ELS MIL I UN QUARTS D’HORA. CONTES TÀRTARS. Thomas Simon Gueullette. Editorial Moll. Mallorca. Títol original : Les Mille et Un Quarts d’heure, contes tartares. Traducció d’Encarna Sant-Celoni i Verger.
Es tracta d’una obra clàssica de les narracions de caràcter orientalitzant que, tot al llarg del segle XVIII van triomfar a la França d’aleshores. Eixia a la llum arran de l’èxit, uns pocs anys abans, de la més coneguda “Les mil i una nits, contes àrabs”. Ens movem enmig d’un ambient d’àmbit oriental amb tot de fets (alguns de versemblants i d’altres clarament meravellosos) que s’encadenen i formen centenars d’històries que mantenen l’interés del lector sempre.
Cal destacar la magnífica traducció d’Encarna Sant-Celoni. La traductora ha sabut transmetre en la traducció un registre català multidialectal (sobre una base valenciana), tot agafant els girs de la llengua que li aprofitaven per a aconseguir la màxima fidelitat a l’original.
Més o menys, l’argument de l’obra és el següent: un príncep d’un regne musulmà, cec i sense ganes de viure, escolta les històries que li va contant un jovençol assenyat que coneix mil i una fetes, mentre espera una improbable solució a la seua ceguesa. Les històries van encadenant-se les unes amb les altres, com en un joc de nines russes i es reprenen i es deixen a l’hora que en comencen de noves. Tot i amb això, en cap moment et despistes, perquè tot hi està molt ben travat.
A més a més de les històries, la traductora ens ha fornit d’un pròleg documentadíssim on ens podem il·lustrar d’on s’encabeix aquesta obra dins dels corrents orientalistes europeus del moment. També hi ha tot de notes a peu de pàgina que aclareixen les pròpies notes de l’original. Per acabar, hi ha, també, un glossari antroponímic, un altre de toponímic i un mapa per tal de situar-hi, geogràficament, tots els llocs on es desenvolupen les històries que acabem de llegir.
Un llibre que, tot i la seua extensió (quasi set-centes pàgines) no es fa gens pesat de llegir i manté l’interés en tot moment.
6 comentaris:
Hola Francesc,
Em sembla molt interessant la lectura que proposes . Els contes són la meva debilitat ja siguin per a adults o per nins. I "les mil i una nits" és un dels llibres que més m'agraden . He de mirar si ja el tenim a la biblioteca. Moltes gràcies una altra vegada.
Una abraçada des de Mallorca
Xisca
Déu n'hi do, eh, si amb set-centes pàgines l'autor aconsegueix mantenir l'interès del lector!
Aquest és el segon que ha "caigut" de la maletassa? ;)
Xisca: hola!! Benvinguda!! Si t'agraden els contes, segur que en gaudiràs bona cosa. A més, en ser un llibre editat per la Moll, segur que el teniu a la biblioteca o el pots aconseguir fàcilment. Besades
Assur: afortunadament, aquest "llibrot" no era a la maletassa!!! El tenia comprat d'abans. Té el seu què, el llibre. No te'l pots deixar de banda fins que l'acabes. Això sí, durant uns quants dies (o setmanes). Aquest me l'he anat llegint amb bones, enmig d'un trimestre escolar una mica feixuc. Em servia per a "desconnectar". Salutacions
Sembla molt interessant aquest llibre, Francesc. Feliç dia del llibre.
Encarna Sant-Celoni escriu una llengua deliciosa! He pogut llegir coses seues i és molt bona!
Perfecta recomanació!
Teresa: hola guapa!! Perdona'm el retard. El dia del llibre va anar molt bé. Tu ja saps per què...
Xavier: l'Encarna, a banda de ser una poeta lluitadora per la llengua, domina molt bé tots els registres. Sí, és molt bona. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada