diumenge, 20 de juliol del 2008

COCA TAPADA DE TOMACA I PEMINTÓ

Com que tenim un petit hort al xalet, els meus sogres no paren de collir-hi tomates, bajoques (=pebrots), albergínies, bajoqueta, carabassetes… Es nota molt la verdura acabada de collir respecte de la de compra. Hui la meua sogra s’ha decidit a fer una coca que li havien explicat. Com que no hi ha mesures de materials, l’explicarem una mica “a ull”.


COCA TAPADA DE TOMACA I PEMINTÓ

INGREDIENTS:

Tomaques de la pruna (o de la pera)

Pemintons rojos (=pebrots vermells, a l’alcudiana)

Tonyina de pot (3 o 4 potets petits)

3 ous

1 grapat de pinyons

Farina

1 got (dels de vi) d’oli d’oliva de Beneixama

1 got (dels de vi) de cervesa

Sal

1 culleradeta de sucre


ESTRIS:

1 paella gran

1 cassó

2 llibrellets o bols

1 colador

1 ganivet

1 obrellaunes

1 corró

1 safata de forn

Paper de forn

1 forqueta

1 got de mesura de vi

1 pinzell de cuina

3 plats


PREPARACIÓ:

Posem a calfar el forn a 200º C dalt i baix i l’aire.

Trossegem menut les tomates i les bajoques (=pebrots) i els anem deixant en un plat fondo. Posem oli en una paella gran i anem fregint les tomaques i els pebrots fins que estiguen quasi fets. A meitat del fregit hi abocarem sal i una culleradeta de sucre (perquè la tomata no estiga tan acidada) i els pinyons.

Mentrestant, haurem posat a bullir dos dels ous fins que queden durs i, llavors, els pelarem i els farem també a trossets i els deixarem en un plat.

Ara obrim les llandes de tonyina, li escorreguem l’oli i aboquem el peix al sofregit i el continuem fregint uns cinc minuts més perquè es mesclen els sabors. En estar fet, col·loquem el colador gran sobre un bol o un llibrellet i aboquem damunt el fregit per tal que amolle el brou i estiga més espés. Atenció: hem de reservar una mica més de mig got (dels de vi) del suc que s’escorre del sofregit.

Ara posem en un llibrellet l’oli, la cervesa i el mig gotet del brou del sofregit (açò farà que la pasta tinga un color més vermellós). Anem afegint farina i pastant fins que la massa resultant no s’apegue al recipient i es puga treballar. És bastant fàcil de preparar i sol quedar elàstica.

Una vegada feta, es parteix la massa en dues parts.

Enfarinem el banc de la cuina i, amb l’ajuda del corró, estirem la massa fins que queda molt i molt fina.

Untem d’oli d’oliva la safata de forn. Tallem un tros de paper de forn i el col·loquem tot cobrint el fons de la safata i, si cal, el tornem a untar per damunt amb més oli.

Amb l’ajuda del corró, col·loquem la primera capa de massa a la safata, de manera que queden unes voretes als costats. Aboquem a dins ara el sofregit ben escorregut. Distribuïm per tota la superfície l’ou dur tallat a trossets.

Agafem la segona bola de massa i la fem prima com l’anterior. Amb l’ajuda del corró, la col·loquem sobre la coca i anem tancant les vores a pessiguets, de manera que es quede la coca tapada. Si sobra massa, es pot aprofitar per a fer-li un detallet bonic per damunt.

Amb l’ajuda d’una forqueta, l’anem punxant per damunt per tal que tinga respiradors per tal que, quan vaja coent-se, tinga lloc per on eixir el baf que amolla.

Batem l’ou ben batut i amb el pinzell pintem la coca per damunt per tal que quede amb un bonic color daurat quan estiga cuita.

Enfornem la coca i la deixem coure’s al forn a 200º C durant un 45 minuts aproximadament. Hem de vigilar, de tant en tant, que no se’ns creme.

En estar cuita, la traiem del forn i ens esperem una mica que es gele. En estar tèbia, ja es pot menjar.




8 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Ostres Francesc, com m'agrada aquesta coca, ara que són dos quarts de 12 de la nit, i m'estic fotent de gana... en kike està preparant un café amb llet curt per tal de sucar-hi galetes... i jo no vull galetes, vull aquesta coca tant fantàstica. Gràcies per compartir-la!!!!

Francesc ha dit...

Amics vermells: Tan de bo puguera enviar-te'n un trosset via e-mail, però és que, a hores d'ara, no en queda ni un bocí. La meua sogra és molt bona cuinera i fa unes coses més bones... Salutacions i que siga bo el cafè i les galetes, si més no. Besades :)

Cuinagenerosa ha dit...

ja ho pots ben dir, que és bona cuinera, la teva sogra, felicita-la de part meva.
m'ha encantat aquest nom de coca tapada per aquesta versió de l'"empanada".

Francesc ha dit...

Manel: no patisques, que li ho diré. El nom és curiós, pero ben català, no trobes? Salutacions.

enric ha dit...

Fantàstica la coca, i preciós i molt ben trobat el nom. L'enhorabona a la teva sogra.

Francesc ha dit...

Enric: estic content que t'agrade. Ja li ho diré a la meua sogra. :)

Glòria ha dit...

Jo crec que l'habilitat de les bones cuineres i dels bons cuiners es nota en una recepta sense quantitats especificades per als ingredients. Però, com saber que hi ha farina suficient i que la massa es desengaxa correctament?. Això és complicat. Ho haurem de provar, perquè aquestes coques són genials per portar a un sopar d'amics on tothom porta alguna cosa feta a casa.

Fins aviat

Francesc ha dit...

Glòria: pel que fa a la farina, crec que és cosa d'anar amassant i anar afegint-hi farina fins que tinga la textura adient. I sí, pot quedar molt bona per a dur a ca uns amics o per anar de pic-nic. Salutacions. ;)