POLLASTRE CUIT

Fa temps que em vaig comprar la cassola de ferro d'una coneguda empresa de mobles sueca i, tot i que no és la que vull (d'una conegudíssima i caríssima marca francesa), he de reconèixer que funciona bastant bé. Els aliments s'hi couen d'una altra manera i trobe que ixen més gustosos i tot. Bé, potser això és més qüestió de gustos i de paciència a l'hora de coure els aliments.

POLLASTRE CUIT

INGREDIENTS:

4 cuixes de pollastre
1 ceba blanca mitjana
400g de xampinyons nets i tallats en quarts
1 pessic de panses
1 pessic de pinyons
1 puntadeta de canella mòlta (de Ca Manolo)
1 got (dels de vi) de mistela
1 got (dels de vi) de vi blanc
1 got (dels de vi) d'aigua mineral
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal (poca)

PREPARACIÓ:
Posem la cassola de ferro al foc i, quan comence a escalfar-se, li aboquem dues cullerades d'oli de Beneixama. Hi sofregim a foc viu les cuixes de pollastre fins que estiguen daurades per totes bandes. En estar, les en traiem i les reservem. Capolem la ceba en trossos petits i la sofregim en l'oli de la cassola fins que quede ben daurada i la reservem.
Posem la darrera cullerada d'oli a la cassola i hi aboquem els xampinyons per tal que s'hi vagen fregint. Amollaran molta aigua, però no passa res, a poc a poc va evaporant-se alhora que els xampinyons es couen. Quan siguen cuits, els reservem
Ara hi aboquem la ceba, les panses i els pinyons i els continuem passant per la cassola una estona sense deixar de remenar amb un cullerot de fusta. No se'ns han de cremar per res del món.
Passats dos o tres minuts, hi aboquem novament els xampinyons i ho mesclem tot. Posem el pollastre per damunt, salem i aboquem el vi, la mistela i la canella. Pugem el foc fins que bulla.Tapem la cassola i deixem que coga a foc viu cinc minuts.
Ara li aboquem l'altre got d'aigua i pugem el foc fins que torne a bullir. En bullir, l'abaixem i el deixem fent xup xup fins que en quede molt poc, de brou. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe ni se'ns creme. I ja està. Boníssim i amb una carn tendra i gustosa. El problema és poder arribar a menjar-se una barra de pa sencera sucant el brouet...

GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

Fa un temps vam anar la bona amiga Queti i jo a un taller de cuina a València que organitzava la casa Montesa. Allà vaig aprendre a preparar un munt de gaspatxos estiuencs diversos i molt saborosos. Fa uns dies vaig preparar-ne un, el que ara us presente amb la recepta original. Com sempre, us hi marcaré alguna variació.

GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

INGREDIENTS:

(per a 4 persones)
2 peres conferència
3 unitats remolatxa cuita (de la que comprem envasada amb plàstic)
6 unitats tomates de la pera o canaris madurs
1 ceba
1/2 all (no n'hi vaig posar)
1 pebre verd italià
1/2 cogombre (opcional)
Cs oli d'oliva verge (bona cosa) (el meu era, com no podia ser d'una altra manera, de Beneixama).
Cs vinagre balsàmic
Cs sal
1 got d'aigua mineral ben freda (la recepta original no en duia)
1 ratlladura de llimó (per decorar, l'original no en duia)

PREPARACIÓ:
Rentem ben rentats tots els ingredients. Pelem les tomates, les remolatxes, el cogombre, la ceba i ho fem tot a trossets. Ho posem al got triturador o ho passem per la batedora. En estar, hi afegim el vinagre i l'oli de Beneixama (4 cullerades bones) i ho tornem a batre tot. Passem el resultat pel colador xinès i hi afegim l'aigua mineral ben freda. Sol quedar espesset. Ratllem un llimó i col·loquem una mica (poca, que té molt d'aroma i sabor) de la ratlladura sobre el plat i ja està.

Resulta un gaspatxo molt saborós i diferent del típic de l'estiu. No hi vaig trobar a faltar l'all cru, però recorde que a l'original no li anava gens malament.

AMANIDA ESTIUENCA

Avui "tocava" fer una amanida per tal de participar en "La recepta del 15" d'aquest més que promouen els amics de "Els fogons de la Bordeta" i els de "Xocolata desfeta". Com que la proposta anava d'amanides, n'he inventat una de ben estiuenca.

