COCA D'ALBERCOCS

Feia molts dies que tenia ganes de preparar una coca mallorquina d'albercocs. Crec que és una de les receptes més tradicionals d'aquesta cuina. I és, també, una bona manera d'aprofitar els albercocs quan en vénen a gavelles i ja no vols fer-ne més confitura. Com no pot ser d'una altra manera, hi posen sagí, que en el català de Mallorca es diu "saïm" i d'ací ja haureu endevinat amb quí té relació la tan coneguda i saborosa ensaïmada.

L'altre dia, encabotat com estava de fer-la, vaig comprar albercocs del mercat de Beneixama i fins que no l'he preparada, no he parat. 

Val a dir que abans me'n vaig estar mirant una pila de receptes de les que hi ha escampades per la xarxa, fotos, receptaris de casa i al final vaig optar per la dels amics del magnífic blog "Bojos per la cuina", que justament en tenien una versió molt ben explicada sota el títol "Coca d'albercoc "tovada" (amb patata)". L'he seguida fil per randa i només hi he afegit una mica més de farina.

COCA D'ALBERCOCS

INGREDIENTS:

• 375 g de farina fluixa (quantitat aproximada). Jo n'hi vaig posar 50g més.
• 3 ous sencers
• 130 g de sagí (i un poc més per untar les llaunes)
• 300 g de patata bullida amb la pell i passada per passapurés
• 20 g de llevat premsat
• 200 g de sucre
• 30 g d’oli d’oliva (i un poc més per untar-vos les mans). Jo en vaig posar, com no podia ser d'una altra manera, del de Beneixama.
• 60 d’aigua tèbia (per fondre-hi el llevat)
• albercocs frescs madurs però sencers, tallats i posats en sucre la nit anterior
• sucre per ensucrar els albercocs la nit anterior i la coca
• Canella

Preparació:

La nit anterior, tallem els albercocs per la meitat, els en llevem el pinyol i els ensucrem generosament. Mesclem el sucre amb el sagí reblanit i remenem bé. Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i l'afegim a la preparació anterior. Ara incorporem els ous d’un en un i després, la creïlla (ha de ser encara tèbia, perquè si ja és freda fa grumolls). Remenem bé amb les mans fins que la mescla siga ben homogènia. Hi afegim l’oli i llavors la farina a poc a poc fins que l’hàgem incorporada tota. Pastem una bona estona (amb moviments com els que es fan per a rentar la roba a mà) fins que vegem que la pasta fa bombolletes. Ens untem les mans d’oli (la pasta és un poc enganxosa i ho haurem de fer unes quantes vegades) i posem la pasta dins un bol. El tapem amb un plàstic i la deixem “tovar” el temps que calga (fins que s’ha estovat i ha duplicat el volum inicial). Jo la vaig posar al sol i en vint minutets estava molt i molt tovada.

Tornem a pastar-la com la primera vegada fins que faça bombolletes. Preparem una llauna gran i fonda de forn. La untem amb saïm. Amb els dits untats d’oli estirem la pasta i igualem la superfície. Deixem fermentar la pasta de bell nou (això és imprescindible).

Quan duplique el volum inicial, encenem el forn a 200º.

Mentre s’escalfa, distribuïm els albercocs per la superfície i, tal i com aconsellen a la seua entrada, si ens agrada (i a mi m'agrada molt) podem empolsimar una mica de canella per damunt de cada albercoc. Ara només hem d'ensucrar la coca generosament.

Quan el forn arribe a la temperatura indicada, l'enfornem (a la part baixa del forn). Immediatament després de tancar el forn, abaixem la temperatura a 180º i la coem fins que siga ben dauradeta (entre 30 i 40 minuts). Jo la hi vaig tindre 40 minuts.

 

Queda una coca boníssima, tova, no massa dolça i amb un puntet d'acidesa albercoquil que li va beníssim. Deliciosa. Ara bé, molt de règim no ho és, vaja... però acompanyada d'un cafetet o una bola de gelat, pecat mortal!!

El català de Mallorca conserva paraules precioses que fa bo de conèixer, per exemple, "xapar" és "partir per la meitat" i no com diem a Beneixama com a sinònim de "xafar", "ensalgar" és "empolvorar amb sal, sucre o qualsevol altra cosa polvoritzada", "saïm" és el nostre "sagí"... I tantes i tantes altres que enriqueixen la nostra llengua. 

Els amcis d'aquest blog han publicat un llibre fantàstic que us el recomane ben de veres:

"Els millors plats de la cuina popular de Mallorca".

