Un mestre de sabre, ja a la vellesa, va dir el que hi ha tot seguit:
"A la vida de l'home hi ha nivells pel que fa a la busca de l'aprenentatge. Al nivell més baix, hom s'exercita però no hi produeix cap resultat i li sembla que tant ell com els altres són poc hàbils. En eixe moment, l'home no val res. Al nivell mitjà, segueix sense valdre, però és conscient de quines són les seues pròpies insuficiències i pot veure-hi també quines són les insuficiències dels altres. Al nivell superior, està orgullós de la seua pròpia habilitat, s'alegra dels elogis que li fan els altres i es plany de la manca d'habilitat que puguen tindre els seus companys. Eixe és un home que val. L'home que es troba al nivell superior no fa cap ostentació, no té l'aspecte de saber".
Aquests nivells són vàlids en general, però hi ha un nivell que està per damunt de tots ells i que és més excel·lent que cap. En eixe nivell, l'home és conscient que internar-se en certa Via profundament és quelcom que no s'acaba mai, i mai pensa d'ell mateix que ja ha arribat al final. Coneix de veritat les seues pròpies insuficiències, i mai, en tota la seua vida, pensa que ja ha fet el suficient. Sense sentir-se orgullós de res, coneix, humilment, la Via fins el final.
Conten que el mestre Iagiu va dir una vegada: "El que jo conec no és la manera de véncer els altres, sinó la de véncer-me a mi mateix".
Al llarg de tota la teua vida, avança dia rere dia, fes-te més destre que el dia d'abans, més destre que avui. L'ensinistrament no acaba mai.