AMANIDA ESTIUENCA

INGREDIENTS:

1 tomata valenciana d'amanida (ni molt madura ni massa verda)
150 g de dacsa dolça
1 pessic d'encisams diversos (batàvia verda, batàvia roja, lollo rosso)
Brots d'espinacs
Brots de ruca
1 bola de mozzarella fresca
1 pessic de formatge feta
1 pessic de panses sense pinyol
1 pessic de pinyons

Per a la vinagreta:
1 cullerada de mostassa de Dijon a l'antiga
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 cullerada d'aigua
1 colpet de ceba en pols

PREPARACIÓ:

Comencem per tallar la tomata valenciana a grills i els disposem al voltant del plat. Al mig, hi col·locarem un pessic de lletugues diverses, els brots d'espinacs i la ruca. Per les vores de la tomata, hi repartim la dacsa de manera uniforme. Posem trossets de formatge feta per damunt de la tomata. Tallem la mozzarella a rodanxes i la col·loquem sobre el centre de l'amanida. Aboquem per damunt les panses i els pinyons.

Ara preparem la vinagreta: en un gotet posem la mostassa i la culleradeta de ceba en pols i la mesclem bé. Hi afegim l'oli i remenem bé fins que es mesclen els ingredients. Per tal de suavitzar la vinagreta, hi afegim una cullerada d'aigua i continuem remenant fins que emulsione.
En estar, la repartim per damunt de la mozzarella, la tomata i la resta d'ingredients. I ja està.

LA MEUA TIETA LEONOR

Divendres passat va morir la meua tieta Leonor. Tenia 89 anys i unes grans ganes de viure. Feia temps que no es trobava bé i el dia del seu traspàs tot se li va complicar. D’ella vaig aprendre moltes coses, des de receptes de la cuina de sempre del nostre poble a com usar segons quines plantes medicinals. Però, sobretot, molta cultura popular. Ella, sense pretendre-ho, n’era tota una experta. Tenia una memòria prodigiosa i sabia mil i una històries de Beneixama i moltes rondalles tradicionals. A cada cert temps em solia sorprendre tot dient: “Hui me n’he recordat d’un conte que em contava mon pare que...” i ja em tenies a mi content com un gínjol gravant-li la narració i transcrivint-la... Però no només me’n contava a mi, li’n contava a qualsevol persona que li ho demanara, des dels xiquets del carrer fins a algunes persones més majors que els agradava escoltar-la. I ella sempre hi accedia de bona gana. Era molt generosa amb tot el que havia aprés i li agradava compartir-ho. Parlava un català preciós, el de Beneixama i em va ensenyar un munt de paraules i expressions que havia aprés dels seus pares i de la gent del nostre poble de moltes generacions enrere. Diuen que quan mor una persona d’edat avançada es perd una biblioteca. En el cas de la meua tieta era més que cert. Sempre la trobaré a faltar.

COCA MARINERA

Avui teníem gana d'alguna cosa bona per a sopar i he pensat en una coca. Per a la massa, com sempre, millor apostar pel segur i seguir els consells vinarossencs del llibre "Els dolços i els salats de Vinaròs". Com que de l'altre dia ens havia sobrat carabasseta fregida amb tonyina, vaig pensar que era una bona manera d'aprofitar-la com a recapte. Ara, tenia clar que li havia d'afegir alguna cosa, per això he tirat mà de les conserves de peix del rebost.

COCA MARINERA

INGREDIENTS:
Per a la massa:
300 g de farina
1/2 got d'aigua tèbia
1/4 got d'oli d'oliva de Beneixama
12 g de llevat de forner
3 cullerades soperes d'orenga seca
1 culleradeta de sucre
1 polsim de sal

Per al recapte:
1 carabasseta (= carbassó) tallada a trossos
100 g de tonyina de pot
1 pot de clòtxines (= musclos) al natural
1 pot de cloïsses rosades
Formatge ratllat

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt i a sota amb la funció d'aire posada.

Agafem la farina i la cernem sobre un llibrell on pastarem la massa. Hi aboquem l'oli, la sal i l'orenga. En el mig got d'aigua tèbia dissolem la culleradeta de sucre i el rent esmicallat. El dissolem ben dissolt i el deixem una estona. Passat aquest temps, l'anem abocant a poc a poc al llibrell alhora que la barregem amb l'ajut d'un cullerot de fusta. En estar tots els ingredients integrats, els anem pastant amb la mà durant una bona estona. Tapem la massa amb un drap i la deixem reposar durant una mitja hora.
Ara preparem el recapte. Tallem la carabasseta a trossos i la fregim en una paella amb dues cullerades d'oli de Beneixama. En estar quasi feta, li aboquem la tonyina i continuem fregint durant una estona.
Sobre una safata de forn posem un tros de paper que cobresca el fons. Amb l'ajuda del corró, estenem la massa de manera uniforme.
Ara hi aboquem el recapte. Distribuïm la tonyina i la carabasseta. Fem el mateix amb les clòtxines i amb les cloïsses rosades. Per damunt li posem el formatge.
Enfornem la coca i li llevem la funció de dalt, de manera que només coga per sota i amb l'aire.
Passats uns quinze o vint minuts (tot depenent del forn), la coca ja està a punt per menjar.
Ha eixit molt bona, però només ens n'hem menjat la meitat. Assacia prou amb un quart per persona.