GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLA I XOCOLATE

El Nadal sempre és propici per a la rebosteria. Enguany, a més, tenia la possibilitat de provar un dolç nou que havia vist a la web francesa "Marmiton". Ací vaig trobar la recepta de la "Galette des rois poires, amandes, chocolat", l'equivalent al nostre "tortell de reis" o a la més tradicional encara "casca". La recepta original em va cridar de seguida l'atenció, no de bades duu xocolate, i vaig pensar que podria quedar bé per a un sopar d'amics. La veritat és que va quedar molt bona, però és un dolç que no en pots menjar a cada dia, perquè és molt i molt "contundent". Ara, és molt senzill de fer i queda molt bonic una vegada cuit.Vaig seguir les explicacions de la recepta original però vaig variar una mica les proporcions dels ingredients del farciment, sobretot del xocolate...

GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLLA I XOCOLATE

INGREDIENTS:

2 peces redones de pasta fullosa "La cocinera"

3 peres conferència grosses

100 g de xocolate negre "Nestlé"

250 g d'ametla mòlta

150 g de mantega + 1 nou de mantega

3 ous + 1 ou

225 g de sucre + 1 cullerada

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar-se el forn amb la funció grill, a sota i l'aire a 200 ºC.

Pelem les peres, els llevem el cor, les partim en quatre a la llarga i cada tros, a la vegada, en quatre parts (o en tres, si són més petites). Posem en una paella la nou de mantega i, en començar a fondre's, hi aboquem els trossos de pera. Els anem remenant amb un cullerot de fusta a foc baix fins que comencen a fer-se blanets i a amollar suc. Ara hi afegim la cullerada de sucre perquè acaben de daurar-se una miqueta més.

En un bol posem la mantega (que ja haurem deixat que es pose a temperatura ambient i en textura de pomada) i li afegim el sucre. Batem tots dos ingredients fins que s'integren bé. A la recepta original diu que ho fem amb les varetes elèctriques però es pot fer amb un batedor de varetes manual si la mantega està prou fosa. Ara anem afegint un a un els tres ous. No n'afegirem cap altre fins que el darrer no s'haja integrat bé. Finalment, la farina d'ametlla mòlta. Han de quedar tots els ingredients ben mesclats, fins que quede una massa uniforme. Com que les peres amollen molt de suc, el vaig afegir a la barreja també. No s'ha de llançar a perdre res que siga bo.

Posem un paper de forn sobre la safata. Escampem la primera de les masses (de forma arredonida) sobre el full.

Posem el xocolate a trossos dins d'una bossa de plàstic hermètica i el colpegem amb el boix o amb una maça de fusta fins a fer-lo miques no massa petites. 

Aboquem la mescla d'ous, ametla, mantega i sucre sobre la pasta de full tenint cura de deixar una vora de dos centímetres lliure. Sobre aquesta mescla, col·loquem els trossos de pera i els colpegem suaument amb el cullerot perquè s'hi integren més. Per damunt escampem el xocolate, tenint cura de repartir-lo per tota la superfície menys per la vora de la massa.

Batem l'ou que havíem reservat i pintem la vora de dos centímetres amb l'ou batut.

Col·loquem la segona de les masses sobre la primera i dobleguem les vores cap a dins. Amb l'ajuda d'una forqueta premem per tota la vora per a segellar-les bé. En estar ben segellada, pintem tota la superfície amb la resta d'ou batut que ens ha quedat.

Si volem, amb una miqueta més de massa de pasta fullosa, podem tallar unes corones i unes estreles per a decorar i les apegarem damunt amb l'ou batut.

Agafem un furgadents redó i punxem per tota la superfície de la galeta per tal de fer "respiradors". Això permetrà que els bafs de la cuita isquen des de dins i impedirà que la galeta s'infle massa i se'ns trenque.

En el moment d'enfornar, a la meitat de l'altura del forn, abaixem el foc a 170º C i li llevem la funció d'aire i el foc de dalt perquè s'hi coga només amb el de sota.

La cuita durarà entre vint-i-cinc i trenta-cinc minuts. Tot depèn del forn de cada casa. L'hem d'anar vigilant perquè no se'ns creme.

En estar cuit, es deixa fora reposant durant una mitja hora i ja es pot passar a una safata per a servir. Hem d'anar amb molta cura en aquest darrer procés perquè el dolç és molt fràgil i pesa bastant.

Les racions no cal que siguen molt complides perquè ompli molt. Val la pena que, si cal, repetesquen (quasi segur que sí que repetiran, perquè és tan bo). He de confessar que me'n vaig menjar tres racions... Sóc un golafre, ja ho sé.