Ací trobareu tot de receptes tradicionals mallorquines molt ben explicades i bones de fer. A mi em va sorprendre comprovar el gran ús que fan del sagí en els plats, cosa per una altra banda, normal, atesa la gran quantitat de porcs que s'hi crien i d'on ixen les famoses sobrassades, camaiots i d'altres embotits mallorquins que, només de pensar-hi, ja em ve mengera. Aprendre a cuinar receptes noves amb aquest llibre és també conèixer una mica del tarannà i la manera de fer de la gent de Mallorca: tradició, arrelament i respecte pels productes de la terra, unes qualitats que no hauríem de negligir.

POLLASTRÓ AL FORN A L'AROMA DE LLIMÓ AMB CEBA I ROVELLONS

Avui m'abellia fer pollastre al forn i per això me n'he anat decidit a la carnisseria i allà m'hi he trobat amb uns pollastrons que m'han fet el pes. N'he comprat un per a fer-lo rostit amb llimó, que ja feia molt de temps que no el preparava. Com sempre, n'he canviat una miqueta la recepta original que duu una pastilleta de brou concentrat i jo no volia posar-li'n.

POLLASTRÓ AL FORN A L'AROMA DE LLIMÓ AMB CEBA I ROVELLONS.

INGREDIENTS:

1 pollastró 

Per a dins:

3 alls

1 culleradeta de sal

1/2 culleradeta de pebre i clavell

1/2 culleradeta de pebre roig

1 culleradeta d'orenga

1/6 culleradeta de canella mòlta

1/2 poma ratllada

1/2 llimó xicotet tallat a la llarga

Per a acompanyar:

1/2 llimó xicotet tallat a la llarga

1/2 poma

2 cebes

200g de rovellons de pot

3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

2 culleradetes de sucre

1 gotet de vi blanc

1 gotet d'aigua mineral o filtrada

PREPARACIÓ:

Posem a preescalfar el forn a dalt, a sota i amb l'aire a 200º C.

Rentem el pollastró sota l'aixeta i el torquem ben torcat amb paper de cuina. El reservem.

En un morter posem una culleradeta de sal i els alls a trossets petits. Els matxuquem amb el picamà fins a fer-ne una pasta. Hi afegim ara el pebre i el clavell, el pebre roig, l'orenga i la canella. Ho tornem a picar tot junt fins que quede una massa homogènia.

Pelem ara la mitja poma, agafem un rall i la ratllem ben fina. L'afegim al morter i barregem tot fins que estiga ben mesclat. Aquesta barreja la fiquem dins del pollastró.

Tallem el mig llimó a la llarga i el fiquem dins, també. 

L'altre mig llimó, el partim novament a la llarga en dues meitats. Una de les dues meitats anteriors la tallem novament a la llarga i posem cada una d'elles, sota l'aleta del pollastró. Amb fil de cotó, lliguem les cuixes al pollastre i col·loquem entre les dues l'altra quarta part de llimó que ens quedava.
En una safata de forn, posem les dues cebes tallades a rodanxes de mig dit de gruix, els rovellons trossejats i la mitja poma pelada i tallada a huitens. Posem una mica més d'orenga per damunt de tot.

Col·loquem damunt el pollastre i l'untem amb l'oli i una culleradeta de sal. L'empolvorem per damunt amb la culleradeta de sucre. 

Aboquem el gotet de vi blanc a la safata i l'enfornem a una tercera part de l'altura total del forn.

Quan passen deu minuts, abaixem la temperatura a 170º C.

En passar 45 minuts, traiem amb molta cura la safata del forn i capgirem al pollastró, de manera que la part que ja està més daurada, quede a sota. Posem la segona cullerada de sucre damunt del pollastró. Hi aboquem el gotet d'aigua mineral. Tornem a enfornar a la mateixa temperatura i a la mateixa alçada del forn.

Deixem passar mitja hora més i traiem novament la safata del forn per tal de tornar a capgirar el pollastró. Ara tindrà la mateixa posició que al principi. Enfornem novament la safata, però aquesta vegada a la meitat del forn i continuem rostint el pollastró durant 15 minuts més i ja està. En total l'haurem estat rostint durant una hora i mitja.

Traiem finalment la safata el forn, desemboliquem el pollastró, li llevem els trossos de llimó, el partim per la meitat i en posem mig a cada plat junt amb la meitat del contingut de la safata.

Queda un pollastró boníssim, tendre, gustós i ben econòmic.

BROWNIES LIGHT

El fet de tenir companys i companyes de feina que estan a règim, et proporciona la possibilitat de compartir receptes d'aquelles "que són bones", "que no engreixen"... Bé, la veritat és que, de vegades, són més aviat bones intencions que no realitats. Però aquest no és el cas. I això que no les tenia totes amb mi quan me'n van dir l'ingredient principal: segó de civada o avena. Segó d'avena? I què és això? Bé, primera notícia: és un complement dietètic que s'usa en les persones que tenen problemes amb el colesterol i que té un munt de propietats saludables. De fet, es recomana menjar-se'n una cullerada sopera al dia. No ho sabia. Segona prevenció: quan el compres i el veus a la botiga sembla serradura... Ai que patirem!! Però, bé. De provar, no costa res. Si no ix mengívol, sempre pots tirar-ho al fem... o donar-ho a les gallines. De veritat que no m'imaginava que allò puguera ser bo. Però ho va ser, de veritat.

BROWNIES LIGHT

INGREDIENTS:

125g de xocolate negre "Valor", sense sucre, amb el 70% de cacau

75g de iogurt blanc 0% de greix

1 culleradeta d'essència de vainilla

2 clares pasteuritzades

10 cullerades soperes d'edulcorant de la marca "Dia" (ciclamat i sacarina)

3 cullerades soperes de cacau en pols "Valor" sense greix

125g de segó de civada (del "Mercadona" o el "Consum")

PREPARACIÓ:

Preescalfem el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Posem una olla amb aigua i damunt una altra que s'hi acoble bé. Es tracta de preparar un bany maria. Agafem la pastilla de xocolate i la fiquem en una bossa de plàstic. La colpegem amb un picamà o una maça i el fem a trossos ben petits. Els posem a la cassola al bany maria i l'anem desfent amb un cullerot de fusta. 

Quan ja estiga fos, li aboquem el iogurt blanc i el barregem amb el xocolate fins que tot quede homogeni. Ara li afegim la culleradeta d'essència de vainilla i tornem a mesclar-ho tot.

En un bol, posem les dues clares pasteuritzades i les 10 cullerades soperes d'edulcorant. Amb una batedora de varetes, les anem muntant, primer a velocitat baixa i, finalment, a una velocitat suficient fins que queden com una mena de merenga suau. Les aboquem a la barreja de xocolate i iogurt. Tornem a mesclar bé el conjunt.

Ara, amb l'ajut d'un cullerot de fusta, anem mesclant el segó de civada i les tres cullerades soperes de xocolate valor. Costa una mica, però queda bé.

En una safata xicoteta antiadherent de forn, aboquem la mescla i la deixem tota a la mateixa altura amb l'ajut d'una espàtula. Enfornem la safateta durant ben bé vint o vint-i-cinc minuts, i l'en traiem.

 

Capgirem el resultat de la cuita sobre una safata plana i la tallem a trossets de dit d'ample i a gaudir-ne. Queda un dolcet ideal per acompanyar un café i no és gaire calòric. Això sí, té una textura més eixuta que no un brownie normal, però és bo. Si en sobra, el podem guardar en un recipient hermètic al frigo. Ara, sempre serà més bo un brownie fet com cal, amb tots els ingredients megacalòrics que té. Però per a donar-se un gust i no patir pel règim, pot passar.
No m'hauria imaginat mai que es puguera cuinar un dolç tot substituint-hi la farina pel segó, però sí. De tota manera, encara em fa una mica de cosa veure la textura d'aquest ingredient, tan semblant a la serradura. Supose que tot és acostumar-s'hi. I si és tan bo dietèticament com sembla... 

MINI PASTÍS DE GAMBES, SALMÓ I FORMATGE, AMB HERBES

De vegades, fer un soparet una mica especial només és qüestió de canviar-ne les proporcions i donar-li un altre aire. De passada, vaig estrenar uns motllets petitons que tenia mig oblidats en un calaix.

MINI PASTÍS DE GAMBES, SALMÓ I FORMATGE, AMB HERBES

INGREDIENTS:

(Per a 6 mini-motllets)

10 tallades de pa integral multifibres "Hacendado"

12 gambetes pelades congelades

6 tallades de salmó fumat

5 clares pasteuritzades

4 cullerades de formatge 0% de greix

60 g de formatge emmental ratllat

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

Pebre blanc

Orenga

Anet

Per a acompanyar:

Fulles d'amanida variades

PREPARACIÓ:

Posem a preescalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Amb un aprimador fem que les tallades de pa queden ben primetes. Amb un ganivet esmolat anem tallant-ne trossos de la mida de les parets del motllets. És una mica laboriós, però paga la pena.

Untem els motllets amb un pinzell amb l'oli d'oliva. Disposem a dins els trossets de pa integral tallat. Al fons, dues gambetes. Tallem el salmó fumat a talls molt prims i el repartim entre els sis motllets. Ara posem a dins les herbes que volem (en el meu cas, orenga, anet i pebre blanc).

En un bol posem les clares i les batem amb les varetes fins que estiguen una mica pujades. Els afegim el formatge 0% i ho mesclem tot fins que quede ben homogeni. Repartim aquesta barreja pels motllets. Per damunt els afegim el formatge emmental acabat de ratllar i els enfornem.

 

Quan hagen passat 5 minuts, abaixem la temperatura del forn a 150º C. Passats vint minuts més, la tornem a abaixar a 125º C i, llavors posem el forn només a funció aire i per sota; continuem coent-los durant 10 o 15 minuts més, fins que vejam que estan dauradets.

Apaguem el forn i hi deixem encara els motllets, amb la porta entreoberta, durant cinc minutets més perquè s'acaben d'assaonar, i ja està.

Convé traure'ls del forn quan estiguen calents, però no cremant. Llavors, sense cremar-nos, els desemmotllem tot passant-los per les vores una espatuleta d'untar o un ganivet poc esmolat. Els col·loquem en un plat amb amanida, i ja està.

La barreja de les gambes i el salmó amb les herbes els dóna un saboret molt intens i especial. A més, també els podem fer com a un aperitiu, si així ho volem.

PA DE PLÀTAN AMB PERLES DE XOCOLATE

Ja fa temps que vaig fer un pa com el d'avui, però aquesta vegada volia que tinguera xocolate!!! Evidentment, vaig seguir la recepta original que ja vaig publicar en un altre post i que ara reproduiré tot seguit amb alguna petita variació.

PA DE PLÀTAN AMB PERLES DE XOCOLATE

 

INGREDIENTS:

3 plàtans madurs
3 ous
150 g de sucre
125 g de mantega pomada
270 g de farina
1 iogurt natural
2 cullerades petites d’impulsor (Royal)
1 cullerada petita de canella en pols de Ca Manolo
1 cullerada petita de mescla de nou moscada i clau (3 claus d'olor grans i una passadeta de nou moscada acabada de ratllar)
La raspadura de pell d'un llimó
1 cullerada petita de suc de llimó

1/2 got (dels d'aigua) de perles de xocolate "Hacendado"

PREPARACIÓ:

Posem el forn a escalfar a dalt, a sota i amb l'aire a 180º C.

Traiem la mantega de la nevera unes hores abans per aconseguir la textura pomada.

En un morter, piquem els claus d'olor amb la nou moscada i la canella fins a fer-ne una mescla homogènia.

Pelem i aixafem els plàtans madurs amb una forquilla. En un bol a part, batem els ous i una vegada desfets hi afegim el sucre blanc. Quan estiga ben amalgamat hi afegirem la mantega pomada, el iogurt i el plàtan (si pot ser, batrem amb les barnilles elèctriques), incorporarem la farina tamisada juntament amb el Royal, la sal, la mescla de canella, clau i nou moscada), la pell de llima i el seu suc. Removem bé fins a obtenir una mescla ben homogènia. 

Aboquem una part de la mescla en un motlle allargat i prèviament emmantegat (en vaig usar un d'alumini d'1'5 l de capacitat). Repartim per damunt la tercera part de les perles de xocolate. Tornem a abocar més mescla, posem una altra tercera part de perles de xocolate i aboquem per damunt la resta de la mescla. Per damunt, repartim la resta de perles de xocolate per tota la superfície.

L'enfornem durant uns 55-60 minuts, però hem de tindre en compte que depén del forn. Comprovem amb un furgadents llarg que s’haja cuit.

Deixem que es refrede una mica, el desemmotllem i el deixem refredar del tot sobre una reixeta.

Queda boníssim, dolç, tou. Ara, del xocolate, ni rastre, llevat del de damunt!! El que vaig posar per dins no va quedar com a petites taquetes de xocolate, sinó que es va fondre amb la resta de la massa. Potser que, si el torne a fer, n'hi pose més a cada capa.

La mescla d'espècies fa que la seua olor s'escampe per casa mentre enfornes el pa i és tota una temptació.