dijous, 5 de juny del 2008

LIEBER FLUGGAST! DER PRÄSIDENT VON AIR BERLIN IST EIN BISCHEN DUMM

Ja em perdonareu el títol d'aquesta entrada en alemany. Traduïda ve a dir: Estimat passatger, el president d'Air Berlin és un poc beneit. La cosa té a veure amb la notícia que explicava Vilaweb que, a una carta del Govern de les Illes Balears on li explicava la situació de la nostra llengua com a pròpia d'aquest lloc. S'hi oferia, també, a col·laborar amb "Air Berlin" per tal que els passatgers que hi arriben o en surten siguen també atesos en aquesta llengua. Doncs, el president de la companyia, Joachim Hunold, ha publicat un editorial totalment irat on diu coses com aquestes, causa dels "nacionalismes" que s'han instal·lat a "Espanya: "Schon heute gebe es Dörfer auf der Insel, in denen die Kinder kein Spanisch mehr können. An vielen Schulen Mallorcas ist das nämlich eine Fremdsprache wie Englisch oder Deutsch": Ara, hui, es dóna el cas que hi ha poblets de l'illa (de Mallorca) on els xiquets ja no coneixen l'espanyol. En moltes escoles de Mallorca és [l'espanyol] una llengua estrangera com l'anglès o l'alemany". També carrega contra la normalització toponímica que fa passar de "Playa de Palma" a "Platja de Palma" i diu, textualment: "nicht eben an die Sprache eines Weltreichs erinnert" : "No és ara el moment de recordar amb una llengua cap imperi". I encara continua dient: "Bisher glaubte ich, dass wir in einem Europa ohne Grenzen leben. In einem Europa, in dem zwar jeder seine kulturellen Eigenheiten pflegen darf, in dem jedoch das Verbindende und nicht das Trennende im Vordergrund steht": Fins ara creia jo que vivia en una Europa sense fronteres. En una Europa en la qual fins i tot cada identitat cultural pròpia havia de ser curada, en la qual, fins i tot unida i no separada per posar-la per davant de tot". I no continuaré traduint perquè si no, encara em posaré de més mala llet. En altres fragments del seu editorial continua carregant contra els nacionalismes i es pregunta fins i tot si una hostessa alemanya que faça escala a Palma i després se'n vaja a Galícia o al País Basc també hauria de saber també basc o gallec i aleshores la companyia Air Berlin hauria d'obligar els seus treballadors a aprendre'ls, també, quan ja fan prou i massa d'atendre els passatgers en "espanyol" que és la llengua oficial de tot l'Estat i no només de la part de l'est i les Balears... Ja em personareu les errades de la traducció que puga haver comés i que no continue traduint perquè em posa de molt mala llet comprovar que els estats de pensament centralista exporten el seu model mental allà on van, siga Espanya, França o Alemanya. No deu saber el senyor Hunold els casos de països més tolerants com Suïssa o Noruega. Ai, però és que nosaltres no som una nació, només una part colonial d'Espanya! Quin dret tenim, doncs, a demanar que se'ns respecte lingüísticament en una Europa on les grans llengües serveixen per a unir i no per a separar? Lieber Herr Hunold: Sie haben uns nicht versteht. Weil Sie keine Lust dazu haben. (Estimat senyor Hunold: Vosté no ens ha entès. Perquè vosté no en tenia cap ganes)

Ací us deixe un enllaç a la notícia:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884792

http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/airberlin.pdf

P.S. Josep Vicent, gràcies pel teu comentari, però l'he vist quan ja havia eliminat l'espai en construcció i havia escrit aquest post.

dimecres, 4 de juny del 2008

HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (V)


Un mestre de sabre, ja a la vellesa, va dir el que hi ha tot seguit:
"A la vida de l'home hi ha nivells pel que fa a la busca de l'aprenentatge. Al nivell més baix, hom s'exercita però no hi produeix cap resultat i li sembla que tant ell com els altres són poc hàbils. En eixe moment, l'home no val res. Al nivell mitjà, segueix sense valdre, però és conscient de quines són les seues pròpies insuficiències i pot veure-hi també quines són les insuficiències dels altres. Al nivell superior, està orgullós de la seua pròpia habilitat, s'alegra dels elogis que li fan els altres i es plany de la manca d'habilitat que puguen tindre els seus companys. Eixe és un home que val. L'home que es troba al nivell superior no fa cap ostentació, no té l'aspecte de saber".
Aquests nivells són vàlids en general, però hi ha un nivell que està per damunt de tots ells i que és més excel·lent que cap. En eixe nivell, l'home és conscient que internar-se en certa Via profundament és quelcom que no s'acaba mai, i mai pensa d'ell mateix que ja ha arribat al final. Coneix de veritat les seues pròpies insuficiències, i mai, en tota la seua vida, pensa que ja ha fet el suficient. Sense sentir-se orgullós de res, coneix, humilment, la Via fins el final.
Conten que el mestre Iagiu va dir una vegada: "El que jo conec no és la manera de véncer els altres, sinó la de véncer-me a mi mateix".
Al llarg de tota la teua vida, avança dia rere dia, fes-te més destre que el dia d'abans, més destre que avui. L'ensinistrament no acaba mai.

