Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Va ser una escriptora excepcional, amb una mort que, no per esperada, va causar menys impacte. Hi ha malalties que no es curen, i la seua n'era una.
És un bon moment per reivindicar l'escriptora i, de passada, recordar que també va haver de patir, com molts altres escriptors i escriptores en llengua catalana, la censura franquista, matussera, eixorca i, sempre, imbècil. A tall d'exemple, vejam el que ens explica el magnífic llibre: "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)", a cura de Jaume Clotet i Quim Torra, Editorial Acontravent. D'aquest llibre ja vaig parlar-ne en una entrada anterior. Diu així:
És un bon moment per reivindicar l'escriptora i, de passada, recordar que també va haver de patir, com molts altres escriptors i escriptores en llengua catalana, la censura franquista, matussera, eixorca i, sempre, imbècil. A tall d'exemple, vejam el que ens explica el magnífic llibre: "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)", a cura de Jaume Clotet i Quim Torra, Editorial Acontravent. D'aquest llibre ja vaig parlar-ne en una entrada anterior. Diu així:
Roig, Montserrat
Ramona, adéu
Data de presentació: juliol del 1972
Expedient: 8.407-72
Editorial: Edicions 62
Tirada: 1500
Lector (Censor): Don 17
C. Novela
Novela construida con una técnica muy extraña, con constantes retrocesos en la narración, y sin una línea argumental. La autora entremezcla a tres generaciones: los abuelos, payeses y tradicionales; los padres, oportunistas y acomodaticios durante la guerra; y los hijos, inconformistas y libres sexualmente. Los tres matrimonios tienen como denominador común el nombre de Ramona en las tres mujeres.
Los universitarios actuales celebran asambleas clandestinas, pero no se especifica su ideología ni sus propósitos. Hay algunos capítulos de gran sensualidad, pero escritos con mucha habilidad par no traspasar la línea de lo pornográfico. Págs. 34-36 y 108-112. Las alusiones a la guerra son aceptables, si bien habría que sustituir la palabra "feixista" en las páginas 8, 9, 10, 11, 16, 17 y 184. Otras tachaduras de poca monta: 10, 43, 47, 66, 68, 100, 110, 155, 167, 171, 175, 184.
Autorizable con tachaduras.
Madrid, 17 de julio de 1972.
Sobre aquest primer informe se'n va emetre un segon:
Revisadas las Págs. citadas debe de sustuirse "feixistes" por nacionales en los fos. 8, 9, y 184 y eliminar lo subrayado a lápiz rojo a las págs. 35, 36, 47, 66, 69, 109 a 112, 155, 171, los demás pueden levantarse.
20 de julio de 1972.
Exemples de supressions sol·licitades:
Pág. 35: Un petonet al melic. Un petonet, al melic, del teu Jordi... El tens molt petit, el melic. No hi ha de caber ni un granet de sorra. Mira: hi faig cercles... [...]
Ai, quan rius, trontolla el llit. Nyic, nyic-nyic-nyic. T'agrada? Estàs bé amb mi? Ah, calles, puteta meva... No et faig mal?.
Pàg. 47: Merdosa. Puta... [...] collons.
Fetes les supressions demanades, es va accedir al dipòsit:
La novela fue autorizada con tachaduras en consulta voluntaria. Ahora se presenta a depósito una versión totalmente refundida, pero esencialmente idéntica a la anterior. Con mucha paciencia conseguí localizar las tachaduras aconsejadas y compruebo que se han suprimido todas.
ACEPTABLE EL DEPÓSITO.
12 de diciembre de 1972.
He pensat que hi escauria fer un recull d'imatges dels seus llibres i d'ella mateixa.
També poden ser interessants alguns enllaços:
CATÀLEG DE L'OBRA PERIODÍSTICA DE MONTSERRAT ROIG
BIOGRAFIA A LA VIQUIPÈDIA
BIOGRAFIA A L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
BIOGRAFIA A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA
BIOGRAFIA A LA REVISTA LLETRA
BIOGRAFIA AL WEB D'XTEC
OPINIONS SOBRE MONTSERRAT ROIG AL WEB DE TV3
DOSSIER PER AL PROFESSORAT SOBRE "RAMONA, ADÉU"
PROPOSTA DE LECTURA DE "RAMONA, ADÉU"
.JPG)
.JPG)
10 comentaris:
Una gran escriptora i periodista i una gran dona!!! jo m'en faig resó del homenatge al meu bloc . http://miraconet.blogspot.com/
Petonets
Una entrada molt adient, mai fem prou per a recordar entre tots les figures de la cultura que realment ho mereixen.
Merci per contribuir-hi :)
Per cert, aclareixo el meu comentari anterior: no es pas que contribuiu a alguna cosa que jo també faig. Sino per ajudar als que per exemple en aquest cas no la coneixíem :)
Es curiós tornar al 72 i veure com es feien les censures i sobretot les lectures d’aquests Don de torn.
M’ha agradat molt l’apunt (i també les receptes)
Bona recuperació.
Dissortadament sembla que la censura no va existir mai.
Un bon apunt! I ben original!
Gràcies per participar!
Un molt bon apunt, Francesc.
La censura! Sort que eren prou curtets, pobres!
«Otras tachaduras de poca monta: 10, 43, 47, 66, 68, 100, 110, 155, 167, 171, 175, 184.»
Sort que són tachaduras de poca monta!
Bo i merescut homenatge.
Ves que no ens hi tornin a èpoques negres, la cosa cada dia pinta més malament.
He anat de bòlit i no he pogut sumar-me a l'homenatge a Montserrat Roig. El primer llibre que me'n vaig llegir fou "Digues que m'estimes encara que sigui mentida", un assaig fascinant sobre la literatura, la vida i la condició de dona escriptora. "Ramona, adéu" és una novel·la majúscula. Si n'era, de ruca, la censura!
Un bes
Publica un comentari a l'entrada