dissabte, 29 d’octubre del 2011

LLOBARRO A LA TURCA

El llobarro és un peix gustós que sempre hem menjat a casa. No cada dia, però sí sempre que ens en portaven de l'estany de Cullera. De fet, una vegada, quan era molt jovenet, me'n va passar una de grossa. Resulta que els meus pares tenien uns amics madrilenys que, sempre que parlaven del Nadal, lloaven molt "la lubina". Torna i volta a la mateixa, se'm va ocórrer que, si això era tan bo, potser estaria bé preparar-lo per a un dia de festa. Així que, tot decidit, me'n vaig anar a ca la pescatera a encomanar-li'n una de ben grossa per al diumenge... Arribe a la parada i li ho dic i em fa la dona: "Però si això és més corrent que pixar i cagar!!! Clar que en tinc!!" (Literal). I és que la famosa i preada "lubina" dels madrilenys, era el nostre habitual "llobarro". Coses de l'idioma. A Turquia se'n pesca molt i en fan moltes receptes. Aquesta és una adaptació d'una que vam trobar, de casualitat, ací. És molt bona i fàcil de fer.

LLOBARRO A LA TURCA


INGREDIENTS:
2 llobarros escatats i sense espines
2 tomates madures
2 cebes

2 cullerades d'oli de Beneixama
Sal
Pebre
Timó (farigola, frígola)
Pebre negre (pebre coent)
Julivert
Llorer


PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb l'aire. Agafem els llobarros i els torquem bé per dins i per fora. Hem de comprovar que no queda cap espina fina una vegada li hem tret l'espina central. Si n'hi queda cap, podem usar unes pinces per a llevar-les. Repartim una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama a dins de cada llobarro. Salpebrem i el tanquem.Tallem les tomaques i la ceba a rodanxes primes.
Preparem dos fulls de paper de forn. Al damunt, hi col·loquem la meitat de les rodanxes d'una ceba i d'una tomata. A sobre, el llobarro. L'empolvorem amb el timó, el julivert i més pebre. Col·loquem al damunt la resta de la ceba i la tomata, i dues fulles de llorer.
Tanquem el paper com un paquet hermètic i el posem damunt d'una safata que puga anar al forn. Enfornem els dos llobarros i abaixem el forn a 150 graus. Els hi els anem coent durant aproximadament tres quarts d'hora.
En traure'ls del forn, hem d'anar amb compte de no cremar-nos, perquè de dins del paquet hi pot eixir un baf a molta temperatura.Els col·loquem en un plat amb la tomata i la ceba i ja està. Resulta molt bo i fàcil de preparar.

6 comentaris:

Quiero ser súper famosa ha dit...

Jajaja una molt bona historieta.
Jo la faig algunes vegades tambè.
Agafo la teva recepta es veu molt bona.
Salutacions.

El pare ha dit...

Francesc,
Així, cuit amb els seus propis sucs, sense deixar perdre cap dels propis sabors segur que ha de ser més gustós que fet simplement al forn.
Bona recepta.
Salut.

Narcís ha dit...

M'agrada molt el llobarro. Aquesta recepte és fàcil de fer i cuid d'aquesta manera deu ser molt bo.
Bona cuina

Q ha dit...

Tot i que no m'agrada molt el llobarro, prenc nota de la recepta per adaptar-la amb algun altre peix. Així, deu estar ben sucós i gens greixós. Com es nota que us cuideu!
Besets

Fem un mos ha dit...

Quan has d’obrir el paquetet han de sortir tots els aromes del llobarro i ha d’estar tan olorós com bo.
Una abraçada

La Taula d'en Bernat ha dit...

El peix al forn m'encanta! I a casa intento fer-ne un cop per setmana. Així fet pipillot amb el toc de la farigola ha d'estar tremendu!

Petons!
Anna