PÚDING DE COCA D'ANOUS I PANSES

Quan fas moltes vegades una coca que t’agrada molt, pot passar que te’n sobre un dia un bon tros. Si passen uns quants dies, sol ressequir-se i potser que l’hages de tirar. Una bona manera d’evitar-ho és fer-ne, per exemple, un púding. Jo vaig aprofitar un bon tros de coca d’anous i panses que m’havia quedat de feia dos o tres dies.

PÚDING DE COCA D’ANOUS I PANSES

INGREDIENTS:

1 tros de coca d’anous i panses

1 got i mig de llet

1 culleradeta de canella mòlta

2 ous sencers

5 clares pasteuritzades

5 cullerades de sucre

2 cullerades de suc de llimó

Ametlles filetejades

Maduixots

5 cullerades de sucre

½ got d’aigua mineral o filtrada

PREPARACIÓ:

En un cassó, posem cinc cullerades de sucre i les anem mesclant fins que vaja agafant un color marró daurat. En eixe moment, li afegim les dues cullerades de suc de llimó i continuem mesclant durant un moment. L’aboquem en un motle de silicona per a plum-cake i fem que es repartisca pel fons i les parets. Posem per damunt la coca a trossos i premem fort perquè ocupe tot el motle.

En una cassoleta, posem a escalfar la llet amb la canella sense que arribe a bullir. Reservem. Quan estiga tèbia, hi afegim els ous i les clares i els batem amb una batedora elèctrica. En estar tot ben mesclat, ho anem abocant sobre la coca fins que ho haja absorbit tot.

Posem el motle al microones a màxima potència durant tres intervals de 5 minuts (15 minuts en total). Passat els tres temps de cuita, ja està. Només cal deixar-lo que perda temperatura i, llavors, ficar-lo al frigorífic durant unes hores.

Ara prepararem els maduixots. Els rentem, els tallem a llenques fines i els reservem. Posem en un cassó el mig got d’aigua mineral i les cinc cullerades de sucre. En fer-se transparent, hi aboquem els maduixots i els deixem coure-s’hi durant tres o quatre minuts. És només perquè perden la tesor i es puguen col·locar millor.

En servir el púding, posem unes poques ametles filetejades. Posem per damunt els trossos de maduixot de manera que quede bonica.

Quan tallem el púding, convé que posem trossets de maduixot a cada plat. El contrast dolç del púding i l’àcid del maduixot combinen molt bé. És un contrast molt agradable.

Es pot fer, també, amb bescuit, magdalenes, tonya o altres coques que ens hagen sobrat. Si volem donar-li el sabor de les anous i les panses perquè no en tinguem, de coca d’aquesta classe, li’n podem posar unes poques i ja està.

ANGEL FOOD CAKE

L'Angel Food Cake és un tipus de bescuit d'origen nordamericà. Fa temps que em vaig comprar el motle que recomanen per a fer-lo i ja volia estrenar-lo. Per això, un dia d'entre setmana que tenia temps (cosa rara), m'hi vaig posar i, la veritat, va eixir bé. Per tal de preparar-lo vaig seguir fil per randa les instruccions d'aquest blog. Sembla complicat, al principi, però no ho és gens. Només cal seguir les indicacions de la recepta.

ANGEL FOOD CAKE

INGREDIENTS:

9 clares d'ou pasteuritzades

100g de farina tamisada (cernuda 4 vegades per airejar-la bé)

200g de sucre glacé (cernut 3 vegades per eliminar-ne grumolls)

1/4 culleradeta de sal 

1 culleradeta de cremor tàrtar 

1 culleradeta d'extracte de vainilla 

PREPARACIÓ:

Preescalfem el forn a 170 º, encés a dalt, a sota i amb l'aire.

Batem les clares, a velocitat baixa, juntament amb el cremor tàrtar i la sal, durant un minut fins que el cremor tàrtar s'hi haja dissolt totalment. Llavors, augmentem la velocitat de la batedora i continuem batent durant 2 o 3 minuts fins que les clares hagen muntat i aconseguim que s'hi formen pics tous. 

Sense deixar de batre, abaixem la velocitat i hi anem incorporant el sucre glacé a cullerades, a una velocitat de 2 cullerades cada 15 segons. Les clares haurien de tindre ara un aspecte lluent. Aturem la batedora, i comprovem que les clares estan ben dures. 

Hi incorporem ara l'extracte de vainilla i continuem batent a velocitat mitjana durant 1 minut. 

Disminuïm la velocitat i hi afegim una cullerada de farina. Continuem batent fins que no hi queden rastres de farina. Repetim el procés amb la resta de la farina fins que l'hàgem acabada. Les clares ara haurien de tindre un aspecte suau i esponjós.

Tallem un redolí de la mida de la base del pastís amb un forat al centre de la mesura del tub central i el col·loquem al fons del motle.

