divendres, 15 de març del 2013

GELATINA DE TARONJA AMB MADUIXOTS

Arriba un moment que les taronges comencen a dir-nos "Adéu!" i és una llàstima que es llancen a perdre. Per això vaig pensar a fer-ne una gelatina, molt fàcil i vistosa, acompanyada d'uns maduixots molt dolços.

GELATINA DE TARONJA AMB MADUIXOTS


INGREDIENTS:
1 litre de suc de taronja acabat de fer
6 cullerades de sucre (o edulcorant)
8 maduixots
3 cullerades de sucre (o edulcorant)
9 fulls de gelatina

PREPARACIÓ:
En un llibrellet, posem a hidratar els fulls de gelatina.
Posem el suc de taronja (ben colat i sense fibres) en un cassó i l'escalfem fins que faça un bull. Fem això perquè si no bullim el suc una vegada, els seus enzims no deixarien que quallara la gelatina.
Ara és el moment d'afegir-hi les sis primeres cullerades de sucre o d'edulcorant. 
Traiem els fulls de gelatina, que ja estaran ben hidratats, i els afegim al suc. Remenem ben remenat fins que s'hi dissolguen. Per assegurar-nos que no ens en quede cap grumoll és millor passar el suc per un colador fi. Fet això, només ens cal triar un motlle que ens agrade, i ja està. Jo vaig escollir-ne un de la marca "Lekué", que té una forma que m'agrada molt.
Deixarem que el suc perda temperatura i, llavors, el posarem al frigorífic durant un mínim de cinc hores. Jo el vaig fer el dia abans i el vaig deixar quallant-s'hi durant unes quinze hores. 
Passat aquest temps, i moments abans de menjar-nos-el, posem a escalfar un cassó amb aigua. Quan bulla, apaguem el foc i hi introduïm durant dos o tres segons el motlle. Això farà que la gelatina es separe del motlle. Ara només ens cal posar damunt del motlle un plat més ample que aquest i capgirar-lo per tal que la gelatina caiga al plat. 
Tallem ara els maduixots ben menuts (llevat de dos dels més grans) i els reservem. Jo use per afer açò aquest aparell que en facilita molt la tasca. Mesclem els maduixots tallats ben petits amb les altres tres cullerades de sucre (o edulcorant).
Amb l'ajuda d'una cullereta, en posem pel voltant del dolç. En posarem també al centre del mateix, com a mínim un dit, per tal que els altres que posarem damunt es vegen millor.
Tallem els altres maduixots a la llarga i els col·loquem al centre del dolç, i ja està.
Queda molt vistós i saborós, i no costa gens de fer. Convé acabar-nos el dolç perquè tendeix a assecar-se passades unes hores d'haver estat tret del motlle, i no està tan bo.

8 comentaris:

Tapa't de tapes ha dit...

Uau! una corona fantàstica, Francesc. I nutritiva! La gelatina porta molta proteïna!

teresa ha dit...

Uffff!! que bo deu estar, per lleparse els dits
Besets
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com.es/

No tot són postres ha dit...

Francesc quines postres més vistoses!!!
PTNTS
Dolça

Mercè ha dit...

Francesc, quina corona més vistosa i bonica!! I segur que deliciosa.
Petons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Francesc; Ei¡¡ les taronges... quantes i quantes versions podem donar en aquest fruit tant i tant deliciós i vistós a la vegada...
Una corona digna per a ser menjada¡¡
Salutacions per a tu i la Oretto¡¡

bojosperlacuina ha dit...

Quines postres més elegants, a més de bones! I ara que hi ha unes taronges tan bones. M'encanta

starbase ha dit...

Quan veig les gelatines a la xarxa m'adono que quasi bé no ho faig servir per als postres... potser és hora que m'hi vagi posant!! :)

Gemma ha dit...

Unes postres ben sanes i ben lleugeres. Fàcils de fer i amb una ruita de temporada. Vistoses i ben boniques. Què més podem demanar?