Ahir em vaig assabentar de l’atemptat amb un artefacte explosiu a la seu d’ERPV a València. Un episodi més (i en van...) de la violencia feixista que campa sense aturador per terres valencianes. Em sembla vergonyós que, mentre que a d’altres bandes de l’Estat el terrorisme pareix que és perseguit d’una manera real i efectiva (amb totes les reserves que calga posar-hi en cada cas), ací, a casa nostra, sembla que no s’hi vulga fer res.
Hi ha hagut des de la “transició” (bon eufemisme!) un munt d’atacs a persones i institucions democràtiques per aquestes bandes de feixistes i no sé encara que qui hauria de vetllar per la seguretat de les persones i les idees n’haja fet res. Repugnant.
Des d’ací vull expressar el meu suport a ERPV i el meu rebuig més gran a tots aquells que volen callar les veus democràtiques a colp d’atemptat.
Sí a la llibertat d’expressió. No a la violència.
Hi ha hagut des de la “transició” (bon eufemisme!) un munt d’atacs a persones i institucions democràtiques per aquestes bandes de feixistes i no sé encara que qui hauria de vetllar per la seguretat de les persones i les idees n’haja fet res. Repugnant.
Des d’ací vull expressar el meu suport a ERPV i el meu rebuig més gran a tots aquells que volen callar les veus democràtiques a colp d’atemptat.
Sí a la llibertat d’expressió. No a la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada