divendres, 3 de maig del 2013

ESTOFAT DE TITOT

El titot (anomenat també "indiot" o "gall dindi") té una carn molt saborosa i poc o gens greixosa. Això fa que en mengem a casa de moltes maneres. Avui us en propose una recepta ben gustosa. És una miqueta laboriosa, però paga la pena.

ESTOFAT DE TITOT


INGREDIENTS:
450 g de carn de titot
1 got de tomata triturada
2 cebes
3 cullerades d'oli de Beneixama
Sal
5 xiitaques secs
12 làmines de BXNI (bolet xinés no identificat)
1 gotet de vi blanc "De la Vall"
2 gots d'aigua mineral o filtrada
Per a la picada:
12 ametlles crues amb pell
1/2 torrada de pa integral
3 alls
Sal
1 puntada de sucre
1 puntada de canella
1 puntada de pebre i clavell
1 puntada de romaní
1 puntada de timó (=farigola)
1 puntada de pebre vermell dolç

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar un got d'aigua mineral o filtrada durant un minut al microones. Posem en un llibrellet els bolets xinesos i els hi aboquem l'aigua per damunt perquè s'hi hidraten.
En una paella, posem una culleradeta d'oli d'oliva de Beneixama, una mica de sal i la tomata triturada. Tapem i la deixem que s'hi vaja sofregint durant ben bé mitja hora a foc molt lent.
Tallem les cebes a rodanxes fines i les traiem a rodelles. Les sofregim en una altra paella amb una cullerada d'oli d'oliva fins que s'hi enrossisquen. Quan ja estiguen rosses i sense cremar-se, els hi afegirem els bolets xinesos escorreguts i tallats (n'hem de guardar el líquid de la hidratació) i els sofregirem durant uns minuts.
En una olla de ferro, posem, a sota, el sofregit de ceba i bolets. Damunt li aboquem la tomata sofregida.
Ara posem a la paella buida on teníem la ceba i els bolets, una altra cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim lleugerament els trossos de titot. En estar, els aboquem a l'olla de ferro.
Preparem ara la picada. En una paella sense oli, torrem lleugerament les ametlles. Quan estiguen torradetes, les aboquem en un morter amb la sal i les piquem bé. Hi afegim la mitja torrada i piquem novament. Ara hi afegim els alls laminats i tornem a picar. Continuarem tot afegint la resta d'herbes i espècies alhora que les anem picant i incorporant a la resta de la picada.
Quan tot estiga ben picat i mesclat, li anirem afegint a poc a poc mig gotet de vi blanc.
Posem a calfar l'olla de ferro i li afegim el got d'aigua mineral, el mig gotet de vi blanc, el suc d'hidratar els bolets i la meitat de la picada. L'altra meitat la reservem per a la segona part de la preparació.
En bullir l'olla, abaixarem el foc al mínim i seguirem coent durant almenys dues hores o dues hores i mitja. Hem d'anar vigilant durant aquest temps que no se'ns agafe la cuita. Per a això és interessant anar sacsejant l'olla a cada cert temps i controlar que no se'ns quede sense líquid. Si  veiem que passa això, podem afegir-hi una mica més d'aigua mineral calenta.
Quan falten uns deu minuts per acabar la cuita, li afegirem la resta de la picada que havíem reservat i continuarem coent el titot.
En estar, apaguem el foc i emplatem.
Queda un plat molt i molt saborós i no massa car.
Si no tenim bolets xinesos, li podem posar rovellons, ceps o xampinyons, i també queda molt gustós. Sobretot amb els ceps.  
També es pot fer amb pollastre, però llavors el temps de cuita ha de ser menor. Una mica més de la meitat. 
Si no tenim olla de ferro o no tenim ganes de fer tanta feina, podem fer-lo en l'olla de pressió, fent igual amb el tema de la picada (partint-la en dues parts) i coent duran tres quarts d'hora amb l'olla tapada; i quan li afegirem la resta de la picada, deu minuts més amb l'olla destapada i a foc lent.

6 comentaris:

Tapa't de tapes ha dit...

No ho sabia, això de titot. Fa gràcia, a Sabadell el Titot és un cantautor de ska... he he he. Veig que n'has tret molt bon profit, aquest estofat té una pinta fantàstica. Petons i bon cap de setmana!

Alfriston Cottage ha dit...

Con platos como éste es difícil resistirse!
Saludos desde Waterbridge.

-Andy-

No tot són postres ha dit...

Quin plat més gustós! Sempre el faig a la planxa el titot, i així deu guanyar molt.

Jo també he fet un plat contundent aquests dies... però de senglar , també bèstia grossa ;-)

PTNTS
Dolça

starbase ha dit...

Va bé tenir una recepta per estofar el gall d'indi, perque la veritat és tan eixut que mai he gosat preparar-lo així :)

Gemma ha dit...

Amb les espècies, els fruits secs i la guarnició ha de quedar un guisat molt gustós. A casa també ens agrada molt el gall d'indi!

Francesc ha dit...

Primer de res, disculpeu-me per no haver-vos respost abans. Tinc les entrades programades perquè ara vaig de bòlit i quasi no mire el blog.

Marina: el nostre català té tantes paraules per a designar les coses, que sempre és enriquidor conèixer-ne d'altres bandes, no trobes. Estic content que t'haja fet gràcia.

Alfriston Cottage: m'encanta el vostre blog i que us hagen agradat les meues receptes. Us he enllaçats al meu.

M Glòria: això teu són paraules majors!! El senglar és difícil de coure i que quede bo. Jo no en solc menjar gaire perquè per ací és molt difícil de trobar-ne.

Starbase: és molt eixut, com tu dius, per això cal afegir-li ingredients que el suavitzen una miqueta. Salutacions

Gemma: les espècies donen molt de joc per fer més agradós una au una mica insípida, en principi, però molt saludable i poc greixosa. :D