divendres, 5 d’abril del 2013

COCA DE LLANDA O BOVA

La coca de llanda (també anomenada segons els llocs com a "coca morena" (a Tavernes de la Valldigna), "coca bova", o "cóc ràpid" (a Vinaròs)) és una d'eixes coques senzilles de fer i tradicionals que s'han anat fent al llarg dels anys i ha format part de molts berenars i altres celebracions diverses. Com que és molt tradicional, també és una coca que té moltes versions. Aquesta que us propose no és una que jo haja fet mai. És d'un reboster fantàstic que la va posar un dia a la xarxa. Es diu Carlos Valencia. Ara ja no s'hi pot trobar, però vaig tenir la sort de trobar-la reproduïda en un altre blog. És boníssima i sempre ix bé.

COCA DE LLANDA O BOVA

INGREDIENTS:
3 ous
2 gots de sucre
1 got de llet sencera o semidesnadata
1 got i mig d'oli d'oliva de Beneixama
1 llimó ratllat
1 iogurt de llimó
500 g de farina
3 paperets dobles de gasosa "El Vesubio"
Canella (de Ca Manolo)
Sucre per empolvorar
Mantega per a untar el motlle
Més farina per a empolsimar

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire.
En un llibrell, batem els ous. Hi afegim el sucre i tornem a mesclar bé. Afegim ara la llet i barregem bé. Continuem amb l'oli i també. Ratllem el llimó i l'afegim a la barreja anterior junt amb el iogurt del mateix sabor. Ara mesclem els paperets dobles de gasosa amb la farina i els cernem sobre els ingredients anteriors i mesclem tot bé.
Dipositem el llibrell una estona a la nevera (això farà que la coca puge més encara, però, si volem, podem saltar-nos aquest pas).
Untem la safata amb mantega i la folrem amb paper de forn, tant a la base com a les vores. Convé que el paper isca una mica per damunt dels límits del motlle. Untem novament el paper amb més mantega i l'enfarinem. Peguem uns colpets suaus al motlle col·locat capgirat perquè amolle la farina que sobre.
Aboquem dins de la safata de forn el contingut del llibrell. Empolvorem per damunt amb més sucre i canella. A una altura mitjana-baixa, enfornem el dolç.
Deixem coure la coca durant uns quaranta minuts. De tota manera, cada forn és un món, i convé que l'anem mirant de tant en tant. A poc a poc, la coca anirà adquirint una saborosa crosteta daurada i l'olor que s'escamparà per la cuina serà tota una temptació. És molt important no obrir el forn per a res mentre s'hi està coent la coca. Això faria que se'ns abaixara del tot i que no tinguera tan bon aspecte.

Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem la coca dins, amb el forn mig obert, durant uns deu minuts. Això farà que la coca es mantinga ben amunt. Ara ja només ens cal deixar-la que es pose a temperatura ambient i passar un gust menjant-nos-la.
El dia que la vam fer no la vam tastar, era ja quasi hora de sopar. Al dia següent, però, ens en vam menjar uns bons talls sucada en xocolate desfet. BRUTAL!!!

Pel que fa a la canella, va a gustos. A mi m'agrada molt i solc posar-n'hi bona cosa. Per a mi, la millor, és la de Ca Manolo. Acabada de moldre, olorosa i seductora. Res a veure amb la que venen ja mòlta en potets de vidre.

8 comentaris:

Tapa't de tapes ha dit...

Bona, bona!

lolines ha dit...

la coca de llanda és una de les meves preferides

Gemma ha dit...

Tots trobem a faltar molt el blog d'en Carlos Valencia, oi? :(
La coca t'ha eixit fantàstica, per un berenar ben dolç.

Unknown ha dit...

Hola!

Aquest matí també he fet aquesta coca de llanda seguint les teues indicacions però modificant la quantitat de iogurt (2 en total).

Abans de traure-la, he obert el forn i l'he deixat coure un poc amb el calor residual i de repent, un aroma a canyella ha plenat la cuina i la veritat és que donava gust estar-hi, i més hui amb el fred que fa al nostre poble.

També, coincidisc pel que fa a la canyella de ca Manolo. És una de les millors que he provat i l'empre en nombroses postres, tot aportant eixe aroma tant especial.

Per últim, m'agradaria afegir que he experimentat un poc amb aquest tipus de coca (de llanda) fa un temps. La millor versió (només l'he fet una vegada) és una que consisteix en posar anous triturades i, enlloc d'afegir-hi les quantitats normals de sucre i oli, reduir-les a la meitat (si gastem 2 gots de sucre i oli, doncs 1 només respectivament) i afegir en el seu lloc mel de romer ecològica (2 gots en total). També, cal matisar que la farina cal que siga de força (amb alt contingut en proteïnes) donat que "recull" millor tot el que hem posat i a l'hora de fer-ho al forn munta millor la barreja.
Què us vaig a dir, si no us importen molt les calories o voleu fer una excepció, aquesta versió està exquisita i per a dies de fred entra molt, molt bé. De sabor, és una mescla agradable entre el sabor de les anous, la mel i el llimó ratllat. Un plaer, per ser clars! ;)

Salutacions i que marxe igual de bé aquest projecte digital!

No tot són postres ha dit...

Nosaltres també la fem la coca de llanda i la veritat és que queda magnífica.
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Primer de res, us he de demanar a tots/es que em disculpeu per no haver-vos respost abans. Ara vaig una mica de bòlit!! :D

Marina: és un pecatòrum!!

Lolines: a més, és molt facileta de fer. A que sí?

Víctor: hola!! La veritat és que m'agradaria molt conèixer-te en persona, atès que vivim al mateix poble. M'agraden molt totes eixes idees que dius. Mare meua la barbaritat de calories que deu tenir la teua coca feta amb mel!! Ara, ha de ser boníssima. Jo en faig una de llanda amb anous i panses que està molt bona i, mira, potser la penge al blog i tot. M'has donat una idea...
Salutacions

M Glòria: aquesta coca, tan bona de fer, és sempre una temptació :D

Francesc ha dit...

Gemma: el trobem a faltar moltíssim, el seu blog!!

Unknown ha dit...

A casa en fem gairebé cada setmana, però amb alguna variant. L¡haurem de provar de fer d'aquesta manera