'obrador amb unes màquines i aparells que no havia vist mai, com ara un que talla la massa a porcions iguals, o una mena d'habitació que permet que la massa del pa lleve a poc a poc... També ens va explicar que han volgut recuperar tot de receptes tradicionals que s'estaven perdent, com ara la "farina de repassos", que es feia amb la farina abans de refinar-la del tot i que se'ls feia als treballadors per quan anaven al camp i no sé quantes coses més.
Justament eixe dia tenien fets uns pans especials per als caçadors. Tenien una corfa una mica particular. Sergi em va explicar que, com més angles fera la quebrassa del pa, volia dir que era més bo i que havia llevat correctament. Curiós, però cert.
Ells són els inventors d'unes postres noves: els "xocorrocs". Es tracta d'un dolç que van idear per homenatjar els "Nanos i Gegants" de Vinaròs. Té forma de castanyola i un deliciós sabor de xocolate i taronja confitada. No cal dir que vaig passar un gust menjant-me'n un!!! Però és que fan de tot: uns pastissets de cabell d'àngel que són pecat mortal!!!
I encara faltava una altra sorpresa: allà ens vam trobar amb la Marga, una xica de Banyeres que és molt amiga d'Oreto i que, per circumstàncies de feina, viu a Vinaròs.
Vam continuar coneixent el forn de "Ca Massita" i totes les seues històries. Se'n podria fer un llibre de tot el que expliquen. Són història de Vinaròs i estaria bé que es conservara.
De tot plegat ens en vam endur un magnífic paquet amb tot de coses bones del forn i la sensació que havíem conegut unes persones excepcionals, que s'estimen la terra, la llengua, el País i la seua feina i dels qui esperem ser amics sempre.
Gràcies Selin, Helena i Sergi per tota l'estimació que ens vau saber transmetre. No ens va estranyar gens, perquè ja coneixíem el Josep Àngel i la Susanna.

divendres, 12 de novembre del 2010

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

Ara és època de magranes i aquest plat és una bona excusa per a menjar-ne de manera diferent. Resulta un plat molt bo de fer i poc calòric.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

INGREDIENTS:
1 safata amb tres o quatre endívies
1 magrana grossa (o dues de petites)
6 anous pelades
2 cullerades soperes d'oli de Beneixama
1 cullerada de vinagre de Mòdena

PREPARACIÓ:
Rentem les endívies. Els tallem una mica els tronxos i les partim per la meitat, fent-ne com barquetes. Les col·loquem en una safata.
Partim la magrana per la meitat i la col·loquem cap per avall sobre un bol. Amb l'ajut del picamà, la colpegem fins que isquen tots els grans de la magrana i els puguem recollir amb comoditat.
Amb l'ajuda d'una cullera, repartim els grans de la magrana per damunt de les endívies.
Ara piquem les anous pelades en un morter, però no massa menudes. Les repartim per damunt de la magrana i les endívies.

En un gotet preparem una vinagreta tot mesclant l'oli i el vinagre. L'aboquem per damunt de l'amanida i ja està.És molt bona si els ingredients estan fresquets.

dijous, 21 d’octubre del 2010

ARRÒS LLARG AROMÀTIC AMB BOLETS

Qui diu que no es poden fer plats poc calòrics i que síguen molt i molt bons? Doncs, per a mostra, aquest plat.

ARRÒS LLARG AROMÀTIC AMB BOLETS


INGREDIENTS:
Per a dues persones:
1 gotet (dels de vi) d'arròs basmati
1 ceba blanca mitjana
300 g d’assortiment de bolets de la marca “Ferrer” (hi ha rovellons (Lactarius deliciosus), gírgoles (Pleurotus ostreatus), xiitakes (Lentinus edodes), bolet japonès (Pholiota nameko), bolet xinès (Volvarea volvacea), bolet cultivable (Stropharia rugoso annulata).

1 cullerada sopera d'oli de Beneixama
1 pessiguet d'espècies (mescla de cúrcuma, curri, nou moscada, pebre vermell)
1/2 de brou de pollastre baix en sal de la marca "Aneto"
Colorant
1 gotet (dels de vi) d'aigua.

PREPARACIÓ:
Pelem la ceba i la trossegem molt i molt menuda. Posem la cullerada d'oli a la paella i, quan estiga ben calent, hi aboquem ceba i l'anem sofregint fins que quede daurada i sense cremar-se.
Mentrestant, agafem els bolets i els fem ben escorreguts (hi he usat una centrifugadora petita, de les de fer amanides). Ara els capolem molt menuts. En estar, els aboquem a la paella i els anem sofregint a foc viu junt amb la ceba. Es tracta que perden tota l'aigua que duen.
Quan ja estan, aboquem a la paella el brou i el fem bullir. En arrancar el bull, hi afegim l'arròs, el colorant i les espècies. Hem d'anar coent l'arròs amb els bolets, la ceba i el brou fins que l'haja absorbit tot. Com que potser ens caldrà més aigua perquè s'hi acabe de coure, aprofitarem el gotet d'aigua i l'afegirem a la cuita quan ens semble.

En estar cuit l'arròs, deixem que es tempere una mica. Agafem un cèrcol de cuina i l'omplim amb l'arròs i, amb l'ajuda d'una cullera, fem pressió perquè l'arròs agafe força i no caiga. Amb molta cura, anem traient el cèrcol i ja està.
Era boníssim i molt lleuger. L'hem acompanyat amb una amanida de tomata amb tonyina i orenga ben abellidora.

dijous, 30 de setembre del 2010

FOCACCIA D'OLIVES I FORMATGE

Hui era el darrer dia que un company del departament continuaria al centre. Se'n va tot un any a Anglaterra, on viu la seua dona. És el Javier, una persona excel·lent, que tots apreciem. Per això ens vam posar d'acord per tal de fer-li un comiat. Així, he preparat aquesta focaccia. Fàcil i bona.

FOCACCIA D'OLIVES I FORMATGE


INGREDIENTS:
400 g de farina
25 g de rent
1 got i mig d'aigua tèbia
2 culleradetes de sucre
1/2 got (dels de vi) d'orenga
1 polsim de sal
300 g d'olives gordals
250 g de formatges ratllats (Gouda, manxec, mozzarella).
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 200 graus.
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.
Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara afegim la meitat d'oli i l'orenga a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant cinc hores com a mínim (l'he deixada dins del frigorífic durant 10 hores).

Untem una safata de forn amb una mica d'oli d'oliva de Beneixama. Damunt col·loquem un full de paper de forn. Tornem a untar amb una mica més d'oli. Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica més d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme. Tirem una miqueta més d'oli per damunt.

Agafem les olives i les trossegem alhora que els en llevem el pinyol. Les distribuïm per tota la superfície i pressionem una mica amb les mans per damunt perquè s'hi aferren bé.
Ara empolsimem per damunt el formatge ratllat.
Enfornem la safata i abaixem la temperatura de forn a 160º C i continuem coent-hi la focaccia durant 25 minuts. Ha de quedar cuita i daurada per damunt.

Quan ja l'he treta i estava tèbia, l'he col·locada en una safata folrada amb paper d'alumini i cap a l'institut!!! Ha estat un èxit. No n'ha quedat més que dos bocinets que li he guardat a Oreto.