Passem la massa al motlle i ens assegurarem que la massa hi quede uniformement repartida i arribe bé a la base. Si volem allisar la superfície podem fer-ho, però no és important ja que aquesta part serà la base del pastís. Enfornem el motle durant 40 minuts a una altura mitjana, sense obrir-ne la porta. El procés de cuita no hauria de durar més de 50 minuts. Com que cada forn és un món, haurem de controlar que estiga dauradet per fora però sense cremar-se. 

Passat el temps corresponent, retirarem el motlle del forn amb molta cura. Cal capgirar el motle i deixar-lo refredar durant almenys 1 hora. Passat aquest temps, li passarem una espàtula  o un ganivet pels costats i per la vora del tub perquè es desenganxe el bescuit. Aquesta mena de motlles tenen la base desmotllable, així que li pegarem la volta sobre un plat. Si hem tingut la precaució de posar el redolí de paper de forn, la part de dalt del bescuit tindrà millor aspecte.

El pastís s'haurà de refredar uns 45 minuts més sobre una reixeta fins que es refrede totalment. I ja ens el podem menjar!!!

Encara que semble feble, s'ha de tallar amb un ganivet de serreta. Queda amb una textura entre el bescuit tradicional i la coca de llanda.
Un dels talls del pastís va ser amb xocolate negre desfet i trossets de sucre de coloraines per damunt. També va resultar molt gustós... I més calòric encara!!!

 

HAMBURGUESES DE LLUÇ I TONYINA AMB ESPÈCIES

El peix m'agrada molt i, alhora, no m'agrada gens el que té massa espines o són difícils de llevar. Com que és bo menjar-ne vàries vegades a la setmana, has de buscar noves maneres de fer-ho sense que siga rutinari. L'altre dia se'm va ocórrer fer-ne hamburgueses i d'ací en va eixir la recepta. La base principal són les cues de lluç congelades, sanes i, sobretot, barates. 

HAMBURGUESES DE LLUÇ I TONYINA AMB ESPÈCIES

 
INGREDIENTS:
(Per a 4 hamburgueses)
8 cuetes de lluç congelades
2 potets de tonyina al natural "Hacendado"
1 pessic d'orenga
1 puntada de pebre blanc
1 puntada de curri
1 puntada de ras-alhanut
1 puntada de romaní
1 puntada de sal
2 clares pasteuritzades (o naturals) 
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Primer de res, deixarem descongelar-se les coetes de lluç a la nevera perquè durant el procés no perden qualitat. Una vegada descongelades, els en llevarem totes les espines i deixarem només la carn del peix. Com que costa una miqueta, haurem de ser pacienciüts. En estar, posem tot el peix net de pells i espines en un llibrellet.

Obrim ara les llandes de tonyina, els en traiem el suc i dipositem el peix al bol.

Ara és el moment d'afegir-hi totes les salses (el pebre blanc, el curri, el ras-alhanut, el romaní i l'orenga), la sal i pastar el conjunt bé.

Quan tot tinga l'aspecte d'una massa homogènia, li afegirem les clares i ho tornarem a pastar de nou.

Amb un estri adequat, dividirem la massa en quatre parts i emmotllarem les hamburgueses.

Posem ara a escalfar una paella antiadherent amb la cullerada d'oli. En estar calent, posem les hamburgueses i les fregim a foc mitjà pels dos costats. Hem d'anar amb compte de no passar-nos-en perquè poden quedar eixutes.

En estar, les posem en una safata i les podem acompanyar amb una amanida i alguna salsa que ens agrade. Jo li'n vaig posar de iogurt feta a casa.

Bo, sa i barat, tot i que una mica laboriós.

CLAFOTÍS DE CIRERES I MADUIXOTS

De clafotís n'he publicat ja tres en aquest blog, però barrejant aquestes dues fruites alhora no. Fa uns dies havíem d'anar a ca uns amics a passar un dia de muntanya i vaig pensar a fer-lo perquè és molt fàcilet i sempre ix bo. La veritat és que va ser un èxit i se'l van menjar ben a gust.

CLAFOTÍS DE CIRERES I MADUIXOTS

INGREDIENTS:

Cireres

Maduixots

2 ous sencers

3 clares pasteuritzades

2 iogurts de macedònia 0% de greix

200g de sucre

100g de farina

1 culleradeta d'essència de vainilla (o 2 beines ratllades)

Mantega per a untar el motlle

Sucre glacé per a empolvorar

PREPARACIÓ: 

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Rentem les cireres i les maduixes. No n'he posat la quantitat perquè dependrà de la grandària del motle. Jo dec haver-hi gastat sobre 700g de cireres i uns 200g de maduixots. Així, a ull... Amb un lleva-pinyols els els llevem a les cireres. Tallem la part verda dels maduixots.

