BARCELONA-BENEIXAMA (i 2)

Hem fet tanta colla d'amics de blog a Barcelona que no era fàcil poder-los veure a tots alhora (feina, compromisos, ocupacions...). Per això, la Glòria i el Josep van muntar un dinar de comiat per a alguns altres amics que no havíem pogut veure el divendres. Van buscar un restaurant molt a prop de l'estació de Sants per tal que fóra fàcil desplaçar-nos-hi a temps per agafar el tren de tornada a Beneixama. A dos quarts de dues ens vam anar trobant a la porta del restaurant "Nou Martí". Novament, un encert de la Glòria i el Josep, perquè el dinar hi va ser magnífic. A poc a poc hi vam anar arribant, Nosaltres, la Glòria i el Josep, la Sara Maria, l'Enric Bayé (sense l'Anna Maria. Un beset, guapa!!!), el Kike i la Txell, la Marta i el Manel. De tot d'una que vam anar trobant-nos, l'ambient s'anava fent més i més agradable.

Quan comparteixes l'amistat amb gent excepcional, tot és fantàstic. Per a picar, vam triar una "Amanida de formatge de cabra amb fruits secs i vinagreta de mel i romaní" i "Amanida tèbia d'anous, formatge parmesà i salsa romesco". Cadascú va triar del menú el que li va semblar. Jo em vaig copiar de la Sara Maria i vaig demanar "Cua de brau a la catalana", boníssim!!! Oreto va demanar unes sepietes amb salsa verda. Algú altre, una "Fideuà" una mica "sospitosa" amb trossets de pastanaga... "Costelles de cabrit a la planxa amb pastís de patata, ceba i crema de llet", "Fricandó de vedella", "Magret d'ànec amb salsa de fruits vermells i poma caramel·litzada" i altres plats que no me'n recorde. Ara, l'aspecte i el sabor de tots eren boníssims.

Les postres també van ser d'allò més variades. Jo em vaig demanar un sorbet de mandarina que era saborós de veritat. Oreto "Encenalls de pinya" i d'altres postres amb xocolate, pastís de formatge... Menjàvem, réiem, filosofàvem, parlàvem d'aquest país nostre... i el temps passava inexorablement. Es feia l'hora d'agafar el tren per a tornar a casa. Ens feia peneta haver de deixar uns amics amb qui compartim tantes coses. Aquest dinar (i el sopar del divendres anterior), ja formen part inesborrable d'eixos moments bonics que passes a la vida i que, en recordar-los, revius la bonhomia i les ganes de viure que transmeten algunes persones meravelloses. Ja al tren, parlàvem Oreto i jo de la sort que teníem d'haver conegut, gràcies als nostres blogs, gent tan fantàstica.

Per fer més passador l'enyor que sentíem, ens vam regalar el paladar amb uns "Muffins de cals Vermells" que eren glòria celestial. Es notava que havien estat fets per persones que ens estimen. Beneixama i Barcelona, lluny i a prop alhora. Quina sort d'amics que tenim!! GRÀCIES a tots/es!!!