divendres, 20 d’agost del 2010

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

Al mes de maig, la Núria, del fantàstic blog "CocinArte", ens contava que s'havia comprat la famosa cassola de ferro d'una coneguda marca "nòrdika". Havia preparat una deliciosa recepta en eixa cassola i era boníssima!! A mi ja feia temps que la cassola esmentada em feia ganes i, gràcies a una companya de feina, me la vaig poder comprar. Però no la gran, la petita. Per tal d'estrenar-la, vaig decidir copiar-li la recepta, tot variant-ne alguns ingredients i els temps de cocció. Va eixir molt i molt bona.

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

INGREDIENTS:
(Per a 4 persones)
675 g de vedella per a guisar (a trossos més o menys iguals)
30 g de bolets secs (en aquest cas, esclata-sangs)
1/2 got d'aigua
8 cullerades d'oli de Beneixama
5 pastanagues mitjanes
3 cebes mitjanes
1/2 l de brou de pollastre de compra
1 puntada de pebre
1 pessic de pinyons
2 alls sense pelar
1 gotet de vi blanc

PREPARACIÓ:
El dia abans (o unes hores) agafem els bolets secs i els posem en un llibrellet amb el mig got d'aigua perquè s'hi vagen hidratant.
Posem en una paella 6 cullerades d'oli de Beneixama, un dels alls aixafats (d'un colp de ganivet) i, en estar ben calent, hi sofregim la vedella fins que quede ben daurada per totes bandes. En estar, la reservem en una safata o un plat fondo.
Pelem i tallem la ceba a rodanxes primetes. Fem el mateix amb les pastanagues. En l'oli d'abans, les anem sofregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se.
Mentrestant, haurem posat en un cassó el brou de pollastre a escalfar (amb el líquid d'hidratar els bolets) fins que comence a bullir.
Aboquem les cebes i les pastanagues fregides a la cassola de ferro. Damunt col·loquem la carn. Hi afegim els pinyons, el pebre, el vi blanc i el brou bullint.
Encenem el foc davall de la cassola de ferro i l'anem apujant, paulatinament fins que assolisca una temperatura de bull sense que isca el foc pels costats de la mateixa. Quan bulla el contingut, la tapem, n'abaixem el foc i continuem coent en un foguer petit, al mínim.
Ha d'estar coent-s'hi durant almenys tres hores.


Quan faça dues hores que cou, posem en una paella dues cullerades d'oli de Beneixama. Agafem l'altre all, l'aixafem amb pell i tot. L'anem sofregint fins que estiga daurat i sense cremar-se. Si s'hi arriba a cremar, ni que siga una mica, l'haurem de tirar. En aquest oli, anirem sofregint els bolets hidratats, tallats prèviament a bocins petits.
Quan estiguen els bolets ben sofregits, els aboquem (junt amb l'all) a la cassola de ferro i continuem coent fins que quede la carn ben tendra.

Passat aquest temps, ja la podem servir.
Va quedar una carn en salsa boníssima, amb un brou per a sucar-hi dues barques de pa!!

15 comentaris:

El pare ha dit...

Francesc,
Me l'estic imaginant. La cocció en cassola de ferro de plats de lenta execució sempre m'ha donat bons resultats, a foc suau i que vagi fent... Jo hi hagués afegir quatre creïlles, quan s'amoroseixen amb la salsa són sublims.

maia ha dit...

Quin flaire devia de fer a casa vostra...i molt tendre que tenia que ser! Bonissima.
Salutacions

margot ha dit...

Fransec...
Sento l'olor fins i tot.;))
Deliciosa.
Petons

Q ha dit...

Mmmmm! Té una pinta boníssima, aquesta vedella. Ja em contaràs com és això de la cassola de ferro (amb acer inoxidable, teflon i d'altres materials, el tenim ben oblidat). es nota que has tornat de vacances amb molta força i ganes de fer-nos salivar amb les teues preparacions. I ho aconsegueixes!

Molts besos

Núria ha dit...

Woowww!! Ains que estic contenta!! així que te la vas puguer comprar...i mira quins plat Francesc...quina pinta té aquesta vedella...jo tambè he fet vedella...i els arroços una passada, només que necesites molt caldo...Ahir vaig fer risotto i deliciós...buff.

Tambè vaig comprar la petita, perque la gran era massa per mi!!

Petons i bon estiu guapos.

Núria

Quiero ser súper famosa ha dit...

Molt bona recepta t´ha quedat fantastica. Petonets!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; ... no tè perdua res... ni els ingredients, ni les fotos, ni la cassola de ferro, ni donar-hi una bona mossegada, ni...
Que vagi de gust¡¡ :-D

Anònim ha dit...

Una bona cassola és un estri imprescindible a la cuina... quan l'economia ens ho permeti (molts gastos a l'estiu...) serà el primer que ens comprem! Enhorabona per la recepta, se sent l'oloreta des d'aquí!

Som nous en el món dels blocs, esprem la teva visita!

starbase ha dit...

Em falta una cassola de ferro a la meva cuina...un plat fantàstic!

Gemma ha dit...

Aquestes cassoles donen molt bon resultat. Llàstima que a la cuina aviat no hi cabrem, que amb tants estris ja no hi ha espai per a res més, je je je...

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Si es que la Núria te unes mans que tot el que penja al seu bloc ve de gust oi? vos ha quedat fantàstica!!! una abraçada

No tot són postres ha dit...

Quin guisat més esplèndid!! ja també m'apunto a sucar-hi unes quantes barques de pa!!!
PTNTS
Dolça

maragda ha dit...

Només arribo i ja ensumo oloretes requetebones, mare! quina salivera... Ara em faria una bona menjada d'aquest platillo.
Besades

Receptes.cat ha dit...

Aquesta cassola fa meravelles! ;-D

Francesc ha dit...

Els fogons del pare: segur que aquestes creïlles haurien estat boníssimes. El que passa és que vaig intentar seguir la recepta de la Núria (llevat de la carn) fil per randa. :D

Maia: era molt i molt bona. :D

Margot: Gràcies. Venint de tu, diu molt. ;D

Queti: ja saps que la cuina em pot. :))

Núria: el mèrit és teu!!! Me la vaig comprar després de mesos de voler tenir-la!!! Besades
BlueLady: Gràcies!!! ;D

JosepB: Estic content que t'haja agradat. :)

Elsfogonsdelabordeta: aquesta cassola és bastant econòmica. Si vas al comerç que t'indique al post, ja veuràs que és així. Gràcies per la visita. ;D

Starbase: ja saps on has d'anar a comprar-la. Jo he fet com la Núria. ;D

Gemma: hi tens tota la raó!! M'agradaria tindre una cuina gegantina per a encabir-hi totes les coses que voldria... ;D

Maria-José: la Núria és un 10!!! Té un blog envejable i ella és una persona excel·lent. Besades

Dolça: benvinguda al club!!! Això del pa crea addicció!!1 ;D

La quinta de Lúculus: t'hi hauríem posat un bon plat!!! :D

Receptes.cat: gràcies pel vostre comentari. Salutacions