Untem un motlle redó amb mantega. Col·loquem un redolí de paper de forn al cul del motle i el tornem a untar de mantega. 

Disposem un redolí de maduixots. Omplim la resta del motlle amb les cireres despinyolades.

En un bol alt posem els ous sencers, les clares, el sucre i l'essència de vainilla Batem amb la batedora amb el disc triturador. En estar tot ben barrejat, hi afegim la farina amb un colador perquè s'airege. Mesclem, ara, amb un batedor de varetes. Ara li afegim els iogurts i tornem a barrejar-ho tot. 

Aquesta mescla la distribuïm sobre les cireres i els maduixots. Convé que li peguem un parell de colpets suaus al motle perquè les petites bombolles d'aire que puguen quedar-hi isquen a la superfície.

Enfornem ara el motle a una tercera part de l'altura total del forn. Abaixem la temperatura a 150º C i el posem amb l'escalfor a sota i amb l'aire. El deixem coure durant uns quaranta minuts (alerta, que cada forn és un món!!). Quan vejam que ja està cuit, apaguem el forn i el deixem dins encara durant 10 minuts més. Passat aquest temps, el traiem del forn i el deixem que es refrede.

Quan el pastís ja està fred del tot, el podem desemmotllar i col·locar en una safata bonica i, llavors, l'empolvorem per damunt amb sucre glacé.

Queda més bo si el fem d'un dia per l'altre i el conservem a la nevera dins del motle, tapat amb un plàstic, perquè estiga ben fresquet quan ens el mengem.

Hem d'anar amb compte quan el desemmotllem perquè és un pastís bastant fràgil i se'ns pot trencar si el traiem encara calent o, si una vegada fred, hi actuem amb massa precipitació.

SORBET DE LLET MERENGADA DE RÈGIM

L'estiu demana coses fresquetes, sobretot gelats. Viure a prop d'una gelateria és una cosa molt difícil de compatibilitzar si, a més, hi fan la millor llet merengada que conec. Coses del règim, no en puc menjar tanta com voldria perquè, si no, estaria fet un bidó i redolaria escales avall. Solució: buscar fer-ne de manera que en puga menjar sempre que vulga. D'ací naix aquesta recepta, de buscar la manera "d'enganyar el cos" i passar un gust.

SORBET DE LLET MERENGADA DE RÈGIM

INGREDIENTS:
1 l. d'aigua mineral o filtrada
8 cullerades de llet en pols descremada "RAM"
6 cullerades d'aspartam
2 branquetes de canella
2 peles de llimó (només la part groga)
5 clares pasteuritzades
1 puntadeta de sal
5 cullerades d'aspartamo
Canella en pols de "Ca Manolo"

PREPARACIÓ:

Primer de res, posem l'aigua a escalfar. Quan comence a bullir, posem la llet i amb un batedor de varetes l'anem mesclant bé fins que s'hi faça una mescla homogènia. Ara afegim la pela de llimó i les branquetes de canellla. Abaixem el foc i, quan arrenque el bull, deixem que coga a foc molt baixet durant un quart d'hora. Hem d'anar amb compte d'anar remenant amb el batedor de varetes a cada moment perquè aquesta mena de llet és ben fàcil que se'ns enganxe al cul del cassó. Passat el quart d'hora, apaquem el foc i deixem que tot infusione fins que la llet estiga tèbia. Ara la colarem i la posarem en el recipient hermètic que anirà al congelador. Li afegim les 6 primeres cullerades de l'edulcorant i deixem que es refrede del tot. Llavors, el posem a la nevera perquè comence a fer-se fresquet. Quan considerem, el posem al congelador.
Quan vegem que comencen a formar-se cristallets, batrem la llet per a trencar-los. Això ho haurem de fer unes quantes vegades (a cada mitja hora), fins que el gelat tinga una consistència cremosa.
Arribats en aquest punt, batrem les clares a punt de neu fort amb la puntada de sal. Llavors li anirem afegint les altres 5 cullerades de l'edulcorant.
Quan les clares estiguen ben dures, les mesclarem amb molta cura amb el gelat que teníem reservat a la nevera i el tornarem a ficar al congelador. Haurem de repetir allò de mesclar el gelat amb els cristallets almenys un parell o tres de vegades.
Passat aquest tràmit, ja en podem fer boles de sorbet, posar-les en una copa que ens agrade i empolsimar-lo amb una bona quantitat de canella en pols. Boníssim!!!

No és com la llet merengada "clàssica" ni té la seua textura, però té un saboret molt bo i no massa calories. A més, pot ser, fins i tot, apta per a diabètics i celíacs, sempre que l'edulcorant que utilitzem i la llet no n'indiquen el contrari.
Si tenim una geladora casolana, totes les passes de fer el gelat ben cremós es simplifiquen molt i molt, perquè el gelat quasi es fa sol.