divendres, 8 de juny del 2007

BOTIFLERS DE NOVA PLANTA


Segons sembla, la gent del partit guanyador farà hui a Xàtiva la celebració de la seua victòria electoral. Diuen que volen omplir la plaça de bous de la ciutat de gom a gom. L'alcalde, l'inefable Rus, els la deixa volenter. Com no podia ser d'una altra manera amb una persona que té una sensibilitat valencianista d'una finor semblant al paper de vidre.

Xàtiva, havia de ser Xàtiva. No és cap casualitat. Tres-cents anys d'Almansa, tres-cents anys de socarrats i socarrades, però la memòria continua. La nostra i la d'ells. Ho tenen molt clar: provaran d'humiliar-nos sempre que podran.

Xàtiva la cremaren fa tres-cents anys, i ells no volen que ho oblidem, que van guanyar, i ens ho refregaran pels morros sempre que puguen, amb totes les músiques i fanfàrries que calguen. I els venuts espanyolistes panxacontents els obriran les portes i els culs de bat a bat perquè s'hi senten ben còmodes.

Lladres que entreu per Almansa, amb la història us trobareu:
Cançó de Lluita

Valencians, prou de temps s'allunyàrem
oblidant-nos que érem germans.
Ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora
de ser lliures i ser valencians.

Ja sobre els camps d'Europa
pertot arreu esclaten
les flors que són els símbols
de pàtria i llibertat,
i mentre altres cullen
els fruits de la victòria
el Poble Valencià
no pot estar parat.

Valencians, defensem nostra terra
contra lladres, botxins i tirans,
ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora
de ser dignes i ser valencians.

Junt a la nostra mar
i al cim de la muntanya,
la voluntat del poble ens ha posat un niu;
de front, a l'aire lliure
el nostre pit s'eixampla
i al bes del sol que abraça
el nostre cor reviu.

Valencians, defensem nostra terra
contra lladres, botxins i tirans,
ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora
de ser dignes i ser valencians.

(Versió actualitzada de la Cançó de Lluita o Cant de Redempció de Maximilià Thous)

1 comentari:

Teresa ha dit...

Com mola esta cançó!

Valencians, en pèu, alcem-se!

Que nostra veu la llum salude d'un sol novell!

(la resta ja sobra...)