dimarts, 3 de juny del 2008

TOT RECORDANT LA MARE D'INTERNET, POSEM PER CAS...


Ja fa dos dies que tinc problemes per a accedir al meu bloc. Resulta que, quan vull visualtitzar-lo, m'ix una nota d'avís que em diu que no pot ser. Que la meua crida és semblant a la d'algun virus programat i que no poden donar-me permís per a entrar al meu propi bloc i, de retruc, tampoc no als altres del "blogspot". El curiós del cas és que no passa a tota hora. És segons li ve de gust. Això m'emprenya molt perquè m'entrebanca les possibilitats de la xarxa. En fi, supose que sobreviuré fins que vindrà el meu nebot (que en sap un munt d'informàtica, virus i altres històries d'internet) i m'ho solucionarà. Mentrestant, mala llet còsmica a nivell de iogurt caducat. ("xhjkk**>>###@@€€%%!!!)

Post-comentari: El meu nebot ha vingut i ja puc accedir-hi bé. Es veu que tenia l'ordinador "refredat" (ehem!).

dilluns, 2 de juny del 2008

UN TRESOR AMAGAT DE LA SEU DE VALÈNCIA












A València no és fàcil de poder veure algunes coses relacionades amb la història pròpia, com ara el "Penó de la Conquesta" o les armes de Jaume I. Estan mig segrestades a l'Ajuntament de València. Ara resulta que una de les "relíquies" més importants, com és ara un escut i unes peces de la cavalleria del mateix rei en Jaume haurien d'estar a la seu de València, a la vista de tothom. Allà van estar, a l'altar major de la seu de València, a la vista de tots els feligresos durant segles, com a record perenne de la història, de qui la va fundar, la seu, etc. Podeu comprovar-ho en la fotografia antiga, al costat esquerre.
Les van dur a l'edifici de l'ajuntament en 1936 per protegir-les de les destrosses previsibles dels revoltats i encara hi continuen. Com que tenen "les quatre barres" que, com tothom sap, si no hi duen "blau" són un símbol demoníac amb banyes i cua, no poden veure-les més. No fóra cas que algú començara a entendre que la història valenciana té lligams profunds amb la catalana i la balear! Bromes sagnants a banda, ja és ben trist que se'ns vagen amagant dades importants de la nostra història i del nostre tarannà. Quan no ens les canvien, com és ara, el canvi de la senyera de tafetà del fons de l'altar major de la seu per una tela de color "blau", no és conya, vegeu-ne les fotos de "l'abans" i "el després". Coses del blaveram espanyolista carrincló.

diumenge, 1 de juny del 2008

EXÈRCIT I MONARQUIA, DOS LUXES INNECESSARIS

Hui a la tele hem pogut veure imatges de la desfilada de les forces armades del nostre "país germà" invasor. Desfilaven tots cofois a Saragossa. Soldats, armament i un munt de gent que els seguia, sembla que ben contenta. Pacifista de mena com em considere, em costava de trobar-li sentit a una semblant mostra de despesa que ben bé podria utilitzar-se, per exemple, en hospitals, educació o mesures d'atenció a la població en general (immigrants, dones amb problemes, prevenció de la drogaaddicció...). Sempre he trobat ridícula i tronada eixa "marcialitat" de les desfilades. M'imagine un munt de "clicks" de Playmobil desfilant. Fent zapping m'hi vaig trobar amb la sempiterna cabra de la legió. Serà sempre la mateixa? Serà una mostra que la gent que s'hi apunta està com ella mateixa? En fi, per a què continuar?
Una altra de les imatges era la de la família "reial". Què ens costa aquest luxe que paguem amb els nostres impostos? I, tanmateix, escoltes la gent normal i corrent, del carrer, i molts et diuen que no els agrada haver de mantenir aquest grup de persones que tenen un munt de privilegis i sembla que no exerceixen una funció concreta i socialment productiva. En fi, no cal fer-se més mala sang que l'estrictament necessària.
Nosaltres no som d'eixe món, afortunadament.