dimarts, 30 d’agost del 2011

MINI PASTÍS DE BRULL

La meua tieta Fina ha passat uns dies a Beneixama. M'abellia fer-li un pastís i em vaig decidir per preparar-li'n un de brull. El brull o "brullo" és com solem anomenar els valencians el brossat o mató, que els castellans anomenen "requesón". L'altre dia vaig sentir una caixera del Mercadona que preguntava "on està el requessó" i quasi m'agafa un mal de panxa. Haurem perdut la paraula "brull" o "brullo" o encara estarem a temps de recuperar-la? A veure si aconseguim que no es perda. Però anem a la recepta. L'he anomenada "mini" perquè, en realitat, es tracta d'un pastís molt petit, atès que es cou en un motlle desmuntable de només 12 cm de diàmetre.

MINI PASTÍS DE BRULL
INGREDIENTS:
250g de brull (brossat o mató)
2 ous
150 g de sucre
75g de farina
La ratlladura de la pell d'un llimó
1/2 culleradeta (de les de cafè) de vainilla
1 mica de mantega per a greixar el motlle
2 cullerades de suc de llimó
2 cullerades soperes de sucre

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 180º C a dalt i a sota i, si pot ser, amb l'aire posat.
Traiem el brull del seu envàs i l'esmicolem sobre un plat amb l'ajuda d'un ganivet o d'una forqueta. En un bol, posem els dos ous sencers, el sucre i la farina i ho batem tot amb la batedora de varetes. Ara és el moment d'afegir-hi la ratlladura de llimó, la vainilla i el brull. Ho tornem a batre tot durant almenys cinc minuts perquè tot forme una mescla homogènia.
Amb la mantega, greixem el motlle i li aboquem la mescla. El posem a coure al forn durant uns 30 o 35 minuts. Veurem que la mescla puja, s'infla i s'esquerda la superfície. No passa res. Quan es refreda se n'abaixa una mica.


En estar cuit i fred el pastis, el desemmotllem i el col·loquem sobre un plat.
Preparem un caramel de la manera següent: en una paella antiadherent hi aboquem el sucre i l'anem escalfant fins que prenga un color daurat. En eixe moment hi aboquem el suc de llimó i el mesclem fins que quede com un xarop.


Llavors, l'aboquem sobre el pastís i quedarà amb un aspecte ben lluent. Quan es refrede del tot, ja el podem servir.

11 comentaris:

starbase ha dit...

Caram, molt lluent sí que queda. Però és fatal per a la meva dieta acabada de començar!! :D

Francesca ha dit...

Quina bona pinta té,Francesc! Quan puga, el faré i gaudiré com ho heu fet vosaltres. Moltes gràcies, artista!

Q ha dit...

Francesc,
sí que comences fort, xiquet1 encara no he aconseguit fer dieta ni dos dies seguits... i apareix aquest pastís de brull, que deu estar boníssim. El brull m'agrada molt, bé amb melmelada i prou, bé als flaons. Quan aconseguesca rebaixar dos quilets, el faig. Mmmmmm!
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; Diuen que en els pots petits està la bona confitura...
Que vagi de gust Francesc¡¡

Gemma ha dit...

M'encanten els pastissos de mató, de totes classes i maneres! Amb aquesta cobertura de caramel queda brillant i molt vistós, segur que la teva tieta devia quedar encantada amb el pastís!

el taller de cuina ha dit...

Doncs si, haurem de recuperar el brull (requessó mai de la vida).
A mi també m'encanten els pastissos de mató!!

Assur ha dit...

Avui és el primer dia de feina després de vacances i, per postres, m’han canviat l’horari: M’he de llevar, per anar bé, a dos quarts de set (!!!) de la matinada, ja que entro a dos quarts de vuit.

Ara estic a la feina (shhhhhhht!!!; tu, muts i a la gàbia, eh?), però m’ha fet gràcia veure que en el llibre que estic transcrivint -“Llengua 3. Primària”, de Santillana, edició per a alumnes de les Illes- hi ha una lectura on remarquen la paraula “brossat” per definir-la, després de la lectura, en un petit diccionari: “Formatge fresc que s’acostuma a menjar amb mel.”

Francesc ha dit...

Demane disculpes a tots els qui m'heu fet comentaris per haver tardat tant a respondre'ls. La feina no m'ha deixat fer-ho abans.

Starbase: no t'ho creuràs, però ni el vaig tastar... Però no per falta de ganes!!

Francesca: tu també ets molt bona cuinera, que m'ho ha dit un pardalet... ;D

QuetiB: però dona, si estàs feta un figurí!!! Pots menjar-te'n una dotzena i no passaria res!!! ;D

JosepB: com sempre, tan amable. Gràcies, amic.

Gemma: la meua tieta en va quedar encantadíssima!!! I jo també, per poder fer-la feliç.

Assur: si és que tenim una llengua que, fa lleig dir-ho, és massa per a la carabassa!!! Salutacions amic

Francesc ha dit...

El taller de cuina: m'hauré de passar pel teu blog i veure els teus magnífics dolços. Gràcies pel teu comentari.

Anna Hallado ha dit...

Casualment tinc a la nevera el mató.
Jo també estic a dieta, però cap problema! El faig i m'ho passo bé, llavors tinc a casa el degustador i crític oficial que se n'encuida de dir-me com està i jo feliç!
(Cal mentarlitzar-se... i ja està)
Ya vendrán tiempos mejores...
Una abraçada

Francesc ha dit...

Anna Hallado: hola Anna, gràcies pel teu comentari. Estic content que t'hages passat pel meu blog. Salutacions