PANELLETS

Fa molts i molts anys (i ara sembla una rondalla, però és així) que no menjava panellets fets de casa. La meua àvia de Tavernes en va fer una volta i jo només recordava que duia mig quilo de moniato, ametlla i sucre. I no estava ben segur de les proporcions. No sabia del cert si el resultat era un quilo o més. Total que, pensant i pensant, he decidit tirar pel dret i la cosa no ha anat gens malament.

PANELLETS

INGREDIENTS:

1/2 quilo de moniato bullit (ha de ser el resultat final)

125 g d'ametlla mòlta

125 g de sucre llustre

Pinyons

Ametlles

Panses

3 ous

PREPARACIÓ:

Posem a bullir els moniatos a l'olla de pressió durant 40 minuts. En estar bullits, els en traiem i els pelem. Posem la polpa sobre un drap de cotó net i l'estrenyem per a extraure'n la major quantitat de líquid possible. En estar, pesem la polpa i n'hem de tindre cinc-cents grams.

Posem la polpa de moniato, encara tèbia, en un bol, li afegim l'ametlla mòlta i mesclem bé tots dos ingredients. Ara li afegim el sucre glacé i tornem a pastar fins que els tres ingredients estiguen ben barrejats.

Empolvorem la superfície de treball amb sucre glacé i fem una mena de rotlle llarg. Així podrem fer les boles de la mateixa mida aproximadament. El truc del sucre glacé i de fer un rotlle llarg l'he copiat de la Mireia Carbó, gràcies que la Maragda, de "La quinta de Lúculus" l'esmentava al seu blog.

Bé, doncs, una vegada fet el rotlle, n'anem tallant porcions d'aproximadament la mateixa mida i en fem boletes que anirem deixant en un plat o en una safata. 

En tindre-les totes, farem els panellets. Com que jo només coneixia els de pinyons, doncs, els he fets, sobretot, d'aquestos.

Batem els ous en un bol fins que estiguen molt pujats. Posem un bon grapat de pinyons en un plat. Agafem cada boleta de panellet i l'anem submergint un moment en l'ou. De seguida la passem pel plat dels pinyons. És ben curiós veure que, entre les dues mans, els pinyons s'aferren al panellet com una segona pell i no en sobren.

Folrem una safata de forn amb paper de cuina i anem dipositant a sobre els panellets ben escampats, perquè no es toquen gens. 

En estar, posem a escalfar el forn a 200 graus amb l'aire i el grill. A la part més alta, hi col·locarem la safata dels panellets i els hi courem durant aproximadament quatre minuts. Hem d'anar molt alerta perquè se'ns poden cremar en un tres i no-rés. Per això, quan faça tres minutets, guaitem el forn no fóra el cas.

Només els vegem dauradets i bons, els traiem ràpidament del forn i deixem que es refreden a la mateixa safata.

Ara és el moment de fer els panellets d'animalets. Agafem cada boleta de panellet i li donem una forma allargassada. Col·loquem dues ametlles cap a la meitat del panellet (seran les orelles del ratolí). Tallem dos trossets de pansa i els col·loquem com si foren els ulls. Amb una cullereta de cafè en fem la boca.

Per a fer els eriçons, procedim igual amb la pasta. Clavem pinyons de la meitat cap enrere per a simular les punxes. Els dos ulls i la boca es fan igual que els dels ratolins.

Pintem cada panellet d'animalet amb ou batut i els col·loquem en una altra safata de forn i procedim de la mateixa manera que hem fet els de pinyons. A mi se m'han cremat un poc, i això que n'estava pendent. Potser l'any que ve els posaré una mica més avall, al forn.

En estar freds, els emplatem i ja en podem gaudir tant com voldrem!!

 No sé si la recepta que he fet és molt ortodoxa, però és la que recordava de quan era molt petit. El fet que duga moniato pot ser siga per tal d'allargassar una mica la massa, atès que la farina d'ametlla és molt més cara. Ara, els pinyons no són barats, tampoc. Hi ha una cosa, però, que em fa pensar sobre la tradició o no dels panellets a Tavernes. És clar que ara n'hi pots trobar a totes les pastisseries, però d'aquella època no sé si en feien a totes les cases. Els meus avis tenien molta amistat amb un matrimoni de Barcelona que feia algunes estades a sa casa. Vindria d'allà la recepta? No ho sé. El cas és que a mi m'ha recordat moments de la meua infantesa.