COCA D'ALBERCOCS

Feia molts dies que tenia ganes de preparar una coca mallorquina d'albercocs. Crec que és una de les receptes més tradicionals d'aquesta cuina. I és, també, una bona manera d'aprofitar els albercocs quan en vénen a gavelles i ja no vols fer-ne més confitura. Com no pot ser d'una altra manera, hi posen sagí, que en el català de Mallorca es diu "saïm" i d'ací ja haureu endevinat amb quí té relació la tan coneguda i saborosa ensaïmada.

L'altre dia, encabotat com estava de fer-la, vaig comprar albercocs del mercat de Beneixama i fins que no l'he preparada, no he parat. 

Val a dir que abans me'n vaig estar mirant una pila de receptes de les que hi ha escampades per la xarxa, fotos, receptaris de casa i al final vaig optar per la dels amics del magnífic blog "Bojos per la cuina", que justament en tenien una versió molt ben explicada sota el títol "Coca d'albercoc "tovada" (amb patata)". L'he seguida fil per randa i només hi he afegit una mica més de farina.

COCA D'ALBERCOCS

INGREDIENTS:

• 375 g de farina fluixa (quantitat aproximada). Jo n'hi vaig posar 50g més.
• 3 ous sencers
• 130 g de sagí (i un poc més per untar les llaunes)
• 300 g de patata bullida amb la pell i passada per passapurés
• 20 g de llevat premsat
• 200 g de sucre
• 30 g d’oli d’oliva (i un poc més per untar-vos les mans). Jo en vaig posar, com no podia ser d'una altra manera, del de Beneixama.
• 60 d’aigua tèbia (per fondre-hi el llevat)
• albercocs frescs madurs però sencers, tallats i posats en sucre la nit anterior
• sucre per ensucrar els albercocs la nit anterior i la coca
• Canella

Preparació:

La nit anterior, tallem els albercocs per la meitat, els en llevem el pinyol i els ensucrem generosament. Mesclem el sucre amb el sagí reblanit i remenem bé. Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i l'afegim a la preparació anterior. Ara incorporem els ous d’un en un i després, la creïlla (ha de ser encara tèbia, perquè si ja és freda fa grumolls). Remenem bé amb les mans fins que la mescla siga ben homogènia. Hi afegim l’oli i llavors la farina a poc a poc fins que l’hàgem incorporada tota. Pastem una bona estona (amb moviments com els que es fan per a rentar la roba a mà) fins que vegem que la pasta fa bombolletes. Ens untem les mans d’oli (la pasta és un poc enganxosa i ho haurem de fer unes quantes vegades) i posem la pasta dins un bol. El tapem amb un plàstic i la deixem “tovar” el temps que calga (fins que s’ha estovat i ha duplicat el volum inicial). Jo la vaig posar al sol i en vint minutets estava molt i molt tovada.

Tornem a pastar-la com la primera vegada fins que faça bombolletes. Preparem una llauna gran i fonda de forn. La untem amb saïm. Amb els dits untats d’oli estirem la pasta i igualem la superfície. Deixem fermentar la pasta de bell nou (això és imprescindible).

Quan duplique el volum inicial, encenem el forn a 200º.

Mentre s’escalfa, distribuïm els albercocs per la superfície i, tal i com aconsellen a la seua entrada, si ens agrada (i a mi m'agrada molt) podem empolsimar una mica de canella per damunt de cada albercoc. Ara només hem d'ensucrar la coca generosament.

Quan el forn arribe a la temperatura indicada, l'enfornem (a la part baixa del forn). Immediatament després de tancar el forn, abaixem la temperatura a 180º i la coem fins que siga ben dauradeta (entre 30 i 40 minuts). Jo la hi vaig tindre 40 minuts.

 

Queda una coca boníssima, tova, no massa dolça i amb un puntet d'acidesa albercoquil que li va beníssim. Deliciosa. Ara bé, molt de règim no ho és, vaja... però acompanyada d'un cafetet o una bola de gelat, pecat mortal!!

El català de Mallorca conserva paraules precioses que fa bo de conèixer, per exemple, "xapar" és "partir per la meitat" i no com diem a Beneixama com a sinònim de "xafar", "ensalgar" és "empolvorar amb sal, sucre o qualsevol altra cosa polvoritzada", "saïm" és el nostre "sagí"... I tantes i tantes altres que enriqueixen la nostra llengua. 

Els amcis d'aquest blog han publicat un llibre fantàstic que us el recomane ben de veres:

"Els millors plats de la cuina popular de Mallorca".

Ací trobareu tot de receptes tradicionals mallorquines molt ben explicades i bones de fer. A mi em va sorprendre comprovar el gran ús que fan del sagí en els plats, cosa per una altra banda, normal, atesa la gran quantitat de porcs que s'hi crien i d'on ixen les famoses sobrassades, camaiots i d'altres embotits mallorquins que, només de pensar-hi, ja em ve mengera. Aprendre a cuinar receptes noves amb aquest llibre és també conèixer una mica del tarannà i la manera de fer de la gent de Mallorca: tradició, arrelament i respecte pels productes de la terra, unes qualitats que no hauríem de negligir.