dimecres, 17 de novembre del 2010

CA MASSITA: VINARÒS, PA I DOLÇ

Fa unes setmanes vam fer un curs sobre l'ensenyament de la llengua catalana com a idioma estranger que se celebrava a Vinaròs i a Morella respectivament. Com que ens havíem de quedar a Vinaròs, no podíem deixar de visitar el forn de "Ca Massita" i conèixer per fi eixe obrador on es fan pans i dolços saborosíssims. No de bades aquest forn és un dels qui han aportat receptes per al llibre "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs", del qual ja vaig parlar en un post anterior. Doncs bé. Ja érem a Vinaròs, a una hora ben tardana i, malgrat tot, encara vam poder conèixer eixa nit l'Helena "Massita" i el seu marit Sergi.
Al dia següent, però, amb una mica més de temps, vam poder fer la visita al forn de "Ca Massita", situat a la Plaça dels Tres Reis, número 3, de Vinaròs. Com no podia ser d'una altra manera, en un forn on es fan productes boníssims i de qualitat més que reconeguda, la clientela era un no parar. El forn ple de gent de gom a gom i la pobra Helena patint de no poder-nos fer tot el cas que volia... I allí vam tornar a veure el Sergi, un empleat seu i, el més important, la Salin, la mare de Massita i Massitet. Quin goig de dona!!! Ens va contar mil i una anècdotes d'un forn que té molts anys de vida i ha fet les delícies de generacions i generacions de vinarossencs i vinarossenques. Una de les que recorde és la que explicava que, al forn vell, les dones duien el pa pastat de casa i, de vegades, amb el que tenien a casa feien una coca de recapte; si era època de pebres o d'albergínies, doncs d'això, que tenien sardines, doncs, sardines... i amb això amanien el dinar.
El Sergi, molt amablement, ens va ensenyar tot l'obrador amb unes màquines i aparells que no havia vist mai, com ara un que talla la massa a porcions iguals, o una mena d'habitació que permet que la massa del pa lleve a poc a poc... També ens va explicar que han volgut recuperar tot de receptes tradicionals que s'estaven perdent, com ara la "farina de repassos", que es feia amb la farina abans de refinar-la del tot i que se'ls feia als treballadors per quan anaven al camp i no sé quantes coses més.
Justament eixe dia tenien fets uns pans especials per als caçadors. Tenien una corfa una mica particular. Sergi em va explicar que, com més angles fera la quebrassa del pa, volia dir que era més bo i que havia llevat correctament. Curiós, però cert.
Ells són els inventors d'unes postres noves: els "xocorrocs". Es tracta d'un dolç que van idear per homenatjar els "Nanos i Gegants" de Vinaròs. Té forma de castanyola i un deliciós sabor de xocolate i taronja confitada. No cal dir que vaig passar un gust menjant-me'n un!!! Però és que fan de tot: uns pastissets de cabell d'àngel que són pecat mortal!!!
I encara faltava una altra sorpresa: allà ens vam trobar amb la Marga, una xica de Banyeres que és molt amiga d'Oreto i que, per circumstàncies de feina, viu a Vinaròs.
Vam continuar coneixent el forn de "Ca Massita" i totes les seues històries. Se'n podria fer un llibre de tot el que expliquen. Són història de Vinaròs i estaria bé que es conservara.
De tot plegat ens en vam endur un magnífic paquet amb tot de coses bones del forn i la sensació que havíem conegut unes persones excepcionals, que s'estimen la terra, la llengua, el País i la seua feina i dels qui esperem ser amics sempre.
Gràcies Selin, Helena i Sergi per tota l'estimació que ens vau saber transmetre. No ens va estranyar gens, perquè ja coneixíem el Josep Àngel i la Susanna.

9 comentaris:

starbase ha dit...

Ca Massita, el nostre forn de referència. Oi que val molt la pena aquesta familia?

:)))

Cuinagenerosa ha dit...

jo no he tingut encara ocasió de visitar ca massita, però m'encantaria, perquè tothom en surt com vosaltres de content. a la pròxima expdició m'hi apunto sí o sí.

Q ha dit...

Amb una crònica tan ben feta com aquesta teua, m'he vist al forn, olorant el pa acabat de coure, i tastant tots els pecats mortals que hi esmentes. Com tot el que es fa amb el cor, el teu post té la quebrassa amb tot d'angles, bona de veritat. Gràcies, Francesc!

Gemma ha dit...

Ca Massita és una gran casa i una gran família! Segur que et van acollir amb els braços oberts, com a tots els que hem anat a fer-los alguna visita. Jo vaig tenir la sort d'anar-hi per Setmana Santa, quan estaven en plena èpocade mones i farinas. Va ser genial!

Fem un mos ha dit...

La gent de Ca Massita es fa estimar, tenim moltes ganes de fer-hi una visita però guiada
Una abraçada

HELENA ha dit...

Estimats, quin goig de post!!
Moltissimes gràcies, m'he emocionat molt llegint-lo.
Teniem moltes ganes de coneixer-vos personalment, llàstima no poder xarrar amb más calma.
Ca massita es casa vostra!!!
Una abraçada i besets de part de tots!!!

Francesc J. López ha dit...

Vaig que l'Oreto li fa bondat a un dels xocorrocs i una caixeta de pastissets que fa car de portar camí de Beneixama. No tastàreu els pastissets de brull i el cop de poma? Els fan també boníssim.
Els meus amics d'allà, sempre que anem, em tenen encomanades dues caixetes una dels de carbassat i l'altra dels de brull (per a casa i per a la família). Ens va acostumar el bon amic Vicent Ferrer que deia que eren tant o més bons que els de Morella o els de Tortosa.
La veritat és que en aquella zona del nostre País es fan molt bones pastes i cops!

Massitet ha dit...

En fi, Francesc i Oreto.
Què us podem dir després de llegir aquest post? Doncs només se'ns acut una cosa: que jo també espero que pogueun conservar i cultivar l'amistat amb Ca Massita i que nosaltres poguem ser-ne testimonis per molts anys!!
Moltes, moltes, moltes gràcies per... Per ser com sou!!!!

Salut, república i independència!


P.S.: Ma mare és molt forta, eh? jajajaja

Francesc ha dit...

Starbase: moltíssim!!!

Manel: no t'ho pots perdre pas!!

Queti: t'ho diem sempre l'Oreto i jo: ets un amoooor!!!

Gemma: quina sortassa!! Això és arribar i moldre!! Besets

Fem un mos: amb guiatge o sens, fes-los una visita!! Paga la pena!!!

Francesc J. López: això s'hauria de consolidar com a ruta gastronòmica de visita obligatòria. Besets

Helena i Massitet: és un post nascut des de l'estimació que ens vau saber transmetre. Sabeu què? Sou una gran família i això fa molt de goig. El vostre forn és quelcom més que un forn. Hi feu molt de bé. Salutacions, AMICS!!