PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

El temps de Nadal dóna per a molt, sobretot per a retrobar els amics que no pots veure tant com voldries. Un dia d'aquells que ja no pots més de torrons i menges diverses, teníem previst anar a ca uns amics (el Rafa i l'Àngels). Val a dir que feia no-sé-quant-de-temps que havíem d'anar-hi i no hi havia manera!!! Total que, finalment, va poder ser. Ens van fer un dinar boníssim amb una picadeta d'aquelles d'antologia. Com és natural, vaig menjar de tot i molt... Sort que són amics, que si no. Però qui pot dir "No!" a unes menges tan bones? L'Andreu i l'Aitana, els seus dos fills, anaven enderiats muntant joguets i amb jocs d'aquells de la tele i la PSP (ara no sé si es deia així). Va ser la primera vegada que hi jugava i m'ho vaig passar pipa!!! 

Bé, el cas és que feia dies que havia vist al blog "Dit i fet", de la Ma José, un deliciós "Pastís tebi de xocolata i mascarpone". Com ella mateixa deia "Gairebé m'atreviria a dir que aquest és el meu pastís de xocolata definitiu...però he après que no hi ha res definitiu en aquesta vida...i segurament trobaré una nova i deliciosa recepta amb aquest ingredient que torni a captivar-me...però mentre no arribi aquest moment, em quedo amb aquest bescuit...és difícilment superable!!...ara que per fi pareix que arriba l´hivern...poder gaudir d´un bocí de pur xocolata...a la vora d´un bon foc de xemeneia...una posta de sol màgica...un llibre absorbent...ummmm"... Clar, amb una declaració d'intencions com aquesta, com podia deixar passar l'ocasió de preparar-lo un xocolataddicte com jo? Per si això era poc, les fotos que acompanyen aquesta recepta són precioses i molt abellidores. Es nota que la Ma José té una vena d'artista i una sensibilitat especial.
Vaig pensar que els agradaria, també, als meus amics i als seus fills. I crec que sí que els va agradar. 
La recepta està tan ben explicada que us la copie directament de la seua autora.

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

INGREDIENTS:

Ingredients per a la base:

-300 grams de galetes tipus “Digestive”

-80 grams de mantega

-80 grams de xocolate negre (n'hi vaig posar 100)

Ingredients per al farcit:

-2 rovells d'ou

-2 clares d´ou

-85 grams de sucre mòlt

-250 grams de mascarpone

-150 mil·límetres de nata semi muntada

-60 grams de xocolate negre picat fi (n'hi vaig posar 100)

-4 cullerades soperes de cacau en pols (n'hi vaig posar 5)

-45 grams d'ametlles mòltes (n'hi vaig posar 50)

-2 cullerades de conyac (no n'hi vaig posar, pensant en els menuts)

PREPARACIÓ:

Piquem les galetes. Fonem al bany maria la mantega amb la xocolata, sense deixar que l'aigua bullint toqui la base del cassó. L'apartem del foc, removem i l'afegim a les molles de galetes. Barregem bé. Folrem un motlle de cremallera amb paper de forn (ací és on vaig ficar la pota, perquè no en tenia i el vaig fer en un d'alumini d'usar i llançar), aboquem la barreja i, amb el dors d'una cullera, pressionem bé fins a cobrir la base i part de les parets, fins a la meitat de l'altura (perquè quedi un vorell). Guardem en la nevera.

En un bol gran posem els rovells d'ou i el sucre, batem fins que quedi una crema espessa.

En un altre bol batem el mascarpone, hi incorporem la nata semi muntada i barregem amb una espàtula amb moviments integrants.

Afegim la barreja de mascarpone i nata a la barreja dels rovells, i després agreguem la xocolata trossejada, el cacau, les ametlles i el licor.

Posem les clares en un bol net i les muntem a punt de neu. Amb una cullera de metall, anem afegint les clares a la barreja de mascarpone, en tres vegades.

Posem el farciment a la base de galetes i coem a 170º durant una hora aproximadament, o fins que estigui ferma i comenci a agafar color. Treiem del forn i deixem refredar 20 minuts abans de treure'l del motlle. Empolvorem de sucre mòlt i servim immediatament (perquè estigui tebi) amb gelat o nata líquida espessa(jo no n'hi vaig posar)

És ben important que fem cas del que diu la Ma José pel que fa al motlle desmuntable. Em va costar déu i ajuda traure'l del motlle i, a més, alguna de les vores del pastís no va aguantar les sotragades. Ara, de sabor, boníssim... i contundent.

Per cert, la vaixella és de cals meus amics. L'Aitana és molt bona dibuixant i havia fet aquest dibuix tan bonic que no m'he pogut estar de posar-lo al blog. L'Andreu no es queda darrere i ja té un blog on parla de llibres infantils i de tot el que li sembla. Ací en teniu l'enllaç: "SUPER ANDREU". Us el recomane.