L'estiu és el moment en què trobes les millors tomates. El meu sogre en va plantar de valencianes i la veritat és que és un goig retrobar-te amb eixes tomates tradicionals amb un sabor i una aroma deliciosos. Res a veure amb les que sols trobar als supermercats, d'aparença bonica però de gust a plàstic... A mi m'agraden, acabades de collir, simplement amb un polsim de sal i un toquet d'oli d'oliva de Beneixama. És un dels petits plaers de l'estiu. Però també se'n poden fer plats saborosos tot combinant-les amb altres ingredients.
BESANQUES DE POLLASTRE AL FORN
INGREDIENTS:4 besanques grosses (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de pollastre desossades
2 tomates valencianes grosses (o 4 de menudes)
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
4 cullerades soperes (ben plenes) de mostassa de Dijon "a l'antiga"
Gingebre
Romaní
Julivert sec
Orenga
Pebre negre
Pebre blanc
Sal
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Pelem les tomates i les tallem a rodanxes d'un mig centímetre de gruix aproximadament. Folrem una plata de forn amb paper i col·loquem les rodanxes de manera que en cobrisquen el fons. Empolvorem amb gingebre, romaní, julivert sec, orenga, pebre negre, pebre blanc i sal les tomates de manera abundant. Repartim la cullerada d'oli d'oliva per damunt de les tomates.
Col·loquem sobre les tomates les besanques amb la part on hi havia l'os cap amunt. Les empolvorem amb els dos pebres. Mesclem la mostassa amb la cullerada d'oli i la repartim entre les quatre besanques amb l'ajut d'una cullera.
Tornem a empolvorar les besanques amb més herbes aromàtiques, sobretot romaní, julivert i orenga. Aleshores, col·loquem la safata al forn i ho deixem coure-hi tot durant una mitja hora (dependrà del tipus de forn) i ja està.
En estar cuit, s'apaga el foc i s'hi deixa reposar durant cinc minuts i se serveix. Pot servir com a plat únic (si se serveixen dues besanques per persona) o com a segon, si només se'n serveix una per cap. Queda molt i molt bo.
Col·loquem sobre les tomates les besanques amb la part on hi havia l'os cap amunt. Les empolvorem amb els dos pebres. Mesclem la mostassa amb la cullerada d'oli i la repartim entre les quatre besanques amb l'ajut d'una cullera.
Tornem a empolvorar les besanques amb més herbes aromàtiques, sobretot romaní, julivert i orenga. Aleshores, col·loquem la safata al forn i ho deixem coure-hi tot durant una mitja hora (dependrà del tipus de forn) i ja està.
En estar cuit, s'apaga el foc i s'hi deixa reposar durant cinc minuts i se serveix. Pot servir com a plat únic (si se serveixen dues besanques per persona) o com a segon, si només se'n serveix una per cap. Queda molt i molt bo.
.JPG)
.JPG)
10 comentaris:
Francesc,
Com molt bé saps sóc un "pollastrer irredempt" per tant d'entrada aquest plat m'agrada molt, però es que a més, les entrecuixes o besanques (una nova paraula que aprenc)es la part que més m'agrada del pollastre.
Una abraçada
segur que sí que queda bo,i aromàtic amb totes aquestes herbes!
a mi, com al josep, la besanca o contracuixa també és la part que més m'agrada; per sort, ara es poden comprar soles.
Francesc,
Totalment d'acord amb que on hi hagi unes tomates de l'hort acabades de collir, que s'aparti la resta.
Aquest pollastre amb herbes i mostassa té molt bona pinta.
Salut!
Aquest pollastre amb les herbetes i la mostassa i els tomàquets a sota que recolliran tot el sabor que els vingui, Ummm deliciós
Una abraçada
Mmm... tomàquets menjats acabats de collir, no hi ha res més bo!
Bé... potser sí... potser una ració d'aquest pollastre al forn tan aromàtic, je je je... :)
Francesc,
em sembla que el faré, aquest pollastre. Em manquen les tomates del teu hort, però ací al mercat me n'arriben de valencianes molt bones. Gràcies per la recepta!
Xicon, aquest pollastre ha de ser un festival d'oloretes bones. Déu quedar la cuina perfumada per una setmana!
Prenc nota del toc de la mostassa, que no solc fer servir molt per coure...
I una pregunteta: quan dius tomates valencianes, a què et refereixes? No ho havia sentit mai, aixi.
Gràcies per avançat, rei de les besanques! ;-)
La contracuixa desossada és el millor del pollastre. Encara no entenc com és el més barat si te la desòsses tu mateix, que és ben fàcil per altra banda.
Francesc; Naturalment que queda bo... amb els tomàquets de casa del teu sogre i amb oli de Beneixama i el pollastre que de gust ja és delicat, doncs fabulós allà on n'hi ha.
Que vagi de gust Francesc¡¡
Primer de res: disculpeu-me tots i totes els qui heu deixat comentaris ací. No us he pogut respondre abans.
Josep: és un plat molt senzill de fer i de molt bon resultat.
Fem un mos: si el fas, segur que t'agradarà.
Gemma: doncs trobe que hi tens tota la raó!! :D
Queti: ara que llegesc el teu comentari, quasi no n'arriben ja, de tomates bones, als mercats.
Massitet: no sóc un bon biòleg, jo, per a donar-te'n una resposta clara. Es tracta d'una mena de tomates que són re molta molla i poca vinça, de vegades arrugades i d'altres no, molt bones. Ara, la classe o l'espècie, no les sé. Si vols, quan n'hi haja llavor, te n'envie. D'acord?
Starbasse: és una sort que siga de bon preu. De vegades també les he preparades tot desossant, alhora, la besanca i la cuixa.
JosepB: Gràcies pels teus comentaris, sempre agradables.
Publica un comentari a l'entrada