Cada any espere amb una certa ànsia l'arribada del bon temps. Hi ha un moment, just quan comencem a despertar-nos de l'hivern i la primavera ja està avançada que, de sobte, el verd dels camps s'ompli del vermell de les roselles. És un goig contemplar milers de taques vermelles que s'escampen per ribes, camins i d'altres llocs.
La rosella és una de les flors que més m'agraden. Em fa feliç contemplar les roselles ensenyorir-se del paisatge íntim de la geografia que més estime, la del meu poble. Com que és tan fràgil, la rosella fa mal de conservar una vegada collida. Per això m'estime més veure-les en el seu ambient natural i, de passada, gaudir d'una estona de naturalesa. Per cert, la foto no és meua, és del bon amic Miquel Mas, de Beneixama
.JPG)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada