La meua tieta Fina ha passat uns dies a Beneixama. M'abellia fer-li un pastís i em vaig decidir per preparar-li'n un de brull. El brull o "brullo" és com solem anomenar els valencians el brossat o mató, que els castellans anomenen "requesón". L'altre dia vaig sentir una caixera del Mercadona que preguntava "on està el requessó" i quasi m'agafa un mal de panxa. Haurem perdut la paraula "brull" o "brullo" o encara estarem a temps de recuperar-la? A veure si aconseguim que no es perda. Però anem a la recepta. L'he anomenada "mini" perquè, en realitat, es tracta d'un pastís molt petit, atès que es cou en un motlle desmuntable de només 12 cm de diàmetre.
MINI PASTÍS DE BRULL
INGREDIENTS:
250g de brull (brossat o mató)
2 ous
150 g de sucre
75g de farina
La ratlladura de la pell d'un llimó
1/2 culleradeta (de les de cafè) de vainilla
1 mica de mantega per a greixar el motlle
2 cullerades de suc de llimó
2 cullerades soperes de sucre
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 180º C a dalt i a sota i, si pot ser, amb l'aire posat.
Traiem el brull del seu envàs i l'esmicolem sobre un plat amb l'ajuda d'un ganivet o d'una forqueta. En un bol, posem els dos ous sencers, el sucre i la farina i ho batem tot amb la batedora de varetes. Ara és el moment d'afegir-hi la ratlladura de llimó, la vainilla i el brull. Ho tornem a batre tot durant almenys cinc minuts perquè tot forme una mescla homogènia.
Amb la mantega, greixem el motlle i li aboquem la mescla. El posem a coure al forn durant uns 30 o 35 minuts. Veurem que la mescla puja, s'infla i s'esquerda la superfície. No passa res. Quan es refreda se n'abaixa una mica.
En estar cuit i fred el pastis, el desemmotllem i el col·loquem sobre un plat.
Llavors, l'aboquem sobre el pastís i quedarà amb un aspecte ben lluent. Quan es refrede del tot, ja el podem servir.
250g de brull (brossat o mató)
2 ous
150 g de sucre
75g de farina
La ratlladura de la pell d'un llimó
1/2 culleradeta (de les de cafè) de vainilla
1 mica de mantega per a greixar el motlle
2 cullerades de suc de llimó
2 cullerades soperes de sucre
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 180º C a dalt i a sota i, si pot ser, amb l'aire posat.
Traiem el brull del seu envàs i l'esmicolem sobre un plat amb l'ajuda d'un ganivet o d'una forqueta. En un bol, posem els dos ous sencers, el sucre i la farina i ho batem tot amb la batedora de varetes. Ara és el moment d'afegir-hi la ratlladura de llimó, la vainilla i el brull. Ho tornem a batre tot durant almenys cinc minuts perquè tot forme una mescla homogènia.
Amb la mantega, greixem el motlle i li aboquem la mescla. El posem a coure al forn durant uns 30 o 35 minuts. Veurem que la mescla puja, s'infla i s'esquerda la superfície. No passa res. Quan es refreda se n'abaixa una mica.
En estar cuit i fred el pastis, el desemmotllem i el col·loquem sobre un plat.
Preparem un caramel de la manera següent: en una paella antiadherent hi aboquem el sucre i l'anem escalfant fins que prenga un color daurat. En eixe moment hi aboquem el suc de llimó i el mesclem fins que quede com un xarop.
Llavors, l'aboquem sobre el pastís i quedarà amb un aspecte ben lluent. Quan es refrede del tot, ja el podem servir.
.JPG)
.JPG)
11 comentaris:
Caram, molt lluent sí que queda. Però és fatal per a la meva dieta acabada de començar!! :D
Quina bona pinta té,Francesc! Quan puga, el faré i gaudiré com ho heu fet vosaltres. Moltes gràcies, artista!
Francesc,
sí que comences fort, xiquet1 encara no he aconseguit fer dieta ni dos dies seguits... i apareix aquest pastís de brull, que deu estar boníssim. El brull m'agrada molt, bé amb melmelada i prou, bé als flaons. Quan aconseguesca rebaixar dos quilets, el faig. Mmmmmm!
Una abraçada
Francesc; Diuen que en els pots petits està la bona confitura...
Que vagi de gust Francesc¡¡
M'encanten els pastissos de mató, de totes classes i maneres! Amb aquesta cobertura de caramel queda brillant i molt vistós, segur que la teva tieta devia quedar encantada amb el pastís!
Doncs si, haurem de recuperar el brull (requessó mai de la vida).
A mi també m'encanten els pastissos de mató!!
Avui és el primer dia de feina després de vacances i, per postres, m’han canviat l’horari: M’he de llevar, per anar bé, a dos quarts de set (!!!) de la matinada, ja que entro a dos quarts de vuit.
Ara estic a la feina (shhhhhhht!!!; tu, muts i a la gàbia, eh?), però m’ha fet gràcia veure que en el llibre que estic transcrivint -“Llengua 3. Primària”, de Santillana, edició per a alumnes de les Illes- hi ha una lectura on remarquen la paraula “brossat” per definir-la, després de la lectura, en un petit diccionari: “Formatge fresc que s’acostuma a menjar amb mel.”
Demane disculpes a tots els qui m'heu fet comentaris per haver tardat tant a respondre'ls. La feina no m'ha deixat fer-ho abans.
Starbase: no t'ho creuràs, però ni el vaig tastar... Però no per falta de ganes!!
Francesca: tu també ets molt bona cuinera, que m'ho ha dit un pardalet... ;D
QuetiB: però dona, si estàs feta un figurí!!! Pots menjar-te'n una dotzena i no passaria res!!! ;D
JosepB: com sempre, tan amable. Gràcies, amic.
Gemma: la meua tieta en va quedar encantadíssima!!! I jo també, per poder fer-la feliç.
Assur: si és que tenim una llengua que, fa lleig dir-ho, és massa per a la carabassa!!! Salutacions amic
El taller de cuina: m'hauré de passar pel teu blog i veure els teus magnífics dolços. Gràcies pel teu comentari.
Casualment tinc a la nevera el mató.
Jo també estic a dieta, però cap problema! El faig i m'ho passo bé, llavors tinc a casa el degustador i crític oficial que se n'encuida de dir-me com està i jo feliç!
(Cal mentarlitzar-se... i ja està)
Ya vendrán tiempos mejores...
Una abraçada
Anna Hallado: hola Anna, gràcies pel teu comentari. Estic content que t'hages passat pel meu blog. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada