Avui m'abellia fer un plat cuinat d'aquells que es fan a poc a poc. Per això m'he "inventat" aquest pollastre. I la veritat és que a casa ha agradat bona cosa.
POLLASTRE CUIT AMB PICADA DE NYORES
INGREDIENTS:
Per a cinc persones:
6 cuixetes de pollastre
2 besanques de pollastre
6 cebes vermelles mitjanes
2 tomates mitjanes
1 gotet (dels de vi) de conyac
50 g de pinyons
2 alls amb pell
Oli d'oliva de Beneixama
Sal
Per a la picada:
4 nyores
12 avellanes torrades
1 culleradeta d'orenga
6 alls pelats
Sucre
Sal
6 cullerades soperes del brou de la cuita
PREPARACIÓ:
Unes hores abans, punxem les nyores i les posem a remull de manera que en queden cobertes. Jo les he tingudes durant dotze hores.
En una cassola gran, aboquem un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama. Hi sofregim dos alls sense pelar fins que es dauren i no es cremen. Els traiem de la cassola i allà sofregim el pollastre fins que estiga ben daurat per totes bandes.
Mentrestant, pelem les cebes vermelles i les tallem a daus petits. Agafem les tomates, les partim per la meitat i les ratllem.
En estar el pollastre ben daurat, el traiem de la cassola i el reservem en un plat. Aboquem, llavors, la ceba, una mica de sal, i l'anem sofregint fins que estiga ben daurada i tova. Ara hi afegim la tomata ratllada i continuem sofregint durant una bona estona. En estar, tornem a col·locar per damunt el pollastre i hi aboquem els pinyons. Hi afegim el conyac i un altre gotet més d'aigua. Continuem coent.
Ara preparem la picada. Traiem les nyores i el suc que tenen el reservem, colat, en un got. L'aboquem a la cassola on esta coent-se el pollastre. Partim les nyores, els llevem el peçó i les llavoretes. Amb l'ajuda d'una cullereta, n'extraiem tota la polpa i la reservem en un plat.
En un morter, aboquem una culleradeta de sal i els alls pelats tallats a rodanxetes. Amb el picamà reduïm els alls i la sal a una pasta. Ara hi afegim les avellanes i continuem picant-les fins que es mesclen amb l'anterior. A meitat de picar, hi aboquem l'orenga, una culleradeta rasa de sucre, i continuem picant fins que estiga feta una pasta. Ara és el moment d'afegir-hi la polpa de les nyores i seguim picant amb el picamà fins que estiga tot ben amalgamat. Ho reservem, perquè encara ens haurem d'esperar una mica per a usar-la.
Quan el pollastre haurà cuit fent xup xup a foc molt lent durant almenys una hora, (tindren en compte de sacsejar la cassola a cada vint minuts, per tal que no s'apegue al fons) n'extraurem sis (o huit) cullerades del brou de la cuita i l'afegirem al morter. Ara sí que la picada estarà feta, amb un color vermellós fantàstic. És el moment d'afegir-la, a cullerades, per tota la cassola. Per a acabar d'aprofitar les restes de la picada, podem posar un raget d'aigua al morter i afegir-la a la cassola del pollastre.
Continuarem la cuita a foc lent durant mitja hora més, sacsejant la cassola de tant en tant i ja està. És un plat que convida a sucar-hi pa.
En una cassola gran, aboquem un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama. Hi sofregim dos alls sense pelar fins que es dauren i no es cremen. Els traiem de la cassola i allà sofregim el pollastre fins que estiga ben daurat per totes bandes.
Mentrestant, pelem les cebes vermelles i les tallem a daus petits. Agafem les tomates, les partim per la meitat i les ratllem.
En estar el pollastre ben daurat, el traiem de la cassola i el reservem en un plat. Aboquem, llavors, la ceba, una mica de sal, i l'anem sofregint fins que estiga ben daurada i tova. Ara hi afegim la tomata ratllada i continuem sofregint durant una bona estona. En estar, tornem a col·locar per damunt el pollastre i hi aboquem els pinyons. Hi afegim el conyac i un altre gotet més d'aigua. Continuem coent.
Ara preparem la picada. Traiem les nyores i el suc que tenen el reservem, colat, en un got. L'aboquem a la cassola on esta coent-se el pollastre. Partim les nyores, els llevem el peçó i les llavoretes. Amb l'ajuda d'una cullereta, n'extraiem tota la polpa i la reservem en un plat.
En un morter, aboquem una culleradeta de sal i els alls pelats tallats a rodanxetes. Amb el picamà reduïm els alls i la sal a una pasta. Ara hi afegim les avellanes i continuem picant-les fins que es mesclen amb l'anterior. A meitat de picar, hi aboquem l'orenga, una culleradeta rasa de sucre, i continuem picant fins que estiga feta una pasta. Ara és el moment d'afegir-hi la polpa de les nyores i seguim picant amb el picamà fins que estiga tot ben amalgamat. Ho reservem, perquè encara ens haurem d'esperar una mica per a usar-la.
Quan el pollastre haurà cuit fent xup xup a foc molt lent durant almenys una hora, (tindren en compte de sacsejar la cassola a cada vint minuts, per tal que no s'apegue al fons) n'extraurem sis (o huit) cullerades del brou de la cuita i l'afegirem al morter. Ara sí que la picada estarà feta, amb un color vermellós fantàstic. És el moment d'afegir-la, a cullerades, per tota la cassola. Per a acabar d'aprofitar les restes de la picada, podem posar un raget d'aigua al morter i afegir-la a la cassola del pollastre.
Continuarem la cuita a foc lent durant mitja hora més, sacsejant la cassola de tant en tant i ja està. És un plat que convida a sucar-hi pa.
.JPG)
.JPG)
4 comentaris:
Francesc,
Ja m'imagino el resultat, em sembla que l'oloreta m'arriba a través de la pantalla.
A aquesta preparació, si li afegeixes algún fruit sec més, com panses, orellanes i una branca de canyella... Extraordinari.
Salut.
Deliciós, aquests plats de xup-xup i picada es tornar a la cuina de l'avia. Una abraçada.
Òndia, Francesc: S'acosta l'hora del sopar, i mai m'abelleix massa per a aquesta hora menjar guisats, sinó més aviat tota mena de verdures i de peix bullit..., però, xiquet: potser perquè demà és festa et ben prometo que me'n menjaria un bon tall d'aquest guisadet que has preparat i hi sucaria força pa!
Els fogons del pare: segur que amb eixe consell teu, encara hauria estat més bo. Gràcies.
Maia: això del "xup-xup" té el seu què. Hi cal temps, sobretot, la qual cosa sembla que els en sobrava bona cosa, a elles. ;D
Assur: ai, Enric, això del pa i el sucar-lo és un pecat!!! ;D
Publica un comentari a l'entrada