La ment té eixes coses. De vegades necessite allunyar-me de la realitat poc afalagadora del present i, quasi sempre, em ve aquesta imatge al cap: Mallorca, Es Colomer. Ja fa quasi vint anys que vaig conèixer Mallorca i els seus paisatges i, d'ençà d'aleshores, que hi he tornat sempre que he pogut. No negaré que estic enamorat de Mallorca. Llevat de Beneixama, enlloc no m'he sentit tant com a casa. Allà tinc amics i amigues que em van acollir (sempre que hi vaig m'hi acullen) molt i molt bé. M'encisen la seua gastronomia, els seus paisatges, el nostre català de Mallorca, la gent... sobretot la gent. Hi viuen persones que ja formen part de la meua vida i a la qual no hi puc renunciar. M'han donat tantes coses intangibles que no es paguen amb diners!
És clar que no tot Mallorca m'agrada. No m'agraden les destrosses urbanístiques que s'hi han fet, encara que, sembla que a València encara els "guanyarem" a fer l'haca en aquest aspecte.
A Mallorca hi ha llocs bellíssims, molts. Però si n'haguera de triar un, per a mi seria aquesta vista: Es Colomer i tota la badia. Sempre que vaig a Mallorca demane als meus amics d'allà que m'hi porten. Elles i ells, amb cara de circumstàncies i més paciència que un sant, m'hi duen i jo tan feliç!
Ara mateix m'enyore de Mallorca. tinc ganes de tornar-hi amb la meua dona i fer una besada a algunes aigües clares de la mar.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada